Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "helicoide" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües
- es deslucido -da (EXEMPLE), adj
- es oblicuo -cua (EXEMPLE), adj
- fr adhésif -ive (EXEMPLE), adj
- fr défraîchi -ie (EXEMPLE), adj
- fr feuillé -ée (EXEMPLE), adj
- fr hélicoïdal -ale (EXEMPLE), adj
- fr lourd lourde (EXEMPLE), adj
- gl sobado -a (EXEMPLE), adj
- it rovinato (EXEMPLE), adj
- pt usado (EXEMPLE), adj
- de gebraucht (EXEMPLE), adj
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
(1) Forma masculina + terminació femenina: Es redueix la forma femenina a la terminació (segons criteris diversos).
(2) Forma masculina: No es dona cap indicació sobre el femení perquè es considera previsible.
A. Forma masculina + terminació femenina
- En castellà, es representa la terminació femenina amb l'última síl·laba.
Ex. 1: deslucido -da adj
Ex. 2: oblicuo -cua adj
- En francès es representa la terminació femenina des del nucli vocàlic de l'última síl·laba del masculí i s'escriu la paraula completa quan només en queden fora una o dues lletres.
Ex. 1: feuillé -ée adj
Ex. 2: défraîchi -ie adj
Ex. 3: hélicoidal -ale adj
Ex. 4: adhésif -ive adj
Ex. 5: lourd lourde adj
- En gallec es representa la terminació femenina amb l'última vocal.
Ex.: sobado -a adj
B. Forma masculina
- En italià, en portuguès i en alemany no se sol representar la terminació femenina, perquè es considera que és del tot previsible a partir de la forma masculina.
Ex. 1 (italià): rovinato adj
Ex. 2 (portuguès): usado adj
Ex. 3 (alemany): gebraucht adj
Nota
- Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ala de corb, n f
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca àrnica falsa, n f alt. sin.
- ca ínula blanca, n f alt. sin.
- ca ínula helenioide, n f alt. sin.
- nc Inula helenioides DC. in Lam. et DC.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ala de corb, n f
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca àrnica falsa, n f alt. sin.
- ca ínula blanca, n f alt. sin.
- ca ínula helenioide, n f alt. sin.
- nc Inula helenioides DC. in Lam. et DC.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca altura del geoide, n f
- ca separació geoide-el·lipsoide, n f sin. compl.
- es altura del geoide
- es separación geoide-elipsoide
- en geoid height
- en geoid-ellipsoid separation
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia>
Definició
Nota
-
1. El sistema NAVSTAR-GPS es basa en l'el·lipsoide WGS84, d'aquí que sovint s'entengui per altura del geoide l'altura del geoide sobre aquest el·lipsoide.
2. Quan l'altura del geoide és positiva, el geoide està situat per sobre de l'el·lipsoide, mentre que quan és negativa hi està situat per sota. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca altura del geoide, n f
- ca separació geoide-el·lipsoide, n f sin. compl.
- es altura del geoide
- es separación geoide-elipsoide
- en geoid height
- en geoid-ellipsoid separation
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia>
Definició
Nota
-
1. El sistema NAVSTAR-GPS es basa en l'el·lipsoide WGS84, d'aquí que sovint s'entengui per altura del geoide l'altura del geoide sobre aquest el·lipsoide.
2. Quan l'altura del geoide és positiva, el geoide està situat per sobre de l'el·lipsoide, mentre que quan és negativa hi està situat per sota. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca altura del geoide, n f
- ca separació geoide-el·lipsoide, n f sin. compl.
- es altura del geoide
- es separación geoide-elipsoide
- en geoid height
- en geoid-ellipsoid separation
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia>
Definició
Nota
-
1. El sistema NAVSTAR-GPS es basa en l'el·lipsoide WGS84, d'aquí que sovint s'entengui per altura del geoide l'altura del geoide sobre aquest el·lipsoide.
2. Quan l'altura del geoide és positiva, el geoide està situat per sobre de l'el·lipsoide, mentre que quan és negativa hi està situat per sota. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca artèria helicina, n f
- es arteria helicina
- en helicine artery
- TA arteriae helicinae
<Anatomia>
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca belonoide, adj
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
Nota
- La denominació belonoide està formada a partir del grec belóne 'agulla' i de -oide.
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bomba helicoidal, n f
- es bomba helicoidal
- en axial-flow pump
<Hidrologia subterrània>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja gran, n f
- ca estepa groga, n f alt. sin.
- ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
- ca fumana, n f alt. sin.
- ca fumana ericoide, n f alt. sin.
- ca fusta, n f alt. sin.
- ca fusteta, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del setge ver, n f alt. sin.
- ca herba setge, n f alt. sin.
- ca terretes, n f pl alt. sin.
- nc Fumana ericoides (Cav.) Gand.
<Botànica > cistàcies>
