Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca argènic, n m var. ling.
ca argènit, n m var. ling.
ca arsènit, n m var. ling.
ca canamuixa, n f var. ling.
ca canamuïxa, n f var. ling.
ca canamuixes, n f pl var. ling.
ca canimuixera, n f var. ling.
ca ceba bollina, n f var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca ceba-bollina, n f var. ling.
ca ceballó, n m var. ling.
ca cebolla, n f var. ling.
ca cebullí, n m var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
ca gamoncillo, n m var. ling.
ca gamoneta, n f var. ling.
ca gamonita, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca obeons, n m pl var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca coltell, n m
ca coltell vermell, n m alt. sin.
ca espadatx, n m alt. sin.
ca espadell, n m alt. sin.
ca espadella, n f alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espaseta, n f alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca ganivet, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca gladiol de codina, n m alt. sin.
ca glavi, n m alt. sin.
ca herba d'espasa, n f alt. sin.
ca herba palma, n f alt. sin.
ca lliri d'espases, n m alt. sin.
ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri dels blats, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca gladíol de codina, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
nc Gladiolus illyricus W.D.J. Koch

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca coltell, n m
ca coltell vermell, n m alt. sin.
ca espadatx, n m alt. sin.
ca espadell, n m alt. sin.
ca espadella, n f alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espaseta, n f alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca ganivet, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca gladiol de codina, n m alt. sin.
ca glavi, n m alt. sin.
ca herba d'espasa, n f alt. sin.
ca herba palma, n f alt. sin.
ca lliri d'espases, n m alt. sin.
ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri dels blats, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca gladíol de codina, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
nc Gladiolus illyricus W.D.J. Koch

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca coltell, n m
ca espaseta, n f alt. sin.
ca ganivet, n m alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
nc Gladiolus communis L. subsp. communis

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca coltell, n m
ca espaseta, n f alt. sin.
ca ganivet, n m alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
nc Gladiolus communis L. subsp. communis

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca comitè de crisi, n m
ca gabinet de crisi, n m sin. compl.
es comité de crisis
es gabinete de crisis
en crisis committee
en crisis management team

<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>