Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "il�leg�tim" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca agressió il·legítima, n f
- es agresión ilegítima, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agressió il·legítima, n f
- es agresión ilegítima
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Es tracta d'un requisit fonamental de l'eximent, ja que si falta no és possible la legítima defensa ni com a eximent ple ni com a incomplet.
El Tribunal Suprem (TS) havia entès l'agressió il·legítima com un atac material contra les persones. Aquest concepte restringit d'agressió és difícilment compatible amb algunes modalitats de defensa clarament admeses pel Codi penal (CP), que admet la defensa de la persona i dels seus drets. Per exemple, una agressió a l'honor no requereix cap acte de força.
Actualment es troben sentències que prescindeixen d'aquesta exigència. La Sentència del Tribunal Suprem del 19.11.2000, ponent: Gregorio García Ancos, defineix l'agressió il·legítima com «la creació d'un risc imminent per a béns jurídics defensables». El CP defineix l'agressió quan es tracta de defensa dels béns o de la llar. En aquests casos «es reputarà agressió il·legítima l'atac a aquests [béns] que constitueixi delicte o falta i els posi en perill greu de deterioració o pèrdua imminents. En cas de defensa de la llar o de les seves dependències, s'ha de reputar com a agressió il·legítima l'entrada indeguda en aquesta o aquestes» (art. 20.4). La referència expressa a les faltes apareix en el CP del 1995. El CP anterior només es referia als delictes i s'hi discutia si s'utilitzava l'expressió delicte en sentit ampli, comprensiu de delictes i faltes, o només es referia als delictes en sentit estricte. El CP del 1995 ha resolt la qüestió esmentant de manera expressa les faltes.
Pel que fa a la llar, no tot delicte de violació de la llar dona lloc a una legítima defensa. Segons l'article 20.4, només hi ha agressió il·legítima quan es produeix l'entrada indeguda a la llar, en canvi, es pot considerar un delicte de violació de la llar tant l'entrada indeguda com el fet de romandre-hi contra la voluntat de la persona o persones que hi viuen, cas que no dona lloc a la legítima defensa. L'agressió ha de constituir un comportament humà, i es discuteix si per tal que hi hagi agressió el subjecte ha d'actuar dolosament. Un sector de la doctrina i la jurisprudència limiten la presència d'agressió als casos de concurrència de dol i exclouen la possibilitat d'admetre legítima defensa davant les agressions imprudents. Però un ampli sector doctrinal considera que no hi ha raons per a excloure de la legítima defensa les agressions imprudents. També hi ha opinions diferents sobre si cal l'antijuridicitat penal o si n'hi ha prou amb una agressió que només doni lloc a responsabilitat civil. La referència expressa a la necessitat que l'agressió als béns constitueix una infracció penal dona lloc que s'interpreti, a sensu contrario, que no cal en els altres casos. L'agressió ha de ser il·legítima. Normalment, il·legítima s'interpreta com a antijurídica, però no cal que sigui culpable. És il·legítima, per exemple, l'agressió d'un inimputable, però no la de qui actua emparat per una causa de justificació. No és possible la legítima defensa contra la legítima defensa.
L'agressió ha de ser actual. La jurisprudència parla de agressió actual o agressió imminent. Hi ha d'haver una situació de perill real per al bé jurídic, que no pot haver desaparegut, o bé perquè hagi cessat l'agressió o bé perquè s'hagi consumat. La possibilitat de defensa subsisteix mentre es mantingui l'agressió, però no més enllà. Quan la defensa es porta més enllà de l'actualitat de l'agressió es parla de excés extensiu i, atès que manca un requisit fonamental de l'eximent, impedeix l'apreciació de la legítima defensa plena i incompleta.
Un cas discutit ha estat la possibilitat d'admetre la legítima defensa en casos de baralles mútuament acceptades per les dues parts. Normalment, la jurisprudència excloïa la possibilitat de legítima defensa en aquests casos, fent al·lusió a la falta de voluntat defensiva dels qui participaven en la baralla. La jurisprudència més moderna admet en determinats casos de baralles la possibilitat de legítima defensa. És difícil donar una solució general per a tots els casos. És possible que les dues parts actuïn amb ànim d'agredir i llavors es fa difícil dir que una de les parts actua en legítima defensa. Però també es poden donar casos en què la situació sigui diferent i aleshores no hi ha raons per excloure la possibilitat d'apreciar l'eximent.
<Matemàtiques > Estadística>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca correlació espúria, n f
- es correlación espuria
- fr corrélation faussée
- fr corrélation illégitime
- en spurious correlation
<Matemàtiques > Estadística>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca il·legítim | il·legítima, adj
- es ilegítimo | ilegítima
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: En cas que es detecti un ús il·legítim del servei, es donarà de baixa l'infractor.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca il·legítim -a, adj
- es ilegítimo -ma, adj
<Dret civil>
