Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "home" dins totes les àrees temàtiques
<10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca escafandrista, n m, f
- ca home granota | dona granota, n m, f sin. compl.
- es escafandrista
- es hombre rana | mujer rana
- fr homme-grenouille | femme-grenouille
- fr scaphandrier | scaphandrière
- en diver
- en frogman | frogwoman
<Esport > 10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>
Definició
<Ciències de la vida > Ecologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca espai vital, n m
- es área de campeo
- es dominio vital
- es espacio vital
- fr domaine vital
- it area familiare
- it area vitale
- it dominio vitale
- it home range
- it spazio vitale
- en home range
- de Aktionsraum
<Ciències de la vida > Ecologia>
Definició
Nota
- L'espai vital d'un individu varia segons les seves necessitats, els recursos de què disposa o l'estació de l'any, i pot coincidir parcialment amb el d'altres individus de la mateixa espècie.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espirea, n f
- ca espirea de jardí, n f alt. sin.
- ca herba del pobre home, n f alt. sin.
- ca espírea, n f var. ling.
- ca espírea de jardí, n f var. ling.
- nc Spiraea L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espirea, n f
- ca espirea de jardí, n f alt. sin.
- ca herba del pobre home, n f alt. sin.
- ca espírea, n f var. ling.
- ca espírea de jardí, n f var. ling.
- nc Spiraea L.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca estat acreditant, n m
- es Estado acreditante
- fr État accréditant
- fr État d'envoi
- it Stato accreditante
- it Stato inviante
- en accrediting State
- en appointing State
- en home State
- en sending State
- ar دولة موفدة
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definició
Nota
- L'estat que rep i accepta els representants diplomàtics i consulars de l'estat acreditant és l'estat receptor.
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca estilisme immobiliari, n m
- es estilismo inmobiliario, n m
- es puesta en escena de la casa, n f
- fr mise en scène d'intérieur, n f
- fr mise en valeur de propriété, n f
- fr valorisation immobilière, n f
- fr valorisation immobilière résidentielle, n f
- fr valorisation résidentielle, n f
- en home staging, n
- en house staging, n
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>
Definició
<Restauració>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca estilista de cuina, n m, f
- es estilista de cocina
- es estilista de producto
- fr styliste de cuisine
- en food stylist
- en home economist
<Restauració>
Definició
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca estilista immobiliari | estilista immobiliària, n m, f
- es estilista inmobiliario | estilista inmobiliaria, n m, f
- fr valorisateur immobilier | valorisatrice immobilière, n m, f
- fr valorisateur résidentiel | valorisatrice résidentielle, n m, f
- en home stager, n
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca exenteració pelviana en un home
- en pelvic exenteration in male
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'aparell urinari>
<TIC > Telecomunicacions > Fibra òptica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la fibra òptica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/299/>
- ca fibra fins a la llar, n f
- ca FTTH, n f sigla
- es fibra hasta el hogar, n f
- es FTTH, n f sigla
- fr fibre jusqu'à l'abonné, n f
- fr fibre jusqu'au domicile, n f
- fr FTTH, n f sigla
- en fiber to the home, n
- en FTTH, n
<Fibra òptica > Distribució>
Definició
Nota
- La sigla FTTH correspon a la denominació anglesa fiber to the home.
