Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gelosia" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morró, n m
  • ca  borrissol, n m sin. compl.
  • ca  herba cloquera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  llapó, n m sin. compl.
  • ca  moralló, n m sin. compl.
  • ca  morro de canari, n m sin. compl.
  • ca  morró de canari, n m sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  borrissols, n m pl alt. sin.
  • ca  canariera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba gallinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ponedora, n f alt. sin.
  • ca  herba saginera, n f alt. sin.
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  morró blanc, n m alt. sin.
  • ca  morró ver, n m alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons de canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  morrut, n m alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  mos de gallina, n m alt. sin.
  • ca  mossegada de gallina, n f alt. sin.
  • ca  ocellera, n f alt. sin.
  • ca  pardalera, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pic de gallina, n m alt. sin.
  • ca  picagallina, n m/f alt. sin.
  • ca  rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  saginera, n f alt. sin.
  • ca  tinyarra de mur, n f alt. sin.
  • ca  zitzània, n f alt. sin.
  • ca  borrossol, n m var. ling.
  • ca  burrissol, n m var. ling.
  • ca  herba pudína, n f var. ling.
  • ca  llentia d'aigüia, n f var. ling.
  • ca  morro, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blancs, n m pl var. ling.
  • ca  murrons de canaris, n m pl var. ling.
  • nc  Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

morró morró

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morró, n m
  • ca  borrissol, n m sin. compl.
  • ca  herba cloquera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  llapó, n m sin. compl.
  • ca  moralló, n m sin. compl.
  • ca  morro de canari, n m sin. compl.
  • ca  morró de canari, n m sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  borrissols, n m pl alt. sin.
  • ca  canariera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba gallinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ponedora, n f alt. sin.
  • ca  herba saginera, n f alt. sin.
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  morró blanc, n m alt. sin.
  • ca  morró ver, n m alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons de canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  morrut, n m alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  mos de gallina, n m alt. sin.
  • ca  mossegada de gallina, n f alt. sin.
  • ca  ocellera, n f alt. sin.
  • ca  pardalera, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pic de gallina, n m alt. sin.
  • ca  picagallina, n m/f alt. sin.
  • ca  rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  saginera, n f alt. sin.
  • ca  tinyarra de mur, n f alt. sin.
  • ca  zitzània, n f alt. sin.
  • ca  borrossol, n m var. ling.
  • ca  burrissol, n m var. ling.
  • ca  herba pudína, n f var. ling.
  • ca  llentia d'aigüia, n f var. ling.
  • ca  morro, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blancs, n m pl var. ling.
  • ca  murrons de canaris, n m pl var. ling.
  • nc  Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

oca oca

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  oca, n f
  • es  oca, n f
  • fr  jeu de l'oie, n m
  • pt  jogo da glória, n m
  • en  snakes and ladders, n

