Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "guineu" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a l'epiteli de guineu, n f
- es alergia a epitelio de zorro, n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 104151000135101
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç blanc, n m
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçalb, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços blancs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga blanca, n f alt. sin.
- ca arn, n m alt. sin.
- ca arn blanc, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca babuller blanc, n m alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barçal blanc, n m alt. sin.
- ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca bolqueret, n m alt. sin.
- ca bolquerets, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cirer, n m alt. sin.
- ca cirer de pastor, n m alt. sin.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cirera de pastor, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireret de pastor, n m alt. sin.
- ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal blanc, n m alt. sin.
- ca espinal ver, n m alt. sin.
- ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca espinall, n m alt. sin.
- ca espinàs, n m alt. sin.
- ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
- ca garboller, n m alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca graüll (fruit), n m alt. sin.
- ca graüller, n m alt. sin.
- ca grenoller, n m alt. sin.
- ca iller, n m alt. sin.
- ca mallol, n m alt. sin.
- ca mallola, n f alt. sin.
- ca pollera, n f alt. sin.
- ca polls, n m pl alt. sin.
- ca pomer de pastor, n m alt. sin.
- ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca robeta, n f alt. sin.
- ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trualler, n m alt. sin.
- ca agraüller, n m var. ling.
- ca aguller, n m var. ling.
- ca angarguller, n m var. ling.
- ca argilaga blanca, n f var. ling.
- ca arguller, n m var. ling.
- ca aspinal, n m var. ling.
- ca aspinal blanc, n m var. ling.
- ca aspino blanc, n m var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barsal blanc, n m var. ling.
- ca baurré, n m var. ling.
- ca brabuller, n m var. ling.
- ca calarigue, n m var. ling.
- ca ciderer de pastor, n m var. ling.
- ca craüller, n m var. ling.
- ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
- ca engarguller, n m var. ling.
- ca espinau, n m var. ling.
- ca espinaubo, n m var. ling.
- ca espinaula, n f var. ling.
- ca garanyoner, n m var. ling.
- ca gargaller, n m var. ling.
- ca garruer, n m var. ling.
- ca gaurrer, n m var. ling.
- ca gaurrer blanc, n m var. ling.
- ca grauller, n m var. ling.
- ca santperemàrtir, n m var. ling.
- ca trueller, n m var. ling.
- nc Crataegus monogyna Jacq.
- nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
- nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç blanc, n m
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçalb, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços blancs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga blanca, n f alt. sin.
- ca arn, n m alt. sin.
- ca arn blanc, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca babuller blanc, n m alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barçal blanc, n m alt. sin.
- ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca bolqueret, n m alt. sin.
- ca bolquerets, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cirer, n m alt. sin.
- ca cirer de pastor, n m alt. sin.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cirera de pastor, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireret de pastor, n m alt. sin.
- ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal blanc, n m alt. sin.
- ca espinal ver, n m alt. sin.
- ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca espinall, n m alt. sin.
- ca espinàs, n m alt. sin.
- ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
- ca garboller, n m alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca graüll (fruit), n m alt. sin.
- ca graüller, n m alt. sin.
- ca grenoller, n m alt. sin.
- ca iller, n m alt. sin.
- ca mallol, n m alt. sin.
- ca mallola, n f alt. sin.
- ca pollera, n f alt. sin.
- ca polls, n m pl alt. sin.
- ca pomer de pastor, n m alt. sin.
- ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca robeta, n f alt. sin.
- ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trualler, n m alt. sin.
- ca agraüller, n m var. ling.
- ca aguller, n m var. ling.
- ca angarguller, n m var. ling.
- ca argilaga blanca, n f var. ling.
- ca arguller, n m var. ling.
- ca aspinal, n m var. ling.
- ca aspinal blanc, n m var. ling.
- ca aspino blanc, n m var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barsal blanc, n m var. ling.
- ca baurré, n m var. ling.
- ca brabuller, n m var. ling.
- ca calarigue, n m var. ling.
- ca ciderer de pastor, n m var. ling.
- ca craüller, n m var. ling.
- ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
- ca engarguller, n m var. ling.
- ca espinau, n m var. ling.
- ca espinaubo, n m var. ling.
- ca espinaula, n f var. ling.
- ca garanyoner, n m var. ling.
- ca gargaller, n m var. ling.
- ca garruer, n m var. ling.
- ca gaurrer, n m var. ling.
- ca gaurrer blanc, n m var. ling.
- ca grauller, n m var. ling.
- ca santperemàrtir, n m var. ling.
- ca trueller, n m var. ling.
- nc Crataegus monogyna Jacq.
- nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
- nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca assots de Crist, n m pl
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagais, n m pl alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca bellutets, n m pl var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca papegalls, n m pl var. ling.
- ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus tricolor L.
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca assots de Crist, n m pl
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagais, n m pl alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca bellutets, n m pl var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca papegalls, n m pl var. ling.
- ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus tricolor L.
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxera borda, n f
- ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
- ca herba del bagul, n f alt. sin.
- ca herba del bri, n f alt. sin.
- ca herba del verí, n f alt. sin.
- ca masera, n f alt. sin.
- ca masera groga, n f alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca pebrotera borda, n f alt. sin.
- ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca vincetoxi, n m alt. sin.
- ca herba del vri, n f var. ling.
- ca vincetocsi, n m var. ling.
- nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxera borda, n f
- ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
- ca herba del bagul, n f alt. sin.
- ca herba del bri, n f alt. sin.
- ca herba del verí, n f alt. sin.
- ca masera, n f alt. sin.
- ca masera groga, n f alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca pebrotera borda, n f alt. sin.
- ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca vincetoxi, n m alt. sin.
- ca herba del vri, n f var. ling.
- ca vincetocsi, n m var. ling.
- nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cirerer de guineu, n m
- ca cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
- ca macaleu, n m sin. compl.
- ca cirer amarg, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca cirer de guilla, n m alt. sin.
- ca cirer de guineu, n m alt. sin.
- ca cirerer bord, n m alt. sin.
- ca cirerer de moixó, n m alt. sin.
- ca cireres de moixó, n f pl alt. sin.
- ca cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
- ca cornera, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca peu del cirerer, n m alt. sin.
- ca prunera borda, n f alt. sin.
- ca verprú, n m alt. sin.
- ca aviprú, n m var. ling.
- ca macaleba, n f var. ling.
- ca micaleu, n m var. ling.
- ca varprú, n m var. ling.
- ca velprú, n m var. ling.
- ca vemprú, n m var. ling.
- ca verdprú, n m var. ling.
- ca vèrprú, n m var. ling.
- ca verprun, n m var. ling.
- ca viprú, n m var. ling.
- nc Prunus mahaleb L.
- nc Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cirerer de guineu, n m
- ca cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
- ca macaleu, n m sin. compl.
- ca cirer amarg, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca cirer de guilla, n m alt. sin.
- ca cirer de guineu, n m alt. sin.
- ca cirerer bord, n m alt. sin.
- ca cirerer de moixó, n m alt. sin.
- ca cireres de moixó, n f pl alt. sin.
- ca cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
- ca cornera, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca peu del cirerer, n m alt. sin.
- ca prunera borda, n f alt. sin.
- ca verprú, n m alt. sin.
- ca aviprú, n m var. ling.
- ca macaleba, n f var. ling.
- ca micaleu, n m var. ling.
- ca varprú, n m var. ling.
- ca velprú, n m var. ling.
- ca vemprú, n m var. ling.
- ca verdprú, n m var. ling.
- ca vèrprú, n m var. ling.
- ca verprun, n m var. ling.
- ca viprú, n m var. ling.
- nc Prunus mahaleb L.
- nc Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cirerer de Santa Llúcia, n m
- ca cirerer de guineu, n m sin. compl.
- es cerecino, n m
- es cerezo de Santa Lucía, n m
- fr cerisier de Sainte Lucie, n m
- en rock cherry, n
- en St. Lucie cherry, n
- nc Prunus mahaleb
<Enginyeria forestal>