Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "gom" dins totes les àrees temàtiques

acord d'ordenació de mercats acord d'ordenació de mercats

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>

  • ca  acord d'ordenació de mercats, n m
  • ca  AOM, n m sigla
  • es  acuerdo de comercialización con contingentes, n m
  • es  acuerdo de comercialización ordenada, n m
  • es  acuerdo de ordenación de mercados, n m
  • es  AOM, n m sigla
  • fr  accord de commercialisation avec contingentement, n m
  • fr  arrangement d'organisation du marché, n m
  • fr  arrangement de commercialisation ordonnée, n m
  • fr  ACO, n m sigla
  • en  orderly marketing agreement, n
  • en  orderly marketing arrangement, n
  • en  OMA, n sigla

<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>

Definició
Conveni internacional entre dos o més països pel qual les parts signatàries es comprometen a restringir el creixement comercial de determinats productes mitjançant la imposició de contingents, aranzels o altres obstacles a la importació.

Nota

  • A diferència de la restricció voluntària d'exportacions, l'acord d'ordenació de mercats és el resultat d'una negociació internacional que es fa pública i que se sol revisar anualment.
alt kuskokwim alt kuskokwim

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alt kuskokwim
  • ca  kolchan sin. compl.
  • ca  mcgrath ingalik sin. compl.
  • ca  upper kuskokwim sin. compl.
  • cy  Uchel Kuskokwim
  • cy  Kolchan sin. compl.
  • cy  Mcgrath ingalik sin. compl.
  • cy  Upper kuskokwim sin. compl.
  • de  Upper Kuskokwim
  • de  Kolchan sin. compl.
  • de  Mcgrath Ingalik sin. compl.
  • de  Oberes Kuskokwim sin. compl.
  • en  Upper Kuskokwim
  • en  Kolchan sin. compl.
  • en  Mcgrath Ingalik sin. compl.
  • es  alto kuskokuín
  • es  kolchan sin. compl.
  • es  mcgrath ingalik sin. compl.
  • es  upper kuskokwim sin. compl.
  • eu  goi kuskokwimera
  • eu  kolchan sin. compl.
  • eu  mcgrath ingalik sin. compl.
  • eu  upper kuskokwim sin. compl.
  • fr  kolchan
  • fr  goltsan sin. compl.
  • fr  mcgrath ingalik sin. compl.
  • fr  upper kuskokwim sin. compl.
  • gl  alto kuskokwim
  • gl  kolchan sin. compl.
  • gl  mcgrath ingalik sin. compl.
  • gl  upper kuskokwim sin. compl.
  • gn  alto kuskokwim
  • gn  kolchan sin. compl.
  • gn  mcgrath ingalik sin. compl.
  • gn  upper kuskokwim sin. compl.
  • it  alto kuskokwim
  • it  kolchan sin. compl.
  • it  mcgrath ingalik sin. compl.
  • it  upper kuskokwim sin. compl.
  • pt  kuskokwim superior
  • pt  kolchan sin. compl.
  • pt  mcgrath ingalik sin. compl.
  • pt  upper kuskokwim sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'especificació alt de la designació alt kuskokwim és merament geogràfica. És a dir, no parlem de la llengua alt kuskokwim per oposició a una llengua baix kuskokwim, que no existeix.

L'alt kuskokwim no es va estudiar fins a la segona meitat del segle XX i en un principi es va considerar una varietat dialectal del deg xinag. És parcialment intel·ligible amb el tanana septentrional i amb el deg xinag.

Només els membres més grans de la comunitat, integrada per uns 160 individus, conserven la llengua. L'alt kuskokwim, doncs, es troba en un avançat procés d'extinció.

Tal com passa amb el deg xinag, per als kuskokwims la designació ingalik té fortes connotacions pejoratives.
alt relleu alt relleu

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  alt relleu, n m
  • es  alto relieve, n m
  • es  altorrelieve, n m
  • fr  haut-relief, n m
  • en  alto-relievo
  • en  alto-rilievo
  • en  high relief, n
  • eu  altu erliebe, n
  • eu  goi-erliebe, n

<Fusteria > Tècniques i procediments>

alt tanana alt tanana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alt tanana
  • ca  nabesna sin. compl.
  • ca  upper tanana sin. compl.
  • cy  Uchel Tanana
  • cy  Nabesna sin. compl.
  • cy  Upper tanana sin. compl.
  • de  Upper Tanana
  • de  Nabesna sin. compl.
  • de  Oberes Tanana sin. compl.
  • en  Upper Tanana
  • en  Nabesna sin. compl.
  • es  alto tanana
  • es  nabesna sin. compl.
  • es  upper tanana sin. compl.
  • eu  goi tananera
  • eu  nabesna sin. compl.
  • eu  upper tanana sin. compl.
  • fr  upper tanana
  • fr  haut tanana sin. compl.
  • fr  nabesna sin. compl.
  • gl  alto tanana
  • gl  nabesna sin. compl.
  • gl  upper tanana sin. compl.
  • gn  alto tanana
  • gn  nabesna sin. compl.
  • gn  upper tanana sin. compl.
  • it  tanana superiore
  • it  nabesna sin. compl.
  • it  upper tanana sin. compl.
  • pt  tanana superior
  • pt  nabesna sin. compl.
  • pt  upper tanana sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'alt tanana té cinc dialectes: el de Nabesna, el de Tetlin, el de Northway, el de Scottie Creek (a Alaska), i el canadenc.

Tots els parlants d'alt tanana són d'edat avançada. La llengua ja no es transmet a les generacions joves, una característica de les llengües en vies d'extinció.
altaveu altaveu

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  altaveu, n m
  • es  altavoz, n m
  • fr  haut-parleur, n m
  • pt  altifalante, n m
  • pt  coluna de som, n f
  • en  loudspeaker, n

<Grans Magatzems > Seccions > Electrònica i informàtica>

aparell de música aparell de música

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  aparell de música, n m
  • es  cadena de alta fidelidad, n f
  • es  cadena de música, n f
  • fr  appareil hifi, n m
  • pt  aparelhagem de som, n f
  • en  hi-fi system, n

<Grans Magatzems > Seccions > Electrònica i informàtica>

banc bo banc bo

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  banc bo, n m
  • es  banco bueno
  • es  banco sano
  • fr  banque assainie
  • fr  banque saine
  • it  banca buona
  • it  good bank
  • pt  bom banco
  • en  good bank

<Crisi econòmica>

bolet rialler bolet rialler

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bolet rialler, n m
  • ca  foliota notable, n f sin. compl.
  • es  foliota anaranjada, n f
  • es  seta de la risa, n f
  • fr  pholiote remarquable, n f
  • en  big laughing gym, n
  • nc  Gymnopilus spectabilis

<Enginyeria forestal>

bom sogi bom sogi

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bom sogi, n m
  • ca  posició del tigre, n f sin. compl.
  • es  bom sogui
  • es  posición del tigre
  • fr  beom seogui
  • fr  position du chat
  • fr  position du tigre
  • en  beom seogi
  • en  tiger stance

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definició
Posició en què les cames es mantenen una mica doblegades mentre el taló avançat s'aixeca de terra.
bom sogi bom sogi

<08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bom sogi, n m
  • ca  posició del tigre, n f sin. compl.
  • es  bom sogui
  • es  posición del tigre
  • fr  beom seogui
  • fr  position du chat
  • fr  position du tigre
  • en  beom seogi
  • en  tiger stance

<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Definició
Posició consistent a mantenir les cames una mica flexionades i el taló de davant aixecat.