Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "grava" dins totes les àrees temàtiques

asexual gris | asexual grisa asexual gris | asexual grisa

<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

  • ca  asexual gris | asexual grisa, n m, f
  • es  asexual flexible, n m, f
  • es  asexual gris, n m, f
  • es  grisasexual, n m, f
  • es  grisexual, n m, f
  • fr  asexuel gris | asexuelle grise, n m, f
  • fr  grisexuel | grisexuelle, n m, f
  • en  gray-a, n
  • en  gray-asexual, n
  • en  gray-sexual, n

<Sexualitat i erotisme > Orientació sexual>

Definició
Persona que rarament experimenta l'atracció sexual, o només sota circumstàncies específiques, o d'una intensitat tan baixa que és negligible.
asexual gris | asexual grisa asexual gris | asexual grisa

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

  • ca  asexual gris | asexual grisa, n m, f
  • es  asexual flexible, n m, f
  • es  asexual gris, n m, f
  • es  grisasexual, n m, f
  • es  grisexual, n m, f
  • fr  asexuel gris | asexuelle grise, n m, f
  • fr  grisexuel | grisexuelle, n m, f
  • en  gray-a, n
  • en  gray-asexual, n
  • en  gray-sexual, n

<Sexualitat i erotisme > Orientació sexual>

Definició
Persona que rarament experimenta l'atracció sexual, o només sota circumstàncies específiques, o d'una intensitat tan baixa que és negligible.
atrap atrap

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  atrap, n m
  • es  agrafe, n m
  • es  atrape, n m
  • es  grapa, n f
  • fr  attrape, n m
  • en  back check, n
  • en  check, n
  • de  Fänger, n m

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Piano > Mecanisme del martellet>

Definició
Peça que atrapa el martellet després que hagi percudit la corda i impedeix així que reboti a la barra de repòs dels martellets i torni a percudr per segon cop la corda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bambú, n m
  • ca  canya americana, n f alt. sin.
  • ca  canya bambú, n f alt. sin.
  • ca  canya bomba, n f alt. sin.
  • ca  canya brava, n f alt. sin.
  • ca  canya d'Amèrica, n f alt. sin.
  • ca  canya d'Índia, n f alt. sin.
  • ca  canya vera, n f alt. sin.
  • nc  Bambusa arundinacea (Retz.) Willd.
  • nc  Bambusa bambos (L.) Voss var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions bambú, canya americana i canya d'Amèrica per a Bambusa arundinacea i espècies congèneres o de gèneres afins.
bambú bambú

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bambú, n m
  • ca  canya americana, n f alt. sin.
  • ca  canya bambú, n f alt. sin.
  • ca  canya bomba, n f alt. sin.
  • ca  canya brava, n f alt. sin.
  • ca  canya d'Amèrica, n f alt. sin.
  • ca  canya d'Índia, n f alt. sin.
  • ca  canya vera, n f alt. sin.
  • nc  Bambusa arundinacea (Retz.) Willd.
  • nc  Bambusa bambos (L.) Voss var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions bambú, canya americana i canya d'Amèrica per a Bambusa arundinacea i espècies congèneres o de gèneres afins.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bambú groc, n m
  • ca  bambú, n m alt. sin.
  • ca  canya americana, n f alt. sin.
  • ca  canya americana verda, n f alt. sin.
  • ca  canya brava, n f alt. sin.
  • ca  canya d'Índia, n f alt. sin.
  • ca  canya de bambú, n f alt. sin.
  • ca  canya forastera, n f alt. sin.
  • ca  canya vera, n f alt. sin.
  • ca  canyes de bambú, n f pl alt. sin.
  • nc  Phyllostachys aurea Carrière ex Rivière et C. Rivière
  • nc  Bambusa aurea Hort. ex Rivière et C. Rivière var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bambú groc bambú groc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bambú groc, n m
  • ca  bambú, n m alt. sin.
  • ca  canya americana, n f alt. sin.
  • ca  canya americana verda, n f alt. sin.
  • ca  canya brava, n f alt. sin.
  • ca  canya d'Índia, n f alt. sin.
  • ca  canya de bambú, n f alt. sin.
  • ca  canya forastera, n f alt. sin.
  • ca  canya vera, n f alt. sin.
  • ca  canyes de bambú, n f pl alt. sin.
  • nc  Phyllostachys aurea Carrière ex Rivière et C. Rivière
  • nc  Bambusa aurea Hort. ex Rivière et C. Rivière var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bastard bastard

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bastard, n m
  • ca  trava, n f sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Cap de l'enfilall d'abartrells que formen el racament.
betum betum

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  betum, n m
  • es  betún, n m
  • fr  cirage, n m
  • pt  graxa para calçado, n f
  • en  shoe polish, n

<Grans Magatzems > Seccions > Sabateria>

biga de trava biga de trava

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  biga de trava, n f
  • ca  trava, n f
  • es  riostra
  • es  viga riostra

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Peça de ferro que uneix sòlidament les puntes d'una fanga.