Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "gran" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fenàs de marge, n m
- ca brossa segadissa, n f alt. sin.
- ca cabell de moro, n m alt. sin.
- ca cabells de moro, n m pl alt. sin.
- ca canyola, n f alt. sin.
- ca cerveró, n m alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal de marge, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs comú, n m alt. sin.
- ca fenàs gran, n m alt. sin.
- ca fenàs llis, n m alt. sin.
- ca fenàs mucronat, n m alt. sin.
- ca fenàs ver, n m alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca herba de marge, n f alt. sin.
- ca herba llisa, n f alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca marge, n m alt. sin.
- ca pedrenca, n f alt. sin.
- ca segadissa, n f alt. sin.
- ca segamà, n f alt. sin.
- ca brossa segaïssa, n f var. ling.
- ca estopatxo, n m var. ling.
- ca llastó, n m var. ling.
- ca segaïssa, n f var. ling.
- ca serveró, n m var. ling.
- nc Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
<Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fil de gran volum, n m
- es hilo de alta voluminosidad
- fr fil à grande voluminosité
- fr fil très gonflant
- en HB yarn
- en high-bulk yarn
- de Hochbauschgarn
<Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>
Definició
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca formiguera gran, n f
- es hormiguera de lunares, n f
- fr azuré du serpolet, n m
- it arione, n m
- en large blue, n
- nc Maculinea arion
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca fregata gran, n f
- es rabihorcado grande
- fr frégate du Pacifique
- en great frigatebird
- de Bindenfregattvogel
- nc Fregata minor
<22.01 Ocells > Suliformes > Fregàtids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca fregata gran, n f
- es rabihorcado grande
- fr frégate du Pacifique
- en great frigatebird
- de Bindenfregattvogel
- nc Fregata minor
<22.01 Ocells > Suliformes > Fregàtids>
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca gent gran, n f
- es personas mayores
- en elderly people
- en senior citizens
<Serveis socials > Persones > Destinataris>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gent gran, n f
- es gente mayor, n f
- fr gens âgées, n f pl
- en aged people, n pl
<Infermeria>
<Arts > Fotografia > Fotografia digital>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la fotografia digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/261/>
- ca gran angular, n m
- ca objectiu gran angular, n m
- ca angular, n m sin. compl.
- es angular, n m
- es gran angular, n m
- es objetivo gran angular, n m
- en wide-angle lens, n
<Fotografia digital > Càmeres i accessoris>
Definició
Nota
- 1. El gran angular permet fotografiar objectes grans a una distància relativament curta.
- 2. Segons la seva distància focal, els grans angulars es classifiquen en grans angulars moderats, amb una distància focal d'entre 24 mm i 35 mm, i grans angulars extrems, amb una distància focal d'entre 15 mm i 20 mm.
<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca gran brec, n m
- es grand break, n m
- fr break de chasse, n m
- fr grand break, n m
<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gran cabotatge, n m
- es gran cabotaje
- fr cabotage international
- fr grand cabotage
- en international coastal shipping
<Costes > Normativa>