<Grans Magatzems > Seccions > Jocs i joguines>

olivarda olivarda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  olivarda, n f
  • ca  herba de mosca, n f sin. compl.
  • ca  matavinya, n m sin. compl.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  apegamosques, n m/f alt. sin.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja melosa, n f alt. sin.
  • ca  botja olivarda, n f alt. sin.
  • ca  bufarrell, n m alt. sin.
  • ca  herba alada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'avellanenc, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba dels mosquits, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mataceps, n m alt. sin.
  • ca  matapuces, n m alt. sin.
  • ca  matavinyes, n m alt. sin.
  • ca  olivardes, n f pl alt. sin.
  • ca  planta d'olivera, n f alt. sin.
  • ca  viscosa, n f alt. sin.
  • ca  alivardo, n m var. ling.
  • ca  arnica, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  ginovarda, n f var. ling.
  • ca  guinovarda, n f var. ling.
  • ca  herba de matar mosquitos, n f var. ling.
  • ca  jolivarda, n f var. ling.
  • ca  joliverda, n f var. ling.
  • ca  joliverde, n f var. ling.
  • ca  julivarda, n f var. ling.
  • ca  juliverda, n f var. ling.
  • ca  livardo, n m var. ling.
  • ca  olivarada, n f var. ling.
  • ca  olivardo, n m var. ling.
  • ca  oliverda, n f var. ling.
  • ca  volivarda, n f var. ling.
  • nc  Inula viscosa (L.) Aiton
  • nc  Dittrichia viscosa (L.) Greuter sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  olivarda, n f
  • ca  herba de mosca, n f sin. compl.
  • ca  matavinya, n m sin. compl.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  apegamosques, n m/f alt. sin.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja melosa, n f alt. sin.
  • ca  botja olivarda, n f alt. sin.
  • ca  bufarrell, n m alt. sin.
  • ca  herba alada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'avellanenc, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba dels mosquits, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mataceps, n m alt. sin.
  • ca  matapuces, n m alt. sin.
  • ca  matavinyes, n m alt. sin.
  • ca  olivardes, n f pl alt. sin.
  • ca  planta d'olivera, n f alt. sin.
  • ca  viscosa, n f alt. sin.
  • ca  alivardo, n m var. ling.
  • ca  arnica, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  ginovarda, n f var. ling.
  • ca  guinovarda, n f var. ling.
  • ca  herba de matar mosquitos, n f var. ling.
  • ca  jolivarda, n f var. ling.
  • ca  joliverda, n f var. ling.
  • ca  joliverde, n f var. ling.
  • ca  julivarda, n f var. ling.
  • ca  juliverda, n f var. ling.
  • ca  livardo, n m var. ling.
  • ca  olivarada, n f var. ling.
  • ca  olivardo, n m var. ling.
  • ca  oliverda, n f var. ling.
  • ca  volivarda, n f var. ling.
  • nc  Inula viscosa (L.) Aiton
  • nc  Dittrichia viscosa (L.) Greuter sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

pèl de bou pèl de bou

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèl de bou, n m
  • ca  espigueta, n f alt. sin.
  • ca  herba de negadiu, n f alt. sin.
  • ca  maimort, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  pastura, n f alt. sin.
  • ca  pastura anual, n f alt. sin.
  • ca  pèl de boc, n m alt. sin.
  • ca  pèl de ca, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  peu de boc, n m alt. sin.
  • ca  plomeret, n m alt. sin.
  • ca  poa anual, n f alt. sin.
  • ca  herba de neguediu, n f var. ling.
  • nc  Poa annua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèl de bou, n m
  • ca  espigueta, n f alt. sin.
  • ca  herba de negadiu, n f alt. sin.
  • ca  maimort, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  pastura, n f alt. sin.
  • ca  pastura anual, n f alt. sin.
  • ca  pèl de boc, n m alt. sin.
  • ca  pèl de ca, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  peu de boc, n m alt. sin.
  • ca  plomeret, n m alt. sin.
  • ca  poa anual, n f alt. sin.
  • ca  herba de neguediu, n f var. ling.
  • nc  Poa annua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  passacamins, n m
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  estiravelles, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • ca  herba llarga, n f sin. compl.
  • ca  llengua de moixó, n f sin. compl.
  • ca  tiravaques, n m sin. compl.
  • ca  traspassacamins, n m sin. compl.
  • ca  travacavalls, n m sin. compl.
  • ca  ametleret, n m alt. sin.
  • ca  ametleret bord, n m alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  cairell, n m alt. sin.
  • ca  canyaret, n m alt. sin.
  • ca  cent nusos, n m alt. sin.
  • ca  centinòdia, n f alt. sin.
  • ca  cenyuc, n m alt. sin.
  • ca  cordó, n m alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriol, n m alt. sin.
  • ca  corriola, n f alt. sin.
  • ca  corrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriols, n m pl alt. sin.
  • ca  cruatelles, n f pl alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  destrompassacamins, n m alt. sin.
  • ca  entrebancacamins, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estiravella, n m alt. sin.
  • ca  estisoreta, n f alt. sin.
  • ca  gata pelosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caminaire, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nus, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba de corriola, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferro, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  tirabou, n m alt. sin.
  • ca  tirabous, n m alt. sin.
  • ca  tiravelles, n m alt. sin.
  • ca  traspassacamins comú, n m alt. sin.
  • ca  travabous, n m alt. sin.
  • ca  travacamins, n m alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  almetleret, n m var. ling.
  • ca  altamandria, n f var. ling.
  • ca  ammetleret bord, n m var. ling.
  • ca  centinodi, n m var. ling.
  • ca  cenyut, n m var. ling.
  • ca  corrihuela, n f var. ling.
  • ca  corrijoles, n f pl var. ling.
  • ca  herba de cent nussos, n f var. ling.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • ca  herba de les calentures, n f var. ling.
  • ca  llengua de mixó, n f var. ling.
  • ca  sentinodi, n m var. ling.
  • ca  trababous, n m var. ling.
  • nc  Polygonum aviculare L.
  • nc  Polygonum monspeliense Pers. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

