Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "germen" dins totes les àrees temàtiques

bacora

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacora, n f
ca bacoreta, n f sin. compl.
ca bonítol petit, n m sin. compl.
ca tonyina, n f sin. compl.
ca tonyina blanca, n f sin. compl.
ca ullada, n f sin. compl.
ca albacora, n f var. ling.
ca uyada, n f var. ling.
ca vacoreta, n f var. ling.
ca vapora, n f var. ling.
nc Thunnus alalunga
nc Germo alalunga var. ling.
nc Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
nc Thunnus germo var. ling.
nc Thynnus alalonga var. ling.
nc Thynnus alalonga cetti var. ling.
es albacora
es atún
es atún blanco
es bonito del norte
fr germon
en albacore

<Peixos > Escòmbrids>

bacora

<Ciències de la vida>

ca bacora, n f
ca bacoreta, n f sin. compl.
ca bonítol petit, n m sin. compl.
ca tonyina, n f sin. compl.
ca tonyina blanca, n f sin. compl.
ca ullada, n f sin. compl.
ca albacora, n f var. ling.
ca uyada, n f var. ling.
ca vacoreta, n f var. ling.
ca vapora, n f var. ling.
nc Thunnus alalunga
nc Germo alalunga var. ling.
nc Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
nc Thunnus germo var. ling.
nc Thynnus alalonga var. ling.
nc Thynnus alalonga cetti var. ling.
es albacora
es atún
es atún blanco
es bonito del norte
fr germon
en albacore

<Peixos > Escòmbrids>

bacora

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

ca bacora, n f
ca bacoreta, n f
ca ullada, n f
es albacora
es atún blanco
es bonito del norte
fr germon
en albacore
nc Thunnus alalunga

<Zoologia > Peixos>

Definició

Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels túnids, semblant a la tonyina, però més petit, de cos fusiforme amb el dors blau fosc i el ventre blanc.

bossa per a vestits

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca bossa per a vestits, n f
es portatrajes, n m
fr housse à vêtements, n f
pt porta-fatos, n m
en garment bag, n

<Grans Magatzems > Seccions > Marroquineria>

bossa portavestits

<Indumentària>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca bossa portavestits, n f
ca funda portavestits, n f
fr housse à vêtement, n f
fr housse à vêtements, n f
en garment bag, n

<Indumentària>

Definició

Bossa gran de tela o d'algun material plàstic apta per a posar-hi vestits i transportar-los.

botocudo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca botocudo
ca aimoré sin. compl.
ca aymoré sin. compl.
ca borun sin. compl.
ca gueren sin. compl.
ca krenak sin. compl.
ar بوتوكودو
cy Botocudo
cy Aimoré sin. compl.
cy Aymoré sin. compl.
cy Borun sin. compl.
cy Gueren sin. compl.
cy Krenak sin. compl.
de Botocudo
de Aimoré sin. compl.
de Aymoré sin. compl.
de Borun sin. compl.
de Gueren sin. compl.
de Krenak sin. compl.
en Botocudo
en Aimoré sin. compl.
en Aymoré sin. compl.
en Borun sin. compl.
en Gueren sin. compl.
en Krenak sin. compl.
es botocudo
es aimoré sin. compl.
es aymoré sin. compl.
es borun sin. compl.
es gueren sin. compl.
es krenak sin. compl.
es krenakí sin. compl.
eu botocudoera
eu aimoré sin. compl.
eu aymoré sin. compl.
eu borun sin. compl.
eu botocudo sin. compl.
eu gueren sin. compl.
eu krenak sin. compl.
fr botocudo
fr aimoré sin. compl.
fr aymoré sin. compl.
fr borun sin. compl.
fr gueren sin. compl.
fr krenak sin. compl.
gl botocudo
gl aimoré sin. compl.
gl aymoré sin. compl.
gl borun sin. compl.
gl gueren sin. compl.
gl krenak sin. compl.
it botocudo
it aimoré sin. compl.
it aymoré sin. compl.
it borun sin. compl.
it gueren sin. compl.
it krenak sin. compl.
ja ボトクド語
nl Botocudo
nl Aimoré sin. compl.
nl Aymoré sin. compl.
nl Borun sin. compl.
nl Gueren sin. compl.
nl Krenak sin. compl.
pt botocudo
pt aimoré sin. compl.
pt aymoré sin. compl.
pt borun sin. compl.
pt gueren sin. compl.
pt krenak sin. compl.
ru Ботокудский
ru Борун sin. compl.
ru Айморе sin. compl.
ru Герено sin. compl.
ru Кренак sin. compl.
zh 波托库多语
zh 博伦、克雷纳科、盖伦、埃莫勒、阿伊莫勒 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Botocudo>, <Amèrica > Brasil>

Definició

No s'ha de confondre amb el laklano, també anomenat botocudo o xokleng, una llengua de la família je. De fet, el terme botocudo s'ha aplicat a diversos grups ètnics de la regió amazònica, ja que fa referència als discos de fusta amb què tradicionalment es guarnien llavis i orelles.

El botocudo era parlat en una franja força àmplia de l'est del Brasil, delimitada al nord-est pel riu Pardo i el litoral atlàntic (estat de Bahia), i estesa en zona prelitoral entre el riu Jequitinhona i l'angle nord-est de l'actual estat de Minas Gerais. El parlaven diversos pobles: els aimoré, els krenak (estat de Minas Gerais, al marge esquerre del riu Doce, a l'altura de les ciutats d'Ipatinga, Diamantina i Gobernador Valadares) i els gueren (límit nord-est del domini botocudo, al litoral atlàntic).

D'entre tots aquests pobles, els aimoré van desaparèixer ja fa unes dècades i els gueren sobreviuen, però parlen solament portuguès des de mitjan segle XX. Els krenak són els únics que han conservat la llengua, almenys fins a la fi del segle XX. En els darrers anys s'han iniciat mesures per tal que els infants krenak aprenguin la llengua pròpia.

No s'ha pogut estudiar prou les varietats parlades pels aimoré, gueren i krenak per saber si eren molt diferents entre si. Si ho haguessin estat, parlaríem del botocudo com d'una família lingüística integrada almenys per aquestes tres llengües.

brac alemany

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: caça mostra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca brac alemany
es braco alemán
fr braque allemand
en German Pointing Dog

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: caça mostra>

brac alemany

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: caça mostra>

ca brac alemany
es braco alemán
fr braque allemand
en German Pointing Dog

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: caça mostra>

capçana

<Protecció civil > Policia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca capçana, n f
es atalaje
en draft
en hermet harness

<Protecció civil > Policia>

Definició

Conjunt de peces de cuir de l'interior d'un casc antiavalots que millora l'adaptació i l'ajust del casc al cap i amorteix els cops.

cermet

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca cermet, n m
es cermet
fr cermet
en cermet

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>