Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "geometria" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correcció geomètrica, n f
- es corrección geométrica
- en geometric correction
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correcció geomètrica, n f
- es corrección geométrica
- en geometric correction
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correcció geomètrica, n f
- es corrección geométrica
- en geometric correction
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correcció geomètrica, n f
- ca georectificació, n f sin. compl.
- es corrección geométrica
- es georrectificación
- en geometric correction
- en georectification
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació>
Definició
Nota
-
1. La correcció geomètrica d'imatges resol els múltiples errors de posicionament acumulats en una imatge per causes diverses, entre els quals els moviments de la plataforma que transporta el sensor i la pèrdua d'enfocament, com també la curvatura i les diferències d'altitud entre els diferents punts de la superfície terrestre.
2. Els mètodes habituals de correcció geomètrica impliquen l'ús de punts de control per a determinar les funcions polinòmiques (de primer, segon o tercer grau) de transformació de coordenades.
3. El fet que la correcció geomètrica alteri, a més de la posició, l'orientació i l'escala de les cel·les implica que, simultàniament a la transformació de coordenades, també s'efectuï un remostreig de la imatge pel mètode d'interpolació més apropiat en cada cas.
4. La correcció geomètrica també s'aplica a les dades vectorials per a corregir deformacions i efectes de posicionament poc acurat, essent, però, un procés estricte de transformació de coordenades mitjançant mètodes similars d'ajust espacial. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correcció geomètrica, n f
- ca georectificació, n f sin. compl.
- es corrección geométrica
- es georrectificación
- en geometric correction
- en georectification
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació>
Definició
Nota
-
1. La correcció geomètrica d'imatges resol els múltiples errors de posicionament acumulats en una imatge per causes diverses, entre els quals els moviments de la plataforma que transporta el sensor i la pèrdua d'enfocament, com també la curvatura i les diferències d'altitud entre els diferents punts de la superfície terrestre.
2. Els mètodes habituals de correcció geomètrica impliquen l'ús de punts de control per a determinar les funcions polinòmiques (de primer, segon o tercer grau) de transformació de coordenades.
3. El fet que la correcció geomètrica alteri, a més de la posició, l'orientació i l'escala de les cel·les implica que, simultàniament a la transformació de coordenades, també s'efectuï un remostreig de la imatge pel mètode d'interpolació més apropiat en cada cas.
4. La correcció geomètrica també s'aplica a les dades vectorials per a corregir deformacions i efectes de posicionament poc acurat, essent, però, un procés estricte de transformació de coordenades mitjançant mètodes similars d'ajust espacial. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correcció geomètrica, n f
- ca georectificació, n f sin. compl.
- es corrección geométrica
- es georrectificación
- en geometric correction
- en georectification
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació>
Definició
Nota
-
1. La correcció geomètrica d'imatges resol els múltiples errors de posicionament acumulats en una imatge per causes diverses, entre els quals els moviments de la plataforma que transporta el sensor i la pèrdua d'enfocament, com també la curvatura i les diferències d'altitud entre els diferents punts de la superfície terrestre.
2. Els mètodes habituals de correcció geomètrica impliquen l'ús de punts de control per a determinar les funcions polinòmiques (de primer, segon o tercer grau) de transformació de coordenades.
3. El fet que la correcció geomètrica alteri, a més de la posició, l'orientació i l'escala de les cel·les implica que, simultàniament a la transformació de coordenades, també s'efectuï un remostreig de la imatge pel mètode d'interpolació més apropiat en cada cas.
4. La correcció geomètrica també s'aplica a les dades vectorials per a corregir deformacions i efectes de posicionament poc acurat, essent, però, un procés estricte de transformació de coordenades mitjançant mètodes similars d'ajust espacial. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correcció geomètrica, n f
- es corrección geométrica
- en geometric correction
- en geocorrection sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
La imatge captada pel sensor té un sistema de referència espacial, que actua com a sistema d'origen i que molts cops és establert arbitràriament (d'acord amb la mateixa geometria del ràster: origen (0,0) a algun punt singular com ara una cantonada, dimensió del píxel igual a 1, etc.), o bé és conegut més o menys aproximadament d'acord amb un sistema geocèntric, etc.