passacamins passacamins

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  passacamins, n m
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  estiravelles, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • ca  herba llarga, n f sin. compl.
  • ca  llengua de moixó, n f sin. compl.
  • ca  tiravaques, n m sin. compl.
  • ca  traspassacamins, n m sin. compl.
  • ca  travacavalls, n m sin. compl.
  • ca  ametleret, n m alt. sin.
  • ca  ametleret bord, n m alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  cairell, n m alt. sin.
  • ca  canyaret, n m alt. sin.
  • ca  cent nusos, n m alt. sin.
  • ca  centinòdia, n f alt. sin.
  • ca  cenyuc, n m alt. sin.
  • ca  cordó, n m alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriol, n m alt. sin.
  • ca  corriola, n f alt. sin.
  • ca  corrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriols, n m pl alt. sin.
  • ca  cruatelles, n f pl alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  destrompassacamins, n m alt. sin.
  • ca  entrebancacamins, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estiravella, n m alt. sin.
  • ca  estisoreta, n f alt. sin.
  • ca  gata pelosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caminaire, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nus, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba de corriola, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferro, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  tirabou, n m alt. sin.
  • ca  tirabous, n m alt. sin.
  • ca  tiravelles, n m alt. sin.
  • ca  traspassacamins comú, n m alt. sin.
  • ca  travabous, n m alt. sin.
  • ca  travacamins, n m alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  almetleret, n m var. ling.
  • ca  altamandria, n f var. ling.
  • ca  ammetleret bord, n m var. ling.
  • ca  centinodi, n m var. ling.
  • ca  cenyut, n m var. ling.
  • ca  corrihuela, n f var. ling.
  • ca  corrijoles, n f pl var. ling.
  • ca  herba de cent nussos, n f var. ling.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • ca  herba de les calentures, n f var. ling.
  • ca  llengua de mixó, n f var. ling.
  • ca  sentinodi, n m var. ling.
  • ca  trababous, n m var. ling.
  • nc  Polygonum aviculare L.
  • nc  Polygonum monspeliense Pers. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

peònia peònia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  peònia, n f
  • ca  peònia coral·lina, n f alt. sin.
  • ca  rosa montesca, n f alt. sin.
  • ca  rosa salvatge, n f alt. sin.
  • ca  apol·lònia, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  palònia, n f var. ling.
  • ca  palonis, n f var. ling.
  • ca  pampalònia, n f var. ling.
  • ca  pampelònia, n f var. ling.
  • ca  pelònia, n f var. ling.
  • ca  pelonis, n f var. ling.
  • nc  Paeonia mascula (L.) Mill. subsp. cambessedesii (Willk.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Paeonia cambessedesii (Willk.) Willk. sin. compl.
  • nc  Paeonia corallina Retz. subsp. cambessedesii (Willk.) O. Bolòs et Vigo var. ling.

<Botànica > peoniàcies>