Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "grosseria" dins totes les àrees temàtiques

izakaya izakaya

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  izakaya, n f
  • es  izakaya, n m
  • fr  bistro japonais, n m
  • fr  bistrot japonais, n m
  • fr  brasserie japonaise, n f
  • fr  izakaya, n m
  • en  izakaya, n
  • en  Japanese pub, n

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Definició
Establiment tradicional japonès, que ofereix servei de bar i de restaurant, en el qual se serveixen plats d'especialitat, generalment per compartir, sake i cervesa.
llisèria llisèria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llisèria, n f
  • ca  palaia misèries, n f sin. compl.
  • ca  palaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda vera, n f sin. compl.
  • ca  pelut amb randa, n m sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  tapaconys, n m sin. compl.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  palaya rosa, n f var. ling.
  • ca  palaya ròssa, n f var. ling.
  • ca  pelaia rosa, n f var. ling.
  • ca  pelaya rossa, n f var. ling.
  • ca  pelaya-miseries, n f var. ling.
  • ca  peluda en randa, n f var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • ca  pelut en randa, n m var. ling.
  • nc  Arnoglossus laterna
  • nc  Arnoglossus macrostoma var. ling.
  • nc  Pleuronectes arnoglossus var. ling.
  • es  peluda
  • es  peluda rosa
  • es  serrandel
  • es  serrandell
  • fr  fausse Limande
  • fr  fausse limande
  • en  scaldfish

<Peixos > Bòtids>

llisèria llisèria

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llisèria, n f
  • ca  palaia misèries, n f sin. compl.
  • ca  palaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda vera, n f sin. compl.
  • ca  pelut amb randa, n m sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  tapaconys, n m sin. compl.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  palaya rosa, n f var. ling.
  • ca  palaya ròssa, n f var. ling.
  • ca  pelaia rosa, n f var. ling.
  • ca  pelaya rossa, n f var. ling.
  • ca  pelaya-miseries, n f var. ling.
  • ca  peluda en randa, n f var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • ca  pelut en randa, n m var. ling.
  • nc  Arnoglossus laterna
  • nc  Arnoglossus macrostoma var. ling.
  • nc  Pleuronectes arnoglossus var. ling.
  • es  peluda
  • es  peluda rosa
  • es  serrandel
  • es  serrandell
  • fr  fausse Limande
  • fr  fausse limande
  • en  scaldfish

<Peixos > Bòtids>

llunada grossa llunada grossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llunada grossa, n f
  • ca  peix martell gegant, n m sin. compl.
  • nc  Sphyrna mokarran
  • es  cornuda gigante
  • es  pez martillo gigante
  • fr  grand requin marteau
  • fr  grand requin-marteau
  • en  great hammerhead
  • de  grosser Hammerhai

<Taurons > Esfírnids>

llunada grossa llunada grossa

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llunada grossa, n f
  • ca  peix martell gegant, n m sin. compl.
  • nc  Sphyrna mokarran
  • es  cornuda gigante
  • es  pez martillo gigante
  • fr  grand requin marteau
  • fr  grand requin-marteau
  • en  great hammerhead
  • de  grosser Hammerhai

<Taurons > Esfírnids>

majorista majorista

<Economia > Comerç>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  majorista, n m, f
  • es  mayorista, n m, f
  • fr  grossiste, n m, f
  • it  grossista, n m, f
  • en  wholesaler, n

<Economia > Comerç>

Definició
Comerciant dedicat a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als minoristes.

Nota

  • Ocasionalment els majoristes venen també a altres majoristes. No venen, en canvi, al consumidor o usuari final.
meningococ meningococ

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  meningococ, n m
  • ca  coc de Weichselbaum, n m sin. compl.
  • ca  diplococ cras, n m sin. compl.
  • ca  diplococ de Jaeger, n m sin. compl.
  • ca  diplococ de Weichselbaum, n m sin. compl.
  • ca  diplococ intracel·lular meningític, n m sin. compl.
  • nc  Neisseria meningitidis

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>

Definició
Neissèria causant de la meningitis cerebroespinal epidèmica i de la meningococcèmia.
multisuport multisuport

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  multisuport, adj
  • es  crossmedia, adj
  • fr  multisupport, adj
  • en  crossmedia, adj

<Empresa > Comunicació empresarial>

Definició
Dit de la història que es comunica a través de diversos mitjans, adequant un mateix contingut a les exigències tècniques de cada mitjà.

Nota

  • A diferència del que succeeix en una història transmèdia, en una història multisuport els continguts difosos a través dels diferents mitjans són els mateixos.
multisuport multisuport

<Comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  multisuport, adj
  • es  crossmedia, adj
  • fr  multisupport, adj
  • en  crossmedia, adj

<Comunicació>

Definició
Dit de la història que es comunica a través de diversos mitjans, adequant un mateix contingut a les exigències tècniques de cada mitjà.

Nota

  • A diferència del que succeeix en una història transmèdia, en una història multisuport els continguts difosos a través dels diferents mitjans són els mateixos.
multisuport multisuport

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  multisuport, adj
  • es  crossmedia, adj
  • fr  multisupport, adj
  • en  crossmedia, adj

<Màrqueting digital > Estratègies i tècniques>

Definició
Dit de la història que es comunica a través de diversos mitjans, adequant un mateix contingut a les exigències tècniques de cada mitjà.

Nota

  • A diferència del que succeeix en una història transmèdia, en una història multisuport els continguts difosos a través dels diferents mitjans són els mateixos.