Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "hui" dins totes les àrees temàtiques

fedatari | fedatària fedatari | fedatària

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fedatari | fedatària, n m, f
  • es  fedatario
  • fr  qui fait foi
  • it  chi fa fede

<Dret>

Definició
Persona dipositària de la fe pública.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fefaent, adj
  • es  fehaciente
  • fr  digne de foi
  • fr  qui fait foi
  • it  che fa fede
  • en  credible
  • en  reliable
  • en  trustworthy

<Dret>

Definició
Que fa fe.
fengshui [zh] fengshui [zh]

<Filosofia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fengshui [zh], n m
  • es  feng shui
  • fr  feng shui
  • it  feng shui
  • en  feng shui
  • de  Feng Shui
  • zh  風水
  • zh  fēngshuǐ

<Filosofia>

Definició
Tècnica d'origen taoista, basada en la recerca de l'equilibri, consistent a disposar els elements de l'entorn (els edificis, les estances i els objectes) de tal manera que es trobin en harmonia amb les forces de la natura.
fugir fugir

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fugir, v intr
  • es  huir
  • en  escape, to
  • en  flee, to

<Policia > Funcions i tècnica > Policia de seguretat>

Definició
Escapar-se, un delinqüent, després d'haver comès un fet punible o quan es realitza una intervenció policial.
fusió per transformació de color fusió per transformació de color

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  fusió per transformació de color, n f
  • ca  fusió HSI, n f sin. compl.
  • es  fusión HSI
  • es  fusión mediante transformación de color
  • en  color transform fusion
  • en  HSI fusion

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Fusió en la qual la imatge de resolució espectral més elevada es transforma a l'espai de color HSI, en el qual el component espacial està representat per la intensitat i el component espectral està representat pel color.

Nota

  • 1. El component d'intensitat se substitueix per la imatge de resolució espacial més elevada i posteriorment es reverteix el procés mitjançant una transformació a l'espai de color RGB.

    2. La denominació fusió HSI conté una sigla, HSI, que correspon a l'anglès hue, saturation, intensity ('to, saturació, intensitat').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
fusió per transformació de color fusió per transformació de color

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  fusió per transformació de color, n f
  • ca  fusió HSI, n f sin. compl.
  • es  fusión HSI
  • es  fusión mediante transformación de color
  • en  color transform fusion
  • en  HSI fusion

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Fusió en la qual la imatge de resolució espectral més elevada es transforma a l'espai de color HSI, en el qual el component espacial està representat per la intensitat i el component espectral està representat pel color.

Nota

  • 1. El component d'intensitat se substitueix per la imatge de resolució espacial més elevada i posteriorment es reverteix el procés mitjançant una transformació a l'espai de color RGB.

    2. La denominació fusió HSI conté una sigla, HSI, que correspon a l'anglès hue, saturation, intensity ('to, saturació, intensitat').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
fusió per transformació de color fusió per transformació de color

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  fusió per transformació de color, n f
  • ca  fusió HSI, n f sin. compl.
  • es  fusión HSI
  • es  fusión mediante transformación de color
  • en  color transform fusion
  • en  HSI fusion

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Fusió en la qual la imatge de resolució espectral més elevada es transforma a l'espai de color HSI, en el qual el component espacial està representat per la intensitat i el component espectral està representat pel color.

Nota

  • 1. El component d'intensitat se substitueix per la imatge de resolució espacial més elevada i posteriorment es reverteix el procés mitjançant una transformació a l'espai de color RGB.

