Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "grimpar" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dolçamara, n f
- ca dulcamara, n f sin. compl.
- ca vidalbí, n m sin. compl.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
- ca herba de la creu, n f alt. sin.
- ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
- ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
- ca herba dulcamara, n f alt. sin.
- ca herba morera, n f alt. sin.
- ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
- ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
- ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca morella amargant, n f alt. sin.
- ca morella de marge, n f alt. sin.
- ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
- ca morella grimpant, n f alt. sin.
- ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
- ca pet de dona rica, n m alt. sin.
- ca sarmentosa, n f alt. sin.
- ca solana, n f alt. sin.
- ca vidiella morada, n f alt. sin.
- ca vinya de Judea, n f alt. sin.
- ca camarg, n m var. ling.
- ca dolcamara, n f var. ling.
- ca dolçamare, n f var. ling.
- ca dolsamara, n f var. ling.
- ca juncamara, n f var. ling.
- ca morella emborratjadora, n f var. ling.
- ca solano, n m var. ling.
- ca vidaubi, n m var. ling.
- ca vidaubí, n m var. ling.
- nc Solanum dulcamara L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dolçamara, n f
- ca dulcamara, n f sin. compl.
- ca vidalbí, n m sin. compl.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
- ca herba de la creu, n f alt. sin.
- ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
- ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
- ca herba dulcamara, n f alt. sin.
- ca herba morera, n f alt. sin.
- ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
- ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
- ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca morella amargant, n f alt. sin.
- ca morella de marge, n f alt. sin.
- ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
- ca morella grimpant, n f alt. sin.
- ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
- ca pet de dona rica, n m alt. sin.
- ca sarmentosa, n f alt. sin.
- ca solana, n f alt. sin.
- ca vidiella morada, n f alt. sin.
- ca vinya de Judea, n f alt. sin.
- ca camarg, n m var. ling.
- ca dolcamara, n f var. ling.
- ca dolçamare, n f var. ling.
- ca dolsamara, n f var. ling.
- ca juncamara, n f var. ling.
- ca morella emborratjadora, n f var. ling.
- ca solano, n m var. ling.
- ca vidaubi, n m var. ling.
- ca vidaubí, n m var. ling.
- nc Solanum dulcamara L.
<Botànica > solanàcies>
<Construcció > Execució de l'obra>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca encofrat grimpant, n m
- es encofrado trepante
- fr coffrage grimpant
- en climbing formwork
<Construcció > Execució de l'obra>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca enfiladís -issa, adj
- es trepador -ra, adj
- fr grimpant -ante, adj
- en climbing, adj
<Botànica>
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escalador | escaladora, n m, f
- es escalador | escaladora
- fr grimpeur | grimpeuse
- en climber
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>
Definició
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escalador | escaladora, n m, f
- es escalador
- fr grimpeur
- en climber
<Esport > Ciclisme>
Definició
<Esport > Muntanyisme > Escalada esportiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escalador | escaladora, n m, f
- ca grimpaire, n m, f sin. compl.
- es escalador
- fr grimpeur
- en climber
<Escalada esportiva>
Definició
<Esports > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escalador | escaladora, n m, f
- es escalador
- fr grimpeur
- en climber
<Esports > Ocupacions>
Definició
<18 Muntanyisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca escalador | escaladora, n m, f
- es escalador | escaladora, n m, f
- fr grimpeur | grimpeuse, n m, f
- en climber, n
<Esport > 18 Muntanyisme>
Definició
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca escalador | escaladora, n m, f
- es escalador | escaladora
- fr grimpeur | grimpeuse
- en climber
<Esport > 13 Ciclisme>