En qualsevol cas, la correcció geomètrica és una forma de georeferenciació1 que s'aplica quan la imatge captada no té les característiques geomètriques desitjades, ja que presenta una sèrie de distorsions que cal reconduir cap a les distorsions pròpies i ben conegudes del sistema de referència de destí, típicament les pròpies d'una projecció cartogràfica. Les principals fonts de distorsió que cal reconduir són la perspectiva amb què és captada la imatge (incloses les característiques de l'òptica, si n'hi ha), agreujada per la curvatura de la Terra, el relleu (i, en imatges d'elevada resolució espacial, fins i tot l'altura i morfologia de les construccions humanes o la vegetació), el moviment simultani de rotació terrestre i de la plataforma (avió, òrbita del satèl·lit, etc.) i l'actitud del sensor en l'espai, que, ja sigui involuntàriament o intencionadament, no sempre té una visió perpendicular a la superfície del terreny ni tan sols en el centre de la imatge (capacitat d'apuntament) ni orientada al nord de la projecció cartogràfica desitjada. No totes aquestes distorsions són presents en una mateixa escena (per exemple, en les fotografies aèries la curvatura terrestre no sol ser rellevant, ni tampoc l'orografia en les dades preses des de satèl·lits geoestacionaris), però pràcticament qualsevol sensor que forma imatges a una certa distància de l'objecte d'interès en presenta algunes.
Quan s'utilitza informació orogràfica en la correcció geomètrica per a evitar el desplaçament del relleu el procediment s'anomena ortorectificació, i rectificació en cas contrari.
La correcció geomètrica comporta l'establiment d'un model de correspondència geomètrica, l'ajust del model a través de punts d'ajust (llevat que sigui aplicable la georeferenciació directa), la comprovació de la qualitat geomètrica del model a través de l'RMS (preferentment calculat amb punts de test) i l'aplicació del model per a tots els punts de l'àmbit geogràfic d'interès, generalment a través d'una transformació inversa i del corresponent remostreig.
Els models de correspondència geomètrica que cal aplicar poden ser de concepció física (com en les transformacions bidimensionals projectives de 8 paràmetres, en les equacions de col·linealitat, en els models orbitals o en els models de funcions racionals -tot i que aquests darrers no són models perfectament rigorosos-, en general d'execució lenta i implementació complexa, però d'elevada exactitud en condicions òptimes), de concepció semiempírica (quan els dos sistemes de referència es poden relacionar amb transformacions geomètriques relativament senzilles, com en els models polinòmics o en les triangulacions de Delaunay, habitualment més ràpids i simples), o mixtos (per exemple, els utilitzats per a corregir imatges en què models físics proporcionen nombrosos punts de control i hom efectua aproximacions locals entre si).
La imatge corregida geomètricament pot ser directament superposada a mapes i a altres imatges, i també és possible integrar-la en processos de creació automàtica de mosaics de diferents imatges. Així mateix, quan la correcció geomètrica s'ha d'aplicar a diverses imatges que comparteixen, ni que sigui parcialment, l'àmbit geogràfic, és possible obtenir una coherència espacial més gran del conjunt utilitzant ajusts en bloc.
Fora de l'àmbit estricte de la teledetecció, els procediments de correcció geomètrica també poden aplicar-se a documents cartogràfics escanejats (mapes topogràfics, ortofotomapes), a bases vectorials (vegeu georeferenciació1) i fins i tot com a procediments genèrics d'adaptació entre sistemes de referència geodèsics (per exemple, l'ICC va establir un protocol d'aquest tipus per a efectuar les conversions entre els sistemes ED50 i ETRS89 per a escales des d'un detall 1:5000 fins a les més generals com a alternativa a procediments clàssics de canvi de dàtum, etc.). En aquestes situacions els models de correspondència geomètrica més emprats són els models polinòmics de primer grau sense consideració del relleu.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correcció geomètrica, n f
- es corrección geométrica
- en geometric correction
- en geocorrection sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
La imatge captada pel sensor té un sistema de referència espacial, que actua com a sistema d'origen i que molts cops és establert arbitràriament (d'acord amb la mateixa geometria del ràster: origen (0,0) a algun punt singular com ara una cantonada, dimensió del píxel igual a 1, etc.), o bé és conegut més o menys aproximadament d'acord amb un sistema geocèntric, etc.