    2. La denominació fusió HSI conté una sigla, HSI, que correspon a l'anglès hue, saturation, intensity ('to, saturació, intensitat').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
geolecte del nord geolecte del nord

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  geolecte del nord
  • cod  Běifānghuà
  • ar  الصينية ماندرين
  • cy  Tsieinëeg Mandarin
  • cy  Beifanghua sin. compl.
  • cy  Mandarin sin. compl.
  • de  Hochchinesisch
  • de  Beifang Fangyan sin. compl.
  • de  Mandarin sin. compl.
  • en  Mandarin
  • en  Northern dialects
  • en  Beifang Fangyan sin. compl.
  • en  Guoyu sin. compl.
  • en  Mandarin Chinese sin. compl.
  • es  geolecto del norte
  • es  beifanghua sin. compl.
  • eu  beifanghua
  • fr  chinois mandarin
  • fr  běifāng huà sin. compl.
  • fr  mandarin sin. compl.
  • gl  beifanghua
  • gn  chíno mandarin
  • gn  mandarin sin. compl.
  • gn  veifanghua sin. compl.
  • it  cinese mandarino
  • it  beifanghua sin. compl.
  • it  mandarino sin. compl.
  • ja  中国語
  • nl  Mandarijn Chinees
  • nl  Beifanghua sin. compl.
  • nl  Mandarijn sin. compl.
  • pt  chinês mandarim
  • pt  beifanghua sin. compl.
  • pt  mandarim sin. compl.
  • ru  Мандаринский китайский
  • ru  Мандаринский диалект sin. compl.
  • ru  Гуаньхуа sin. compl.
  • ru  Путунхуа sin. compl.
  • ru  Бейфанхуа sin. compl.
  • zh  北方话
  • scr  Caràcters xinesos o hanzi
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema xinès

<Sinotibetana > Sinítica>, <Àsia > Xina>

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El terme geolecte del nord inclou totes les variants lingüístiques que es parlen al nord de la Xina, i cobreix una àrea que correspon a tres quartes parts del territori xinès. Compta amb més de 800 milions de parlants com a primera llengua, i uns 180 milions més que la tenen com a segona llengua. El parlar de referència del geolecte del nord és el pequinès, la pronúncia del qual és, a més, la base del xinès estàndard.

Malgrat la gran extensió territorial, el geolecte del nord té unes característiques fonològiques, gramaticals i lèxiques compartides entre totes les variants, les quals són mútuament intel·ligibles, i que el distingeixen clarament de la resta de geolectes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  haiku, n m
  • es  hai-kai
  • es  hai-ku
  • es  haiku
  • fr  haïku
  • it  haikai
  • it  haiku
  • en  haiku
  • en  hokku

<Literatura>

Definició
Forma d'expressió poètica d'origen japonès en què es combinen 17 síl·labes en tres versos, generalment de 5, 7 i 5 síl·labes, que se solen presentar aïllats i sense rima.

Nota

  • Els haikus tradicionals són una versió de la tanka, s'inspiren en l'observació de la natura i contenen alguna referència a l'estació de l'any en què s'escriuen.
halkomelem halkomelem

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  halkomelem
  • ca  halqomeylem sin. compl.
  • cod  hul'q'umi'num'
  • de  Halkomelem
  • de  Chiliwak sin. compl.
  • de  Cowichan sin. compl.
  • de  Holkomelen sin. compl.
  • en  Halkomelem
  • en  Halqomeylem sin. compl.
  • es  halkomelem
  • es  halqomeylem sin. compl.
  • eu  halkomelem
  • eu  halqomeylem sin. compl.
  • fr  halkomelem
  • fr  halqomeylem sin. compl.
  • fr  holkomelen sin. compl.
  • gl  halkomelem
  • gl  halqomeylem sin. compl.
  • it  halkomelem
  • it  halqomeylem sin. compl.
  • nl  Halkomelem
  • nl  Halqomeylem sin. compl.
  • nl  Holkomelen sin. compl.
  • pt  halkomelem
  • pt  halqomeylem sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Salish > Central>, <Amèrica > Canadà>

Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

La llengua halkomelem consta de tres dialectes amb designacions pròpies: el del curs alt (o chilliwack), el del curs baix (o musqueam) i l'illenc (o cowichan).

Des de fa diverses generacions, membres de la comunitat halkomelem s'han casat amb població de la comunitat straits. El resultat ha estat que l'halkomelem s'ha adoptat com a llengua familiar en substitució de l'straits.

El halkomelem compta amb parlants de totes les generacions, fins i tot les més joves.