Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca adobadora de gravetat, n f
es abonadora de gravedad
fr distributeur à écoulement par gravité
it spandiconcime a caduta
it spandiconcime a gravità
en gravity feed fertilizer distributor
en gravity flow fertilizer distributor
de Rieselnder Streuer

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Adobadora el sistema de distribució de la qual és un mecanisme situat a la part inferior o posterior de la màquina que deixa caure l'adob al sòl per l'efecte de la gravetat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca adobadora de gravetat, n f
es abonadora de gravedad
fr distributeur à écoulement par gravité
it spandiconcime a caduta
it spandiconcime a gravità
en gravity flow fertiliser distributor [GB]
en gravity flow fertilizer distributor [US]
de Rieselnder Streuer

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca agulla de corbata, n f
es alfiler de corbata, n f
fr épingle à cravate, n f
fr pince à cravate, n f
pt alfinete de gravata, n m
en tiepin, n

<Grans Magatzems > Seccions > Rellotgeria, bijuteria, joieria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca baia, n f
ca gra de raïm, n m sin. compl.
ca vigó, n m sin. compl.
es baya
es granito
es grano de uva
fr baie
fr grain
en berry

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blauet, n m
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca capblau, n m sin. compl.
ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
ca estel, n m sin. compl.
ca angelet, n m alt. sin.
ca angelina, n f alt. sin.
ca blauets, n m pl alt. sin.
ca blaus, n m pl alt. sin.
ca blavet, n m alt. sin.
ca blavets, n m pl alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca caps blaus, n m pl alt. sin.
ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
ca clavellina de moro, n f alt. sin.
ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
ca escombra, n f alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca flor de blat, n f alt. sin.
ca granera, n f alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca llum, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca xarampió, n m alt. sin.
ca xarampions, n m pl alt. sin.
ca aujalets, n m pl var. ling.
ca cap-blau, n m var. ling.
ca xarrampió, n m var. ling.
nc Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blauet, n m
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca capblau, n m sin. compl.
ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
ca estel, n m sin. compl.
ca angelet, n m alt. sin.
ca angelina, n f alt. sin.
ca blauets, n m pl alt. sin.
ca blaus, n m pl alt. sin.
ca blavet, n m alt. sin.
ca blavets, n m pl alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca caps blaus, n m pl alt. sin.
ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
ca clavellina de moro, n f alt. sin.
ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
ca escombra, n f alt. sin.
ca escombrera, n f alt. sin.
ca flor de blat, n f alt. sin.
ca granera, n f alt. sin.
ca graneres, n f pl alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca llum, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca xarampió, n m alt. sin.
ca xarampions, n m pl alt. sin.
ca aujalets, n m pl var. ling.
ca cap-blau, n m var. ling.
ca xarrampió, n m var. ling.
nc Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca blauet, n m
ca estel, n m
ca capblau, n m sin. compl.
ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
ca escombrera, n f sin. compl.
ca flor de blat, n f sin. compl.
ca granera, n f sin. compl.
ca peu de colom, n m sin. compl.
es aciano
es azulejo
fr barbeau
fr bleuet
en blueboltle
en bluet
nc Centaurea cyanus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes, de 30 a 100 cm d'alçària. Originària de l'Orient, s'ha introduït als sembrats d'Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos. Abunda sobretot a les comarques humides dels Pirineus i de la serralada prelitoral del Principat, i també al País Valencià. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió o decocció han estat emprades per estimular la gana i contra les digestions laborioses. Com a ús extern, en banys, també han estat utilitzades com a desinflamatori dels ulls i, àdhuc, contra la miopia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca canelons de l'àvia
es canelones de la abuela
fr cannellonis de la grand-mère
it cannelloni della nonna
en grandma's cannelloni
de Großmutters Cannelloni

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca cassoleta de cargols amb salsa de la iaia
es cazuelita de caracoles con salsa de la abuela
fr cassolette d'escargots à la sauce de la grand-mère
it casseruola di lumache con salsa della nonna
en snail casserole with grandma's sauce
de Schneckenschälchen mit Großmutters Sauce

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca coca de l'àvia
es torta de la abuela
fr tourte de la grand-mère
it torta della nonna
en grandma's cake
de Kuchen nach Großmutters Rezept

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "granota" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició