Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "grand�ria" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca llar d'infants, n f
- ca primer cicle d'educació infantil, n m
- es guardería
- es primer ciclo de educación infantil
- fr éducation préscolaire
- en preschool education
<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>
Definició
Nota
- Els equivalents en anglès i francès corresponen a educació infantil, ja que en els països anglòfons i francòfons aquesta etapa no es divideix en cicles.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca llar d'infants, n f
- ca primer cicle d'educació infantil, n m
- es guardería, n f
- es primer ciclo de educación infantil, n m
- fr éducation préscolaire, n f
- en preschool education, n
<Educació > Currículum i cicles educatius>
Definició
Nota
- Els equivalents en anglès i francès corresponen a educació infantil, ja que en els països anglòfons i francòfons aquesta etapa no es divideix en cicles.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca magnitud, n f
- es magnitud
- fr grandeur
- fr magnitude
- it grandezza
- en magnitude
- de Größe
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geometria, mètrica i topologia>
Definició
Nota
- En cartografia general les magnituds més significatives són les que fan referència a les dimensions territorials com distàncies, altituds i superfícies, però la utilització de sistemes de teledetecció com a font d'informació fan cada cop més necessària la determinació de magnituds relacionades amb l'energia electromagnètica que capten els sensors, com longituds d'ona, reflectàncies, etc. D'altra banda, la cartografia temàtica, en representar variables tan diverses, tracta amb magnituds de tota mena.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca magnitud, n f
- es magnitud
- fr grandeur
- fr magnitude
- it grandezza
- en magnitude
- de Größe
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geometria, mètrica i topologia>
Definició
Nota
- En cartografia general les magnituds més significatives són les que fan referència a les dimensions territorials com distàncies, altituds i superfícies, però la utilització de sistemes de teledetecció com a font d'informació fan cada cop més necessària la determinació de magnituds relacionades amb l'energia electromagnètica que capten els sensors, com longituds d'ona, reflectàncies, etc. D'altra banda, la cartografia temàtica, en representar variables tan diverses, tracta amb magnituds de tota mena.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca magnitud, n f
- es magnitud
- fr grandeur
- fr magnitude
- it grandezza
- en magnitude
- de Größe
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geometria, mètrica i topologia>
Definició
Nota
- En cartografia general les magnituds més significatives són les que fan referència a les dimensions territorials com distàncies, altituds i superfícies, però la utilització de sistemes de teledetecció com a font d'informació fan cada cop més necessària la determinació de magnituds relacionades amb l'energia electromagnètica que capten els sensors, com longituds d'ona, reflectàncies, etc. D'altra banda, la cartografia temàtica, en representar variables tan diverses, tracta amb magnituds de tota mena.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca mida, n f
- ca grandària, n f sin. compl.
- es tamaño
- en size
<Ciències de la salut>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mill de sol, n m
- ca herba sanguinària, n f sin. compl.
- ca grana dura, n f alt. sin.
- ca granadura, n f alt. sin.
- ca herba de desfer les pedres dels ronyons, n f alt. sin.
- ca herba de l'ull del sol, n f alt. sin.
- ca herba de la pedra, n f alt. sin.
- ca herba de la pedreta, n f alt. sin.
- ca herba de les pedres, n f alt. sin.
- ca herba de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba del granet, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera de muntanya, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca mill, n m alt. sin.
- ca mill bord, n m alt. sin.
- ca mill del sol, n m alt. sin.
- ca mill gruà, n m alt. sin.
- ca mill roquer, n m alt. sin.
- ca mill solar, n m alt. sin.
- ca millet del sol, n m alt. sin.
- ca planta per al mal de pedra, n f alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca te de camí, n m alt. sin.
- ca te de gra, n m alt. sin.
- ca te de Miranda, n m alt. sin.
- ca te del sol, n m alt. sin.
- ca herba de set sangries, n f var. ling.
- ca migronà, n m var. ling.
- ca milagrosa, n f var. ling.
- ca mill-del-sol, n m var. ling.
- nc Lithospermum officinale L.
<Botànica > boraginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mill de sol, n m
- ca herba sanguinària, n f sin. compl.
- ca grana dura, n f alt. sin.
- ca granadura, n f alt. sin.
- ca herba de desfer les pedres dels ronyons, n f alt. sin.
- ca herba de l'ull del sol, n f alt. sin.
- ca herba de la pedra, n f alt. sin.
- ca herba de la pedreta, n f alt. sin.
- ca herba de les pedres, n f alt. sin.
- ca herba de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba del granet, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera de muntanya, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca mill, n m alt. sin.
- ca mill bord, n m alt. sin.
- ca mill del sol, n m alt. sin.
- ca mill gruà, n m alt. sin.
- ca mill roquer, n m alt. sin.
- ca mill solar, n m alt. sin.
- ca millet del sol, n m alt. sin.
- ca planta per al mal de pedra, n f alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca te de camí, n m alt. sin.
- ca te de gra, n m alt. sin.
- ca te de Miranda, n m alt. sin.
- ca te del sol, n m alt. sin.
- ca herba de set sangries, n f var. ling.
- ca migronà, n m var. ling.
- ca milagrosa, n f var. ling.
- ca mill-del-sol, n m var. ling.
- nc Lithospermum officinale L.
<Botànica > boraginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mill de sol petit, n m
- ca esperó de gat, n m sin. compl.
- ca esperons de gat, n m pl alt. sin.
- ca granadura, n f alt. sin.
- ca mill del sol, n m alt. sin.
- ca mill del sol petit, n m alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca mill-del-sol petit, n m var. ling.
- nc Lithospermum arvense L.
- nc Buglossoides arvensis (L.) I.M. Johnst. sin. compl.
<Botànica > boraginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mill de sol petit, n m
- ca esperó de gat, n m sin. compl.
- ca esperons de gat, n m pl alt. sin.
- ca granadura, n f alt. sin.
- ca mill del sol, n m alt. sin.
- ca mill del sol petit, n m alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca mill-del-sol petit, n m var. ling.
- nc Lithospermum arvense L.
- nc Buglossoides arvensis (L.) I.M. Johnst. sin. compl.
<Botànica > boraginàcies>
