Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca acretar, v tr
fr accréter, v tr
en accrete, to, v tr

<Ciències de la Terra > Astrofísica>

Definició

Incorporar matèria, un objecte massiu, per l'acció conjunta de la força gravitatòria que exerceix aquest objecte i la dissipació i la pèrdua de l'energia orbital de la matèria incorporada.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca acretar-se, v intr pron
es acretarse, v intr pron
fr accréter, s', v intr pron
en accrete, to, v intr

<Ciències de la Terra > Astrofísica>

Definició

Agregar-se gradualment, la matèria, especialment partícules petites de pols i gel que xoquen entre si.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca acretar-se [a], v prep pron
es acretarse [a], v prep pron
fr accréter, s' [à], v prep pron
en accrete, to [to], v prep

<Ciències de la Terra > Astrofísica>

Definició

Incorporar-se gradualment, la matèria, a un objecte massiu per l'acció de la gravetat a mesura que va perdent energia orbital gravitatòria, generalment mitjançant l'emissió de radiació.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arenària, n f
ca centengrana, n m alt. sin.
ca herba arenera, n f alt. sin.
ca herba d'arenes, n f alt. sin.
ca herba d'orinar, n f alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba urinària, n f alt. sin.
ca herbeta urinària, n f alt. sin.
ca herniària, n f alt. sin.
ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
ca mantellina, n f alt. sin.
ca milgrans, n m alt. sin.
ca orinària, n f alt. sin.
ca romp-roca, n m alt. sin.
ca tallapedres, n f alt. sin.
ca trencapedra, n f alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca santangrano, n m var. ling.
ca trenca pedres, n f var. ling.
nc Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
nc Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arenària, n f
ca centengrana, n m alt. sin.
ca herba arenera, n f alt. sin.
ca herba d'arenes, n f alt. sin.
ca herba d'orinar, n f alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba urinària, n f alt. sin.
ca herbeta urinària, n f alt. sin.
ca herniària, n f alt. sin.
ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
ca mantellina, n f alt. sin.
ca milgrans, n m alt. sin.
ca orinària, n f alt. sin.
ca romp-roca, n m alt. sin.
ca tallapedres, n f alt. sin.
ca trencapedra, n f alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca santangrano, n m var. ling.
ca trenca pedres, n f var. ling.
nc Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
nc Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca camedris, n m
ca alzineta, n f sin. compl.
ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
ca auledella, n f alt. sin.
ca beteta, n f alt. sin.
ca betònica, n f alt. sin.
ca escarlòpia, n f alt. sin.
ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
ca herba betònica, n f alt. sin.
ca herba colònia, n f alt. sin.
ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba felera negra, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca iva, n f alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó negre, n m alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca ausineta, n f var. ling.
ca auzineta, n f var. ling.
ca bretònica, n f var. ling.
ca brotònica, n f var. ling.
ca brutònica, n f var. ling.
ca camallís, n m var. ling.
ca camèdit, n m var. ling.
ca camèdits, n m pl var. ling.
ca camedri, n m var. ling.
ca camedrios, n m pl var. ling.
ca camedros, n m pl var. ling.
ca camellís, n m var. ling.
ca enzineta, n f var. ling.
ca herba brotónica, n f var. ling.
ca herba brutònica, n f var. ling.
ca xamedrios, n m pl var. ling.
nc Teucrium chamaedrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca camedris, n m
ca alzineta, n f sin. compl.
ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
ca auledella, n f alt. sin.
ca beteta, n f alt. sin.
ca betònica, n f alt. sin.
ca escarlòpia, n f alt. sin.
ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
ca herba betònica, n f alt. sin.
ca herba colònia, n f alt. sin.
ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba felera negra, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca iva, n f alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó negre, n m alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca ausineta, n f var. ling.
ca auzineta, n f var. ling.
ca bretònica, n f var. ling.
ca brotònica, n f var. ling.
ca brutònica, n f var. ling.
ca camallís, n m var. ling.
ca camèdit, n m var. ling.
ca camèdits, n m pl var. ling.
ca camedri, n m var. ling.
ca camedrios, n m pl var. ling.
ca camedros, n m pl var. ling.
ca camellís, n m var. ling.
ca enzineta, n f var. ling.
ca herba brotónica, n f var. ling.
ca herba brutònica, n f var. ling.
ca xamedrios, n m pl var. ling.
nc Teucrium chamaedrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candelera, n f
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca salvió, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca blenera, n f alt. sin.
ca blens de frare, n m pl alt. sin.
ca cerruda, n f alt. sin.
ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca gresolera de camí, n f alt. sin.
ca gresolera groga, n f alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
ca matablat, n m alt. sin.
ca orella de conill, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca sàlvia borda, n f alt. sin.
ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
ca sàlvia groga, n f alt. sin.
ca salvió blener, n m alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca canelera, n f var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
ca rabo de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
ca rabo de llop, n m var. ling.
nc Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candelera, n f
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca salvió, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca blenera, n f alt. sin.
ca blens de frare, n m pl alt. sin.
ca cerruda, n f alt. sin.
ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca gresolera de camí, n f alt. sin.
ca gresolera groga, n f alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
ca matablat, n m alt. sin.
ca orella de conill, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca sàlvia borda, n f alt. sin.
ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
ca sàlvia groga, n f alt. sin.
ca salvió blener, n m alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca canelera, n f var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
ca rabo de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
ca rabo de llop, n m var. ling.
nc Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca capçar, v tr
es herretear
en tag, to

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició

Posar el capçat als cordons.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "heretar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició