Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gentilesa" dins totes les àrees temàtiques

llentiscle llentiscle

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentiscle, n m
  • ca  llampedona, n f sin. compl.
  • ca  llentiscla, n f sin. compl.
  • ca  llentisclera, n f sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  cornicabra, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  festuc llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llampredut, n m alt. sin.
  • ca  llentiscla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstic, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata (peu femení), n f alt. sin.
  • ca  mata borrera, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata de llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata de pou, n f alt. sin.
  • ca  mata femella, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscla, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata llentisclera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mata roja, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  matera, n f alt. sin.
  • ca  matet, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matot (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  triquell, n m alt. sin.
  • ca  dentiscle, n m var. ling.
  • ca  estenclina, n f var. ling.
  • ca  estríngol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fistic, n m var. ling.
  • ca  fistic llentiscle, n m var. ling.
  • ca  gentiscla (fruit), n f var. ling.
  • ca  gentiscle, n m var. ling.
  • ca  lentisc, n m var. ling.
  • ca  lentiscle, n m var. ling.
  • ca  llampadona, n f var. ling.
  • ca  llentesclina, n f var. ling.
  • ca  llentisc, n m var. ling.
  • ca  llentisca, n f var. ling.
  • ca  llentriquera, n f var. ling.
  • ca  llentrisca, n f var. ling.
  • ca  llentrisca (fruit), n f var. ling.
  • ca  llentriscle, n m var. ling.
  • ca  llentriscra, n f var. ling.
  • ca  llentriscre, n m var. ling.
  • ca  lletesclina, n f var. ling.
  • ca  mata de quessa, n f var. ling.
  • ca  mata llentisquera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisca, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisclera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata ventrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata-lentiscle, n m var. ling.
  • ca  matica, n f var. ling.
  • ca  quessa, n f var. ling.
  • ca  rendiscle, n m var. ling.
  • ca  ventiscle, n m var. ling.
  • nc  Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

  • 1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
    2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
    3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentiscle, n m
  • ca  llampedona, n f sin. compl.
  • ca  llentiscla, n f sin. compl.
  • ca  llentisclera, n f sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  cornicabra, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  festuc llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llampredut, n m alt. sin.
  • ca  llentiscla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstic, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata (peu femení), n f alt. sin.
  • ca  mata borrera, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata de llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata de pou, n f alt. sin.
  • ca  mata femella, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscla, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata llentisclera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mata roja, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  matera, n f alt. sin.
  • ca  matet, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matot (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  triquell, n m alt. sin.
  • ca  dentiscle, n m var. ling.
  • ca  estenclina, n f var. ling.
  • ca  estríngol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fistic, n m var. ling.
  • ca  fistic llentiscle, n m var. ling.
  • ca  gentiscla (fruit), n f var. ling.
  • ca  gentiscle, n m var. ling.
  • ca  lentisc, n m var. ling.
  • ca  lentiscle, n m var. ling.
  • ca  llampadona, n f var. ling.
  • ca  llentesclina, n f var. ling.
  • ca  llentisc, n m var. ling.
  • ca  llentisca, n f var. ling.
  • ca  llentriquera, n f var. ling.
  • ca  llentrisca, n f var. ling.
  • ca  llentrisca (fruit), n f var. ling.
  • ca  llentriscle, n m var. ling.
  • ca  llentriscra, n f var. ling.
  • ca  llentriscre, n m var. ling.
  • ca  lletesclina, n f var. ling.
  • ca  mata de quessa, n f var. ling.
  • ca  mata llentisquera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisca, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisclera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata ventrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata-lentiscle, n m var. ling.
  • ca  matica, n f var. ling.
  • ca  quessa, n f var. ling.
  • ca  rendiscle, n m var. ling.
  • ca  ventiscle, n m var. ling.
  • nc  Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

  • 1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
    2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
    3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
menta de fer sopa menta de fer sopa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta de fer sopa, n f
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de sopa, n f alt. sin.
  • nc  Mentha ×gentilis L.
  • nc  Mentha arvensis L. × M. spicata L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

menta de fer sopa menta de fer sopa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta de fer sopa, n f
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de sopa, n f alt. sin.
  • nc  Mentha ×gentilis L.
  • nc  Mentha arvensis L. × M. spicata L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

merla roquera sentinella merla roquera sentinella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  merla roquera sentinella, n f
  • es  roquero centinela
  • fr  monticole espion
  • en  sentinel rock-thrush
  • de  Langzehenrötel
  • nc  Monticola explorator

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

merla roquera sentinella merla roquera sentinella

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  merla roquera sentinella, n f
  • es  roquero centinela
  • fr  monticole espion
  • en  sentinel rock-thrush
  • de  Langzehenrötel
  • nc  Monticola explorator

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  nomen, n n
  • ca  cognom, n m
  • ca  nom gentilici, n m
  • es  apellido, n m
  • es  nombre gentilicio, n m
  • fr  gentilice, n m
  • fr  nom de famille, n m
  • it  cognome, n m

<Dret romà>

obrera ventiladora obrera ventiladora

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  obrera ventiladora, n f
  • es  obrera ventiladora
  • fr  ouvrière ventileuse
  • en  fanning bee

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Obrera cerera o recol·lectora que s'encarrega de regular l'aireig i la temperatura del rusc batent les ales contínuament.
obrera ventiladora obrera ventiladora

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  obrera ventiladora, n f
  • es  obrera ventiladora
  • fr  ouvrière ventileuse
  • en  fanning bee

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Obrera cerera o recol·lectora que s'encarrega de regular l'aireig i la temperatura del rusc batent les ales contínuament.
població sentinella població sentinella

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  població sentinella, n f
  • es  población centinela, n f
  • fr  population sentinelle, n f
  • gl  poboación sentinela, n f
  • it  gruppo sentinella, n m
  • it  popolazione sentinella, n m sin. compl.
  • pt  população sentinela [PT], n f
  • pt  população-sentinela [BR], n f
  • pt  grupo-sentinela [BR], n m sin. compl.
  • ro  pupulaţie santinelă, n f
  • en  sentinel group
  • en  sentinel population sin. compl.

<Sida > Infecció pel VIH i sida > Epidemiologia>

Definició
Conjunt d'habitants d'una àrea geogràfica concreta el monitoratge dels quals permet obtenir informació per a interpretar adequadament la situació epidemiològica d'una determinada malaltia en aquella àrea i actuar en conseqüència.