Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "grisor" dins totes les àrees temàtiques
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca escala de grisos, n f
- es escala de grises
- en grey scale
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Visualització>
Definició
En el cas de les imatges analògiques en paper o en emulsions sensibles, aquest aspecte respon a com interacciona la llum visible amb els pigments que contenen, que poden haver estat injectats, adherits, etc. (en les imatges en paper), o que han adquirit el seu to en funció de l'energia electromagnètica (majoritàriament de la regió espectral del VIS, però també infraroja en les pel·lícules d'infraroig en escala de grisos) que han rebut (típicament fent-los enfosquir) en les emulsions que formen pel·lícules i papers sensibles.
En el cas de les imatges digitals, o en la seva plasmació analògica en pantalles, paper imprès, etc., l'aspecte es basa en l'aplicació d'una paleta de grisos a un ràster que conté una sola banda espectral (ja sigui perquè és una imatge monobanda o perquè només es vol visualitzar una de les bandes d'un conjunt multibanda). A les cel·les amb el mínim valor del ràster (els píxels amb la mínima resposta del sensor en el cas d'imatges radiomètriques) s'hi fa correspondre el negre i, a les del màxim valor, el blanc. Les imatges en escala de grisos també se solen anomenar en blanc i negre, tot i que aquesta denominació resulta potencialment confusa amb una imatge binària i ha de ser evitada en teledetecció.
Vegeu color real, color natural, color fals i pseudocolor.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca escala de grisos, n f
- es escala de grises
- en grey scale
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Visualització>
Definició
En el cas de les imatges analògiques en paper o en emulsions sensibles, aquest aspecte respon a com interacciona la llum visible amb els pigments que contenen, que poden haver estat injectats, adherits, etc. (en les imatges en paper), o que han adquirit el seu to en funció de l'energia electromagnètica (majoritàriament de la regió espectral del VIS, però també infraroja en les pel·lícules d'infraroig en escala de grisos) que han rebut (típicament fent-los enfosquir) en les emulsions que formen pel·lícules i papers sensibles.
En el cas de les imatges digitals, o en la seva plasmació analògica en pantalles, paper imprès, etc., l'aspecte es basa en l'aplicació d'una paleta de grisos a un ràster que conté una sola banda espectral (ja sigui perquè és una imatge monobanda o perquè només es vol visualitzar una de les bandes d'un conjunt multibanda). A les cel·les amb el mínim valor del ràster (els píxels amb la mínima resposta del sensor en el cas d'imatges radiomètriques) s'hi fa correspondre el negre i, a les del màxim valor, el blanc. Les imatges en escala de grisos també se solen anomenar en blanc i negre, tot i que aquesta denominació resulta potencialment confusa amb una imatge binària i ha de ser evitada en teledetecció.
Vegeu color real, color natural, color fals i pseudocolor.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca escala de grisos
- en grayscale
<Localització > Fraseologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espergulària marina, n f
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- nc Spergularia marina (L.) Griseb.
- nc Spergularia salina J. et C. Presl var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espergulària marina, n f
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- nc Spergularia marina (L.) Griseb.
- nc Spergularia salina J. et C. Presl var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca esquirol llistat de peus grisos, n m
- es chipmunk de pies grises
- fr néotamia à pie gris
- en grey-footed chipmunk
- nc Eutamias canipes
- nc Tamias canipes
<Zoologia > Mamífers>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca estat agressor, n m
- es Estado agresor
- fr agresseur
- it Stato aggressore
- en aggressor
- ar دولة معتدية
<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca eufràgia latifòlia, n f
- nc Parentucellia latifolia (L.) Caruel in Parl.
- nc Eufragia latifolia (L.) Griseb. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca eufràgia latifòlia, n f
- nc Parentucellia latifolia (L.) Caruel in Parl.
- nc Eufragia latifolia (L.) Griseb. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor d'avellana, n f
- ca agrella, n f alt. sin.
- ca agret, n m alt. sin.
- ca agret bo, n m alt. sin.
- ca agreta, n f alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
- ca aspre, n m alt. sin.
- ca aspres, n m pl alt. sin.
- ca avellaneta, n f alt. sin.
- ca avellanetes, n f pl alt. sin.
- ca canari, n m alt. sin.
- ca canaris, n m pl alt. sin.
- ca caramelles, n f pl alt. sin.
- ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
- ca magret, n m alt. sin.
- ca magreta, n f alt. sin.
- ca pa amb peixet, n m alt. sin.
- ca pa de cucut, n m alt. sin.
- ca pa i peixet, n m alt. sin.
- ca trèvols, n m pl alt. sin.
- ca vinagrella, n f alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca agrios, n m pl var. ling.
- ca agrítol, n m var. ling.
- ca grítol, n m var. ling.
- ca minxonària, n f var. ling.
- ca pam peixet, n m var. ling.
- ca vellanetes, n f pl var. ling.
- nc Oxalis pes-caprae L.
- nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.
<Botànica > oxalidàcies>
