Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "giner" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Crisi econòmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>
- ca cobdícia, n f
- es avidez
- es codicia
- fr avidité
- pt avidez
- en greed
- de Gier
<Crisi econòmica>
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca comensal, n m, f
- ca cobert, n m sin. compl.
- es comensal, n m, f
- fr commensal | commensale, n m, f
- fr convive, n m, f
- en diner, n
- de Tischgast, n m
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
<Economia > Comerç > Comerç internacional>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca condicions de les línies regulars, n f pl
- es condiciones de línea regular, n f pl
- es términos de línea, n m pl
- es términos de línea regular, n m pl
- fr conditions de ligne, n f pl
- fr conditions des lignes régulières, n f pl
- en liner terms, n
<Economia > Comerç > Comerç internacional>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca contorn d'ulls, n m
- es contorno de ojos, n m
- fr eye-liner, n m
- fr trait d'eye-liner, n m
- pt contorno de olhos, n m
- en eye contour cream, n
<Grans Magatzems > Seccions > Higiene i perfumeria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cortadèria, n f
- ca gineri, n m sin. compl.
- ca herba de la Pampa, n f sin. compl.
- ca planta de les plomes, n f sin. compl.
- ca càrritx de jardí, n m alt. sin.
- ca plomes, n f pl alt. sin.
- ca plumeros, n m pl var. ling.
- nc Cortaderia selloana (Schult. et Schult. f.) Asch. et Graebn.
- nc Cortaderia argentea Stapf var. ling.
- nc Gynerium argenteum Nees var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cortadèria, n f
- ca gineri, n m sin. compl.
- ca herba de la Pampa, n f sin. compl.
- ca planta de les plomes, n f sin. compl.
- ca càrritx de jardí, n m alt. sin.
- ca plomes, n f pl alt. sin.
- ca plumeros, n m pl var. ling.
- nc Cortaderia selloana (Schult. et Schult. f.) Asch. et Graebn.
- nc Cortaderia argentea Stapf var. ling.
- nc Gynerium argenteum Nees var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Economia > Comerç>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca costa de gener, n f
- ca gener costerut, n m
- ca vaques magres de gener, n f pl
- es cuesta de enero
<Economia > Comerç>
<Ciències de la salut > Cronicitat > Models d'atenció > Atenció integrada>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció integrada [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/230/>
- ca cuidador | cuidadora, n m, f
- es cuidador | cuidadora, n m, f
- en care-giver, n
- en caregiver, n
- en carer, n
<Atenció integrada > Persones > Subjectes>
Definició
Nota
- El cuidador pot ser professional o no professional. El cuidador no professional sol ser algú de l'entorn familiar, veïnal o d'amistat d'una persona dependent.
<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>
- ca cuidador | cuidadora, n m, f
- es cuidador | cuidadora, n m, f
- fr personne soignante, n f
- fr soignant | soignante, n m, f
- en care-giver, n
- en caregiver, n
- en carer, n
<Atenció a salut mental i addiccions > Entorn>
Definició
Nota
- El cuidador o la cuidadora pot ser formal (és a dir, professional) o informal (és a dir, no professional, habitualment algú de l'entorn familiar o veïnal o una amistat). En el pla informal necessita suport per poder assumir la sobrecàrrega emocional i física que sovint comporta la seva funció i que pot posar en risc la seva salut mental. Per això, compta, per exemple, amb els grups d'ajuda mútua o el relleu.
<.FITXA REVISADA>, <Entorn professional > Professions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cuidador | cuidadora, n m, f
- es cuidador | cuidadora, n m, f
- fr soignant | soignante, n m, f
- en care-giver, n
- en caregiver, n
- en carer, n
<.FITXA REVISADA>, <Entorn professional > Professions>
Definició
Nota
- El cuidador pot ser professional o no professional. El cuidador no professional sol ser algú de l'entorn familiar, veïnal o d'amistat d'una persona dependent.
