Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "haver" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca accelerar, v tr
- ca forçar, v tr
- es forzar
- fr hâter
- it forzare
- en force, to
- de treiben
<Botànica>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida d'hivern
- es ensalada de invierno
- fr salade d'hiver
- it insalata d'inverno
- en winter salad
- de Wintersalat
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ansa, n f
- es abra
- es angra
- es ensenada
- es rada
- fr havre
- en haven
- en inlet
<Costes > Litoral>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banyut, n m
- ca bavallosa, n f sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa roja, n f sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega de fang, n f sin. compl.
- ca dormilega roig, n m sin. compl.
- ca dormilega roja, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de roca, n f sin. compl.
- ca gall faver, n m sin. compl.
- ca gallerbo, n m sin. compl.
- ca llepissós, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca babaiosa, n f var. ling.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca capcigrany, n m var. ling.
- ca capsegall, n m var. ling.
- ca capserigany, n m var. ling.
- ca capxeribote, n m var. ling.
- ca dormilega roija, n f var. ling.
- ca gall fabé, n m var. ling.
- ca gallerbu, n m var. ling.
- ca raboa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius gattorugine
- nc Blennius gattorugine var. ling.
- nc Blennius gattorungine var. ling.
- es baboso
- es cabruza
- fr cabot
- en tompot blenny
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banyut, n m
- ca bavallosa, n f sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa roja, n f sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega de fang, n f sin. compl.
- ca dormilega roig, n m sin. compl.
- ca dormilega roja, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de roca, n f sin. compl.
- ca gall faver, n m sin. compl.
- ca gallerbo, n m sin. compl.
- ca llepissós, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca babaiosa, n f var. ling.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca capcigrany, n m var. ling.
- ca capsegall, n m var. ling.
- ca capserigany, n m var. ling.
- ca capxeribote, n m var. ling.
- ca dormilega roija, n f var. ling.
- ca gall fabé, n m var. ling.
- ca gallerbu, n m var. ling.
- ca raboa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius gattorugine
- nc Blennius gattorugine var. ling.
- nc Blennius gattorungine var. ling.
- es baboso
- es cabruza
- fr cabot
- en tompot blenny
<Peixos > Blènnids>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bavejar, v intr
- es babear, v intr
- fr baver, v intr
- en drool, to, v intr
<Infermeria>
<Ciències de la vida > Ecologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cau d'hivern, n m
- ca cau hivernal, n m
- es madriguera de hibernación
- fr abri d'hiver
- fr gîte d'hibernation
- fr gîte d'hivernage
- fr hibernacle
- fr hibernaculum
- en hibernacle
- en hibernaculum
- en hibernating chamber
- en hibernation site
<Ciències de la vida > Ecologia>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca certificar, v tr
- ca assegurar, v tr sin. compl.
- ca donar fe sin. compl.
- ca fer constar sin. compl.
- ca fer fe sin. compl.
- es certificar
- es dar fe
- es hacer constar
- es hacer fe
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: L'Ajuntament certifica que les proves s'han dut a terme segons la normativa vigent.
Ex.: El secretari ha redactat l'acta de la sessió i ha donat fe dels acords adoptats.
Ex.: L'aspirant fa constar que reuneix totes les condicions requerides per a la plaça.
Ex.: El secretari ha redactat l'acta de la sessió i ha fet fe dels acords adoptats.
<Química > Química inorgànica>
Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.
Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.
- ca cicle de Born-Fajans-Haber, n m
- ca cicle de Born-Haber, n m sin. compl.
- es ciclo de Born-Fajans-Haber, n m
- es ciclo de Born-Haber, n m
- en Born-Fajans-Haber cycle, n
- en Born-Haber cycle, n
<Química > Química inorgànica>
Definició
Nota
- El cicle de Born-Fajans-Haber va ser descrit alhora i en la mateixa revista però independentment per Born i Haber d'una banda i Fajans de l'altra.
<Informàtica > Estructura de les dades>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca clicar, v tr/prep
- ca fer clic [sobre/damunt/en/a], v prep
- ca fer un clic [sobre/damunt/en/a], v prep
- es clicar
- es hacer clic
- es pinchar
- fr cliquer
- it cliccare
- en click, to
<Informàtica > Estructura de les dades>
Definició
Nota
- El verb clicar, en un ús preposicional, regeix habitualment les preposicions sobre, damunt, en o a.