Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "garr�" dins totes les àrees temàtiques

grapa cubital grapa cubital

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  grapa cubital, n f
  • ca  mà d'urpa, n f sin. compl.
  • es  mano en garra
  • fr  main en griffe
  • en  clawhand

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Disposició que adopta la mà en la paràlisi cubital caracteritzada per una flexió reductible dels dits anular i menovell. És deguda a la paràlisi dels interossis extensors de les falanges distals d'aquests dits, innervats pel cubital, i a l'acció indemne dels flexors digitals profunds, innervats pel medià.
Aspecte de la mà degut a la paràlisi dels interossis i els lumbricals. Per l'acció dels antagonistes -extensors i flexors comuns dels dits- produeix la hiperextensió de la primera falange i la flexió de les altres dues. S'observa en la paràlisi cubital i en l'amiotròfia espinal. ((mà d'urpa))
graus de llibertat del prensor graus de llibertat del prensor

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  graus de llibertat del prensor, n m pl
  • es  grados de libertad de una garra
  • fr  degrés de liberté d'un préhenseur
  • en  degrees of freedom of gripper
  • cod  4.3.2

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Definició
Nombre mínim de dades que cal per a determinar la configuració del mecanisme del prensor.
graus de llibertat del prensor respecte de l'objecte graus de llibertat del prensor respecte de l'objecte

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  graus de llibertat del prensor respecte de l'objecte, n m pl
  • es  grados de libertad de una garra con un objeto
  • fr  degrés de liberté d'un préhenseur avec objet
  • en  degrees of freedom of gripper with object
  • cod  4.3.3

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Definició
Graus de llibertat del prensor que s'obtenen considerant l'objecte com una baula i reemplaçant els punts de contacte, les línies o els plans per les articulacions equivalents.
graus de mobilitat del prensor graus de mobilitat del prensor

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14539:2003 Robots de manipulació. Manipulació d'objectes amb prensors amb pinça. Vocabulari i presentació de característiques i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14539:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 116 Sistemes Industrials Automatitzats, la secretaria del qual és a càrrec d'AER ATP. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  graus de mobilitat del prensor, n m pl
  • es  grados de movilidad de la garra
  • fr  degrés de mobilité du préhenseur
  • en  degrees of mobility of gripper
  • cod  4.3.1

<Indústria > Enginyeria industrial > Robòtica>

Definició
Nombre de translacions i rotacions seguint els eixos de coordenades de l'espai de desplaçament de tots els dits d'un prensor respecte al palmell.

Nota

  • Vegeu la figura 6.
  • 1- El moviment del prensor es pot dividir en tres categories: lineal, planar, i espacial, depenent dels graus de mobilitat dels prensors. Els graus de mobilitat dels prensors que es mostren en les figures 6 a, b i c, per exemple, són 1, 3 i 6 respectivament.
  • 2- El primer pas en la planificació de les tasques de prensió és seleccionar els graus de mobilitat tenint en compte les propietats dels objectes.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  harpagòfit, n m
  • ca  urpa del diable, n f sin. compl.
  • es  garra del diablo
  • es  harpago
  • es  harpagofito
  • es  uña del diablo
  • fr  griffe du diable
  • fr  harpagophytum
  • en  devil's claw
  • en  grapple plant
  • en  wool spider
  • nc  Harpagophytum procumbens

<Botànica>

Definició
Planta del sud d'Àfrica, els fruits de la qual, proveïts d'espines, s'enganxen a la llana dels xais i les arrels de la qual contenen un glucòsid, l'harpagòsid, de potent activitat antiinflamatòria, usat en casos de reumatisme crònic.
mà d'urpa mà d'urpa

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  mà d'urpa, n f
  • es  garra cubital, n f
  • es  mano en garra, n f
  • en  claw hand
  • en  clawhand

<Fisioteràpia > Semiologia > Signes>

Definició
Deformació de la mà consistent en la hiperextensió de la primera falange i la flexió de les altres dues, causada per la paràlisi dels interossis i els lumbricals.

Nota

  • La mà d'urpa s'observa en la paràlisi cubital i en l'amiotròfia espinal.
mandó mandó

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mandó, n m
  • ca  garró, n m sin. compl.
  • es  garró, n m
  • es  mandó, n m

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Cep originari probablement de l'Empordà, conreat tradicionalment a Catalunya i al País Valencià, de producció mitjana.

Nota

  • Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
mandó mandó

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mandó, n m
  • ca  garró, n m sin. compl.
  • es  garró, n m
  • es  mandó, n m

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Raïm negre produït pel cep mandó, mitjà, compacte, troncocònic i sensible a l'oïdi, amb els grans petits i esfèrics.

Nota

  • 1. Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
mandó mandó

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mandó, n m
  • ca  garró, n m sin. compl.
  • es  garró, n m
  • es  mandó, n m

<Vinificació. Enologia>

Definició
Raïm negre produït pel cep mandó, mitjà, compacte, troncocònic i sensible a l'oïdi, amb els grans petits i esfèrics.

Nota

  • 1. Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
mandó mandó

<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mandó, n m
  • ca  garró, n m sin. compl.
  • es  garró, n m
  • es  mandó, n m

<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>

Definició
Vi elaborat amb raïm mandó, dolç, amb un grau alcohòlic baix i una aroma característica de fruita.

Nota

  • 1. Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.