Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "impetraci�" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca imputació a la llegítima, n f
- es imputación a la legítima
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La imputació legitimària recau de manera individualitzada sobre cadascun dels legitimaris, i aquests reben com a llegítima llur quota legitimària menys els béns que s'imputin a la llegítima.
Els béns que s'imputen a la llegítima solament poden ser béns que la persona legitimària ha rebut de la persona causant a títol gratuït, mai onerós, sempre que la persona causant faci la donació en concepte de pagament de la llegítima. L'article 451-8 del Codi civil de Catalunya (CCCat) disposa que són imputables a la llegítima les donacions entre vius que la persona causant atorga amb pacte exprés d'imputació o fetes en pagament o a compte de la llegítima. Aquest caràcter imputable l'ha de fer constar la persona causant en el moment de fer la donació. Es tracta, doncs, d'un avançament de la llegítima que la persona legitimària rep per donació en vida del testador o la testadora. Aquesta imputació s'ha de fer de manera expressa en el moment de dur a terme la donació.
A part de la imputació feta per voluntat del testador o la testadora, la llei pressuposa que determinades donacions i atribucions patrimonials es fan a compte de la llegítima, llevat que la persona causant disposi el contrari. Són les següents: les donacions fetes als fills per a adquirir el primer habitatge o per a emprendre una activitat professional, industrial o mercantil que els doni independència econòmica i les atribucions particulars en pacte successori, les donacions per causa de mort i les assignacions de béns al pagament de llegítimes, fetes en pacte successori.
La imputació afecta la persona legitimària, tant si ho és per dret propi com si ho és per representació. Així, en l'apartat 3 de l'article 451-8 del CCCat es disposa que si els nets són legitimaris dels avis, els és imputable a la llegítima allò que hauria estat imputable a la llegítima de llurs progenitors si haguessin estat legitimaris.
Per a calcular els béns imputables a la llegítima, el criteri de valoració es basa en el valor dels béns en la data de defunció de la persona causant, i no en el valor que tenien en el moment de la donació (art. 451-5 CCCat). En matèria d'imputació, però, la persona causant té una gran llibertat, de manera que pot deixar sense efecte la imputació a la llegítima en testament o codicil o pacte successori, i fins i tot per mitjà d'escriptura pública. Aquesta dispensa d'imputació és irrevocable, fora de la feta en pacte successori, que és revocable si les parts ho han acordat així.
La persona causant no pot imposar cap tipus de condició, mode o termini a les atribucions imputables a llegítima, ni pot gravar-les, de manera que si ho fa les limitacions es consideren no formulades.
Si el valor dels béns rebuts de la persona causant imputables a la llegítima supera el valor d'aquesta, s'entén que es tracta d'una liberalitat i el fan seu els legitimaris.
A més de la imputació de béns a la llegítima, en l'àmbit successori el CCCat recull altres imputacions. En destaquen les següents: la imputació de béns a la quarta falcídia, per la qual s'imputen a la quota hereditària mínima de l'hereu o l'hereva tots els béns que se li atribueixen en la successió, inclosos els rebuts per substitució vulgar, per dret d'acréixer o per absorció de llegats ineficaços, però no prellegats ni les donacions per causa de mort (art. 427-43 CCCat), i els béns que es descompten a l'hora de calcular la quarta vidual, que, amb la reforma introduïda en el CCCat, són només els béns de l'herència atribuïts al cònjuge vidu o al convivent en un unió estable de parella supervivent, sense que se'n puguin descomptar els béns propis ni els ingressos (art. 452-3 CCCat). - V. t.: llegítima n f
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca imputació de costos, n f
- es imputación de costes
- en cost allocation
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca imputació de costos, n f
- es imputación de costes
- fr imputation des coûts
- en cost allocation
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca imputació de pagaments, n f
- es imputación de pagos
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Dret financer i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca imputació de pagaments, n f
- es imputación de pagos, n f
<Dret financer i tributari>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca imputació de pagaments, n f
- es imputación de pago
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret financer i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca imputació de rendes, n f
- es imputación de rentas, n f
<Dret financer i tributari>
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca imputació de rendes, n f
- es imputación de rentas, n f
- en income allocation, n
<Fiscalitat>
Definició
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>
- ca imputació de rendes immobiliàries, n f
- es imputación de rentas inmobiliarias
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca imputació del resultat, n f
- es imputación del resultado, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
