Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "guineueta" dins totes les àrees temàtiques

baret baret

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  baret, n m
  • ca  barracó, n m
  • ca  guingueta, n f
  • ca  quiosquet, n m
  • es  chiringuito
  • en  beach stall

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Definició
Establiment públic, de petites dimensions, obert de tots costats on es venen begudes i se serveixen menjars.

Nota

  • La denominació barracó és especialment viva en algunes zones del País Valencià.
baret baret

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  baret, n m
  • ca  barracó, n m
  • ca  guingueta, n f
  • ca  quiosquet, n m
  • es  chiringuito, n m
  • fr  bar de plage, n m
  • en  beach stall, n
  • de  Strandbar, n f

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Establiment públic, de petites dimensions, obert de tots costats on es venen begudes i se serveixen menjars.

Nota

  • 1. La denominació barracó és pròpia d'algunes zones del País Valencià.
  • 2. Les denominacions francesa (bar de plage), anglesa (beach stall) i alemanya (Strandbar) es refereixen exclusivament als barets de platja.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càdec, n m
  • ca  ginebre, n m alt. sin.
  • ca  ginebreta, n f alt. sin.
  • ca  ginebrina, n f alt. sin.
  • ca  ginebrissa, n f alt. sin.
  • ca  ginebró, n m alt. sin.
  • nc  Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus

<Botànica > cupressàcies>

càdec càdec

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càdec, n m
  • ca  ginebre, n m alt. sin.
  • ca  ginebreta, n f alt. sin.
  • ca  ginebrina, n f alt. sin.
  • ca  ginebrissa, n f alt. sin.
  • ca  ginebró, n m alt. sin.
  • nc  Juniperus oxycedrus L. subsp. oxycedrus

<Botànica > cupressàcies>

cantina cantina

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  cantina, n f
  • ca  guingueta, n f sin. compl.
  • es  cantina, n f
  • fr  cantine, n f
  • en  canteen, n

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Definició
Establiment públic vora una caserna, un campament, una estació, una explotació, etc., on es venen begudes i alguns comestibles.
escombreta escombreta

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escombreta, n f
  • ca  granereta, n f sin. compl.
  • es  escobilla

<Construcció>

Definició
Escombra petita sense mànec o amb mànec molt curt emprada per a netejar objectes i espais petits.
escombreta escombreta

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escombreta, n f
  • ca  granereta, n f
  • es  escobilla
  • fr  goupillon
  • en  brush
  • de  Abfilzpinsel

<Construcció>

escombreta escombreta

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escombreta, n f
  • ca  granereta, n f sin. compl.
  • es  escobilla
  • en  brushes

<Música>

Definició
Conjunt de tiges metàl·liques en forma de ventall unides a un mànec retràctil, que s'usa per a tocar la caixa i els platerets.
gos guineuer gos guineuer

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  gos guineuer, n m
  • ca  guineuer, n m sin. compl.
  • es  raposero
  • es  zorrero
  • en  foxhound

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició
Gos que serveix especialment per a caçar guineus.
guindaleta guindaleta

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  guindaleta, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Corba de cuir o cànem de 2 a 3 cm de gruix.