Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "hedra" dins totes les àrees temàtiques

herba de Noè herba de Noè

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Noè, n f
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  arenal, n f alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centenrama llis, n m alt. sin.
  • ca  granelluda, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba cagadora, n f alt. sin.
  • ca  herba còlica, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent en grana, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la irritació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les dones, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba granària, n f alt. sin.
  • ca  herba roca, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  herba turca, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària glabra, n f alt. sin.
  • ca  milgrana, n m alt. sin.
  • ca  milgranes, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pixosa, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  romp-roques, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra granelluda, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  arenilla, n f var. ling.
  • ca  cent en grana, n m var. ling.
  • ca  cent en granes, n m var. ling.
  • ca  cent en rama, n m var. ling.
  • ca  cent-en-rama llisa, n f var. ling.
  • ca  granalluda, n f var. ling.
  • ca  herba cagadera, n f var. ling.
  • ca  herba de la irritación, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de milgranes, n f var. ling.
  • ca  herba de santa en grana, n f var. ling.
  • ca  herba de santaengrana, n f var. ling.
  • ca  herba renària, n f var. ling.
  • ca  herba santaengrana, n f var. ling.
  • ca  santaengrana, n f var. ling.
  • nc  Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba de Noè herba de Noè

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Noè, n f
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  arenal, n f alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centenrama llis, n m alt. sin.
  • ca  granelluda, n f alt. sin.
  • ca  herba arenària, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba cagadora, n f alt. sin.
  • ca  herba còlica, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent en grana, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la irritació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rapa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les dones, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mil granes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba granària, n f alt. sin.
  • ca  herba roca, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  herba turca, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària glabra, n f alt. sin.
  • ca  milgrana, n m alt. sin.
  • ca  milgranes, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pixosa, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  romp-roques, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra granelluda, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  arenilla, n f var. ling.
  • ca  cent en grana, n m var. ling.
  • ca  cent en granes, n m var. ling.
  • ca  cent en rama, n m var. ling.
  • ca  cent-en-rama llisa, n f var. ling.
  • ca  granalluda, n f var. ling.
  • ca  herba cagadera, n f var. ling.
  • ca  herba de la irritación, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de milgranes, n f var. ling.
  • ca  herba de santa en grana, n f var. ling.
  • ca  herba de santaengrana, n f var. ling.
  • ca  herba renària, n f var. ling.
  • ca  herba santaengrana, n f var. ling.
  • ca  santaengrana, n f var. ling.
  • nc  Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba pedrera herba pedrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba pedrera, n f
  • ca  azalea procumbent, n f alt. sin.
  • ca  boixerola, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Llaret, n f alt. sin.
  • ca  herba del Llaret, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba passerella, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer orinar, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de reins, n f var. ling.
  • ca  herba dels reins, n f var. ling.
  • ca  herba per al mal de reins, n f var. ling.
  • nc  Loiseleuria procumbens (L.) Desv.

<Botànica > ericàcies>

herba pedrera herba pedrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba pedrera, n f
  • ca  azalea procumbent, n f alt. sin.
  • ca  boixerola, n f alt. sin.
  • ca  herba de la grava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de Llaret, n f alt. sin.
  • ca  herba del Llaret, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba passerella, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer orinar, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de reins, n f var. ling.
  • ca  herba dels reins, n f var. ling.
  • ca  herba per al mal de reins, n f var. ling.
  • nc  Loiseleuria procumbens (L.) Desv.

<Botànica > ericàcies>

herniària herniària

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
hessonita hessonita

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  hessonita, n f
  • ca  pedra de canyella, n f sin. compl.
  • es  hessonita
  • es  piedra canela
  • fr  hessonite
  • fr  pierre de canelle
  • it  essonite
  • it  pietra cannella
  • en  cinnamon stone
  • en  hessonite
  • de  Hessonit
  • de  Kaneelstein

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició
Varietat de grossulària de color groc i taronja.

Nota

  • L'aspecte intern d'aquesta gemma és molt característic, amb inclusions de petits cristalls i remolins amb aspecte de material fos. El nom prové del mot grec hésson, 'inferior', en referència a la poca duresa del mineral. La denominació sinònima pedra de canyella es considera obsoleta.
  • Denominació obsoleta que respon a la semblança del color d'aquesta varietat de grossulària amb el de la canyella.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura, n f
  • nc  Hedera L.

<Botànica > araliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura, n f
  • nc  Hedera L.

<Botànica > araliàcies>

heura heura

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  heura, n f
  • es  hiedra, n f
  • fr  lierre, n m
  • fr  lierre grimpant, n m
  • en  common ivy, n
  • nc  Hedera helix

<Enginyeria forestal>

heura heura

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  heura, n f
  • es  hiedra
  • fr  lierre
  • en  ivy
  • nc  Hedera helix

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta enfiladissa, de la família de les araliàcies, emprada com a antiespasmòdic, purgant, emètic i analgèsic i, en cataplasma, contra la inflamació.