Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "imperible" dins totes les àrees temàtiques
<Dret fiscal i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca base imposable, n f
- es base imponible
<Dret fiscal i tributari>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
A l'hora d'establir un tribut la llei fixa un fet concret, anomenat fet imposable, la realització del qual determina el naixement de l'obligació tributària principal, que consisteix en el pagament d'una quantitat de diners en concepte de tribut.
La determinació de la quantitat que cal pagar en concepte de tribut varia segons si es tracta de tributs de quota fixa o bé tributs de quota variable. En els primers, la llei defineix el fet imposable i, directament, la quantitat que s'ha de pagar (aquest és el cas, per exemple, de les taxes). En canvi, en els tributs variables la llei fixa el fet imposable, però no, de manera directa, la quantia que cal satisfer. Aquesta es determina tenint en compte dos paràmetres: la base imposable i el tipus de gravamen (el tipus més habitual de tributs de quota variable és el dels impostos).
D'acord amb l'article 50 de la Llei general tributària (LGT), la base imposable és «la magnitud dinerària o d'una altra naturalesa que resulta del mesurament o valoració del fet imposable». Els dos trets definitoris de la base imposable deriven d'aquesta definició: d'una banda, la base imposable es configura com un element de quantificació del tribut perquè constitueix el punt de partida per a determinar l'import que cal pagar en concepte de tribut i, d'altra banda, expressa el mesurament del fet imposable o d'algun dels seus elements i determina, així, la intensitat amb la qual aquest és realitzat en cada cas concret. En relació amb aquest darrer aspecte, segons Juan Ramallo Massanet, és important destacar la necessària coherència i connexió que hi ha d'haver entre la definició de la base imposable i el fet imposable que aquella ha de mesurar, atès que, altrament es pot produir una alteració de la manifestació de la capacitat econòmica concreta que es vol sotmetre a gravamen.
La magnitud que la llei utilitza per a definir la base imposable de cada tribut pot consistir en un import o en una suma de diners -és el cas, per exemple, de l'impost sobre la renda de les persones físiques, en què la base imposable consisteix en l'import de la renda obtinguda pel subjecte passiu durant el període impositiu-, o bé pot ser expressada en altres termes o magnituds no dineràries -és el cas, per exemple, de l'impost sobre l'alcohol i les begudes derivades, en què la base imposable està constituïda pel volum d'alcohol pur expressat en hectolitres, o de l'impost sobre les labors del tabac, en què la base imposable està constituïda pel nombre d'unitats de cigarretes.
Per a determinar la base imposable hi ha tres mètodes (art. 50 LGT): l'estimació directa, l'estimació objectiva i l'estimació indirecta.
L'estimació directa de la base imposable (art. 51 LGT) es realitza a partir de dades reals, com ara imports consignats en llibres i registres comptables, justificants, documents i altres dades que tinguin relació amb els elements de l'obligació tributària, i pot ser utilitzada tant per l'Administració com pels obligats tributaris. El mesurament directe i immediat de la realitat o fet que es quantifica mitjançant aquest mètode de determinació de la base imposable (valor del bé, import de la renda obtinguda, etc.) ha portat la doctrina a considerar que aquest mètode és el que mesura més bé la capacitat econòmica que resulta gravada pel tribut, atès que permet establir una clara correspondència entre el fet imposable definit per la llei i la quantificació o el mesurament concrets corresponents mitjançant la base imposable.
Com a alternativa a l'estimació directa, la llei estableix la determinació de la base imposable, a opció del contribuent, mitjançant el mètode de l'estimació objectiva (art. 52 LGT). En aquest cas, la base imposable es determina mitjançant l'aplicació de determinades magnituds, índexs o mòduls de caràcter objectiu (com ara dimensions del local en què es desenvolupa l'activitat econòmica, nombre de treballadors, consum d'energia, etc.), la quantificació dels quals dona lloc a una base imposable que ha de ser un reflex aproximat de la capacitat econòmica que se sotmet a gravamen. Aquesta circumstància ha portat la doctrina jurídica majoritària a entendre que l'aplicació d'aquest mètode de determinació de la base imposable comporta una renuncia de l'òrgan legislador a gravar el rendiment realment obtingut per cada subjecte, opció que distorsiona la relació directa que ha d'existir entre la definició del fet imposable i el corresponent mesurament que n'ha de fer la base imposable.
Finalment, l'estimació indirecta (art. 53 LGT) és un mètode de determinació de la base imposable que permet a l'Administració, no al contribuent, fixar l'import en els casos en què no disposa de les dades necessàries per a determinar la base imposable corresponent, a conseqüència de l'existència de determinades circumstàncies establertes taxativament per la llei. Concretament, quan el subjecte passiu no ha presentat declaracions o aquestes són incompletes o inexactes, quan hi ha obstrucció, excusa o negativa a l'activitat inspectora, quan es considera que hi ha un incompliment substancial de les obligacions comptables i registrals, o bé quan han desaparegut o s'han destruït els llibres i registres comptables o els justificants de les operacions que s'hi anoten. Es tracta d'un mètode d'aplicació subsidiària, perquè l'Administració únicament en pot fer ús quan no pugui determinar la base imposable per mitjà de qualsevol dels altres dos mètodes exposats, i ha d'indicar, en tal cas, les causes que motiven l'ús d'aquest mètode i els mitjans escollits per a determinar les bases, rendes o quotes sobre les quals s'aplica. - V. t.: base liquidable n f
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca base imposable, n f
- es base imponible, n f
- en tax base, n
- en taxable base, n
<Fiscalitat>
Definició
Per exemple, l'impost d'hidrocarburs s'expressa en litres.
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca base imposable negativa, n f
- es base imponible negativa
- fr assiette imposable négative
- en negative taxable base
<Auditoria i comptabilitat > Dret>
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca base imposable positiva, n f
- es base imponible positiva
- fr assiette imposable positive
- en positive taxable base
<Auditoria i comptabilitat > Dret>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca becadell imperial, n m
- es agachadiza imperial
- fr bécassine impériale
- en imperial snipe
- de Kaiserbekassine
- nc Gallinago imperialis
<23.13 Ocells > Caradriformes > Escolopàcids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca becadell imperial, n m
- es agachadiza imperial
- fr bécassine impériale
- en imperial snipe
- de Kaiserbekassine
- nc Gallinago imperialis
<23.13 Ocells > Caradriformes > Escolopàcids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burra, n f
- ca rom, n m sin. compl.
- ca sard imperial, n m sin. compl.
- ca sard reial, n m sin. compl.
- ca sard soldat, n m sin. compl.
- ca sarg imperial, n m sin. compl.
- ca sarg tambur, n m var. ling.
- nc Diplodus cervinus
- nc Diplodus trifasciatus var. ling.
- es sargo breado
- fr sar à grosses lèvres
- en zebra seabream
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burra, n f
- ca rom, n m sin. compl.
- ca sard imperial, n m sin. compl.
- ca sard reial, n m sin. compl.
- ca sard soldat, n m sin. compl.
- ca sarg imperial, n m sin. compl.
- ca sarg tambur, n m var. ling.
- nc Diplodus cervinus
- nc Diplodus trifasciatus var. ling.
- es sargo breado
- fr sar à grosses lèvres
- en zebra seabream
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom imperial argentat, n m
- es dúcula australiana
- fr carpophage argenté
- en Torresian imperial-pigeon
- de Kaiserfruchttaube
- nc Ducula spilorrhoa
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom imperial argentat, n m
- es dúcula australiana
- fr carpophage argenté
- en Torresian imperial-pigeon
- de Kaiserfruchttaube
- nc Ducula spilorrhoa
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