En qualsevol cas, la correcció geomètrica és una forma de georeferenciació1 que s'aplica quan la imatge captada no té les característiques geomètriques desitjades, ja que presenta una sèrie de distorsions que cal reconduir cap a les distorsions pròpies i ben conegudes del sistema de referència de destí, típicament les pròpies d'una projecció cartogràfica. Les principals fonts de distorsió que cal reconduir són la perspectiva amb què és captada la imatge (incloses les característiques de l'òptica, si n'hi ha), agreujada per la curvatura de la Terra, el relleu (i, en imatges d'elevada resolució espacial, fins i tot l'altura i morfologia de les construccions humanes o la vegetació), el moviment simultani de rotació terrestre i de la plataforma (avió, òrbita del satèl·lit, etc.) i l'actitud del sensor en l'espai, que, ja sigui involuntàriament o intencionadament, no sempre té una visió perpendicular a la superfície del terreny ni tan sols en el centre de la imatge (capacitat d'apuntament) ni orientada al nord de la projecció cartogràfica desitjada. No totes aquestes distorsions són presents en una mateixa escena (per exemple, en les fotografies aèries la curvatura terrestre no sol ser rellevant, ni tampoc l'orografia en les dades preses des de satèl·lits geoestacionaris), però pràcticament qualsevol sensor que forma imatges a una certa distància de l'objecte d'interès en presenta algunes.
Quan s'utilitza informació orogràfica en la correcció geomètrica per a evitar el desplaçament del relleu el procediment s'anomena ortorectificació, i rectificació en cas contrari.
La correcció geomètrica comporta l'establiment d'un model de correspondència geomètrica, l'ajust del model a través de punts d'ajust (llevat que sigui aplicable la georeferenciació directa), la comprovació de la qualitat geomètrica del model a través de l'RMS (preferentment calculat amb punts de test) i l'aplicació del model per a tots els punts de l'àmbit geogràfic d'interès, generalment a través d'una transformació inversa i del corresponent remostreig.
Els models de correspondència geomètrica que cal aplicar poden ser de concepció física (com en les transformacions bidimensionals projectives de 8 paràmetres, en les equacions de col·linealitat, en els models orbitals o en els models de funcions racionals -tot i que aquests darrers no són models perfectament rigorosos-, en general d'execució lenta i implementació complexa, però d'elevada exactitud en condicions òptimes), de concepció semiempírica (quan els dos sistemes de referència es poden relacionar amb transformacions geomètriques relativament senzilles, com en els models polinòmics o en les triangulacions de Delaunay, habitualment més ràpids i simples), o mixtos (per exemple, els utilitzats per a corregir imatges en què models físics proporcionen nombrosos punts de control i hom efectua aproximacions locals entre si).
La imatge corregida geomètricament pot ser directament superposada a mapes i a altres imatges, i també és possible integrar-la en processos de creació automàtica de mosaics de diferents imatges. Així mateix, quan la correcció geomètrica s'ha d'aplicar a diverses imatges que comparteixen, ni que sigui parcialment, l'àmbit geogràfic, és possible obtenir una coherència espacial més gran del conjunt utilitzant ajusts en bloc.
Fora de l'àmbit estricte de la teledetecció, els procediments de correcció geomètrica també poden aplicar-se a documents cartogràfics escanejats (mapes topogràfics, ortofotomapes), a bases vectorials (vegeu georeferenciació1) i fins i tot com a procediments genèrics d'adaptació entre sistemes de referència geodèsics (per exemple, l'ICC va establir un protocol d'aquest tipus per a efectuar les conversions entre els sistemes ED50 i ETRS89 per a escales des d'un detall 1:5000 fins a les més generals com a alternativa a procediments clàssics de canvi de dàtum, etc.). En aquestes situacions els models de correspondència geomètrica més emprats són els models polinòmics de primer grau sense consideració del relleu.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correcció geomètrica, n f
- es corrección geométrica
- en geometric correction
- en geocorrection sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
La imatge captada pel sensor té un sistema de referència espacial, que actua com a sistema d'origen i que molts cops és establert arbitràriament (d'acord amb la mateixa geometria del ràster: origen (0,0) a algun punt singular com ara una cantonada, dimensió del píxel igual a 1, etc.), o bé és conegut més o menys aproximadament d'acord amb un sistema geocèntric, etc.
