Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "grimpar" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gramàtica d'unificació, n f
- es gramática de unificación
- fr grammaire d'unification
- en unification grammar
<Lingüística>
Definició
Nota
- La gramàtica lexicofuncional, la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, la gramàtica d'estructura sintagmàtica orientada al nucli i la gramàtica d'unificació funcional són gramàtiques d'unificació.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gramàtica d'unificació funcional, n f
- es gramática de unificación funcional
- fr grammaire d'unification fonctionnelle
- en functional unification grammar
<Lingüística>
Definició
Nota
- La gramàtica d'unificació funcional combina les idees de les gramàtiques d'unificació amb un tractament funcional de la informació sintàctica.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gramàtica de casos, n f
- es gramática de casos
- fr grammaire des cas
- en case grammar
<Lingüística>
Definició
Nota
- La gramàtica de casos va ser desenvolupada per Charles Fillmore a la darreria de la dècada dels seixanta com a reacció a l'escassa importància atorgada a les funcions sintàctiques i semàntiques en la teoria generativista clàssica. Tot i que la gramàtica de casos entrà en decadència a partir de mitjan dècada dels setanta, la seua influència és ben palesa en la lingüística actual, com ho demostra el fet que la majoria de corrents lingüístics hagen incorporat aquestes relacions semàntiques en les propostes gramaticals. Aquest és el cas, per exemple, del mòdul de la teoria temàtica dins de la teoria del règim i del lligam.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gramàtica de clàusula definida, n f
- es gramática de cláusula definida
- fr grammaire de la phrase définie
- en definite clause grammar
<Lingüística>
Definició
Nota
- La gramàtica de clàusula definida va ser desenvolupada per Fernando C., N. Pereira i David H. D. Warren.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gramàtica de construccions, n f
- es gramática de construcciones
- fr grammaire de constructions
- en constructional grammar
<Lingüística>
Definició
Nota
- La gramàtica de construccions, desenvolupada a la fi de la dècada dels vuitanta i la primera part dels noranta per Charles Fillmore, Paul Kay i Adele E. Goldberg, evita de manera estricta les transformacions i considera que una llengua està constituïda bàsicament per un conjunt de construccions gramaticals i un lèxic, en el qual les entrades lèxiques són tractades també com a construccions. Les construccions són emparellaments de forma i contingut, entenent la forma com una plantilla sintàctica i el contingut com la informació semàntica i pragmàtica que s'hi associa.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gramàtica de dependències, n f
- ca gramàtica de valències, n f sin. compl.
- es gramática de dependencias
- es gramática de valencias
- fr grammaire de dépendances
- fr grammaire de valences
- en dependency grammar
- en valency grammar
<Lingüística>
Definició
Nota
- La gramàtica de dependències rebutja la idea tradicional que l'oració té una estructura bimembre del tipus subjecte/predicat. L'oració, per contra, és concebuda com una estructura plural en la qual el verb és el nucli i regeix, d'acord amb la seua valència, una sèrie d'actants o arguments. De manera paral·lela, la preposició es considerada com a rector del nom i el nom com a rector dels determinants i els complements del nom. Aquestes relacions de recció són esquematitzades per mitjà de diagrames de dependències. Aquest tipus de gramàtica també es coneix amb el nom de gramàtica de valències, pel fet que l'estructura de l'oració hi està bàsicament condicionada per la valència verbal. La gramàtica de dependències va ser desenvolupada sobretot a Alemanya i a l'antiga Unió Soviètica a partir de la publicació pòstuma de l'obra de Lucien Tesnière Éléments de syntaxe structurale l'any 1959.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gramàtica de Montague, n f
- es gramática de Montague
- fr grammaire de Montague
- en Montague grammar
<Lingüística>
Definició
Nota
- La gramàtica de Montague va ser desenvolupada a mitjan dècada dels setanta del segle xx pel lingüista nord-americà Richard Montague.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gramàtica del paper i la referència, n f
- es gramática del papel y la referencia
- fr grammaire du rôle et de la référence
- en role and reference grammar
<Lingüística>
Definició
Nota
- La gramàtica del paper i la referència, desenvolupada en la dècada dels vuitanta del segle xx per William A. Folley i Robert Van Valin, postula l'existència de macropapers semàntics com ara l'actor o l'afectat, que tenen un caràcter més abstracte que l'agent, el pacient, l'experimentador, etc., i que es caracteritzen perquè poden associar-se a una determinada funció sintàctica. [V. macropaper]
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gramàtica del parell d'arcs, n f
- es gramática del par de arcos
- fr grammaire du pair d'arcs
- en arc-pair grammar
<Lingüística>
Definició
Nota
- La gramàtica del parell d'arcs va ser desenvolupada a la fi de la dècada dels setanta pels lingüistes nord-americans Paul M. Postal i David Johnson.
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gramàtica del text, n f
- ca gramàtica textual, n f
- ca lingüística textual, n f
- es gramática del texto, n f
- es gramática textual, n f
- es lingüística textual, n f
- fr grammaire du texte, n f
- fr linguistique textuelle, n f
- en text grammar, n pl
- en text linguistics, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
