Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "impetració" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  imperatiu, n m
  • es  imperativo
  • en  imperative
  • de  Imperativ

<Filosofia>

imperatiu imperatiu

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  imperatiu, n m
  • es  imperativo
  • es  mandatorio
  • es  restricción
  • fr  contrainte
  • fr  impératif
  • en  mandatory

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Circumstància de compliment obligat en un projecte creatiu en forma de condició, requisit o instrucció, que sol ser una demanda explícita del client i sol aparèixer especificada en un brífing.
imperatiu imperatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  imperatiu, n m
  • es  imperativo
  • fr  impératif
  • en  imperative

<Lingüística>

Definició
Mode verbal que expressa una ordre donada a un o més interlocutors, en les oracions afirmatives (Fes el llit), i una prohibició, en les oracions negatives (No obriu la finestra).

Nota

  • L'imperatiu s'usa únicament en la segona persona, singular o plural, ja que s'adreça directament a un interlocutor. Per a les altres persones s'utilitza el present de subjuntiu. En les oracions negatives, les formes de l'imperatiu són substituïdes per les del subjuntiu. Alguns gramàtics parlen, de més a més, de l'existència d'una forma perifràstica d'imperatiu per a la primera persona del present d'indicatiu del tipus deixa'm cantar. El mode imperatiu no presenta distincions temporals i només té formes que assenyalen la voluntat present del parlant perquè el receptor o els receptors realitzen l'esdeveniment verbal en un futur mediat o immediat.
imperatiu funcional imperatiu funcional

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  imperatiu funcional, n m
  • es  imperativo funcional
  • en  functional imperative

<Sociologia>

Definició
Condició bàsica i indispensable per al funcionament d'una societat, que cal complir i satisfer per tal que sobrevisqui com a sistema.
imperatiu funcional imperatiu funcional

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  imperatiu funcional, n m
  • es  imperativo funcional, n m
  • fr  impératif fonctionnel, n m
  • en  functional imperative, n

<Institucionalització > Interacció social i institucionalització>

Definició
Condició bàsica i indispensable per al funcionament d'una societat, que cal complir i satisfer per tal que sobrevisqui com a sistema, segons el funcionalisme.
imperatiu moral imperatiu moral

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  imperatiu moral, n m
  • es  imperativo moral
  • en  moral imperative

<Antropologia>

Definició
Norma de conducta social profundament lligada al sistema de creences d'un col·lectiu la violació de la qual pot ocasionar a l'individu sancions negatives.
imperatiu moral imperatiu moral

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  imperatiu moral, n m
  • es  imperativo moral, n m
  • en  moral imperative, n

<Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge>

Definició
Norma de comportament social profundament lligada al sistema de creences d'un col·lectiu la violació de la qual pot ocasionar a l'individu sancions negatives.
imperforació imperforació

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  imperforació, n f
  • es  imperforación
  • fr  imperforation
  • en  imperforation

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Defecte congènit consistent en l'oclusió o el tancament d'òrgans o conductes que per llur natura han d'estar oberts per a exercir llurs funcions.
implicació implicació

<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  implicació, n f
  • es  implicación
  • fr  implication
  • en  implication
  • de  Implikation

<Teoria del coneixement>

Definició
Lògica. Relació que s'estableix entre dues proposicions quan l'una és deduïble de l'altra.

Nota

  • Cal distingir-la de la relació condicional; la relació d'implicació està basada en l'estructura formal (per exemple, axiomes que impliquen teoremes) i, en canvi, la condicional expressa una relació empírica, factual.
implicació implicació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  implicació, n f
  • es  implicación
  • fr  implication
  • en  entailment
  • en  implication

<Lingüística>

Definició
Relació lògica entre dues proposicions per la qual, si la primera és certa, la segona és necessàriament certa, si la primera és falsa la segona pot ser certa o falsa, i si la segona és falsa també ho és la primera.

Nota

  • Així, si "Puc veure un gos" és certa, també ho és "Puc veure un animal", i si és falsa, la proposició "Puc veure un gos" pot ser certa o falsa.