En qualsevol cas, la correcció geomètrica és una forma de georeferenciació1 que s'aplica quan la imatge captada no té les característiques geomètriques desitjades, ja que presenta una sèrie de distorsions que cal reconduir cap a les distorsions pròpies i ben conegudes del sistema de referència de destí, típicament les pròpies d'una projecció cartogràfica. Les principals fonts de distorsió que cal reconduir són la perspectiva amb què és captada la imatge (incloses les característiques de l'òptica, si n'hi ha), agreujada per la curvatura de la Terra, el relleu (i, en imatges d'elevada resolució espacial, fins i tot l'altura i morfologia de les construccions humanes o la vegetació), el moviment simultani de rotació terrestre i de la plataforma (avió, òrbita del satèl·lit, etc.) i l'actitud del sensor en l'espai, que, ja sigui involuntàriament o intencionadament, no sempre té una visió perpendicular a la superfície del terreny ni tan sols en el centre de la imatge (capacitat d'apuntament) ni orientada al nord de la projecció cartogràfica desitjada. No totes aquestes distorsions són presents en una mateixa escena (per exemple, en les fotografies aèries la curvatura terrestre no sol ser rellevant, ni tampoc l'orografia en les dades preses des de satèl·lits geoestacionaris), però pràcticament qualsevol sensor que forma imatges a una certa distància de l'objecte d'interès en presenta algunes.
Quan s'utilitza informació orogràfica en la correcció geomètrica per a evitar el desplaçament del relleu el procediment s'anomena ortorectificació, i rectificació en cas contrari.
La correcció geomètrica comporta l'establiment d'un model de correspondència geomètrica, l'ajust del model a través de punts d'ajust (llevat que sigui aplicable la georeferenciació directa), la comprovació de la qualitat geomètrica del model a través de l'RMS (preferentment calculat amb punts de test) i l'aplicació del model per a tots els punts de l'àmbit geogràfic d'interès, generalment a través d'una transformació inversa i del corresponent remostreig.
Els models de correspondència geomètrica que cal aplicar poden ser de concepció física (com en les transformacions bidimensionals projectives de 8 paràmetres, en les equacions de col·linealitat, en els models orbitals o en els models de funcions racionals -tot i que aquests darrers no són models perfectament rigorosos-, en general d'execució lenta i implementació complexa, però d'elevada exactitud en condicions òptimes), de concepció semiempírica (quan els dos sistemes de referència es poden relacionar amb transformacions geomètriques relativament senzilles, com en els models polinòmics o en les triangulacions de Delaunay, habitualment més ràpids i simples), o mixtos (per exemple, els utilitzats per a corregir imatges en què models físics proporcionen nombrosos punts de control i hom efectua aproximacions locals entre si).
La imatge corregida geomètricament pot ser directament superposada a mapes i a altres imatges, i també és possible integrar-la en processos de creació automàtica de mosaics de diferents imatges. Així mateix, quan la correcció geomètrica s'ha d'aplicar a diverses imatges que comparteixen, ni que sigui parcialment, l'àmbit geogràfic, és possible obtenir una coherència espacial més gran del conjunt utilitzant ajusts en bloc.
Fora de l'àmbit estricte de la teledetecció, els procediments de correcció geomètrica també poden aplicar-se a documents cartogràfics escanejats (mapes topogràfics, ortofotomapes), a bases vectorials (vegeu georeferenciació1) i fins i tot com a procediments genèrics d'adaptació entre sistemes de referència geodèsics (per exemple, l'ICC va establir un protocol d'aquest tipus per a efectuar les conversions entre els sistemes ED50 i ETRS89 per a escales des d'un detall 1:5000 fins a les més generals com a alternativa a procediments clàssics de canvi de dàtum, etc.). En aquestes situacions els models de correspondència geomètrica més emprats són els models polinòmics de primer grau sense consideració del relleu.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Dibuix tècnic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cos geomètric, n m
- es cuerpo geométrico
<Arts > Dibuix tècnic>
