Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "imprescriptible" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació
- ca A1. Sufix -ble amb verb conjugació 1: degradable (EXEMPLE), adj
- ca A1. Sufix -ble amb verb conjugació 2: abatible (EXEMPLE), adj
- ca A1. Sufix -ble amb verb conjugació 3: elegible (EXEMPLE), adj
- ca A2. Alta productivitat sufix -ble conjugació 1: acoblable (EXEMPLE), adj
- ca A2. Baixa productivitat sufix -ble conjugació 2: extensible (EXEMPLE), adj
- ca A2. Baixa productivitat sufix -ble conjugació 3: reductible (EXEMPLE), adj
- ca B1. Conjugació 2 amb radical acabat en diftong: prescriptible (EXEMPLE), adj
- ca B1: Conjugació 2 amb radical acabat en grup consonàntic: transmissible (EXEMPLE), adj
- ca B1. Conjugació 2 amb solució culta: cognoscible (EXEMPLE), adj
- ca B2. Grup -ndre amb d epentètica: componible (EXEMPLE), adj
- ca B2. Grup -ndre amb d etimològica: atendible (EXEMPLE), adj
- ca B2. Grup -ndre amb s etimològica: reprensible (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
Ex.: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')
Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
Ex.: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)
A1. Patró de formació
El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
- radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
- vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
. En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
. En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
. En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
- -ble
Ex. 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
Ex. 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
Ex. 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble
A2. Productivitat segons la conjugació
El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
Ex. 1: acoblable - acoblar
Ex. 2: auditable - auditar
En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.
De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
Ex. 1: extensible - estendre (i no *estendible)
Ex. 2: reductible - reduir (i no *reduïble)
B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ
B1. Generalitats
La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.
Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
Ex. 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
Ex. 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
Ex. 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)
En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
Ex.: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)
B2. Grup -ndre: Situació
Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:
En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
. Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
Ex. 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
Ex. 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible
En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
Ex. 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
Ex. 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
Ex. 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
Ex. 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)
Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.
B3. Grup -ndre: Creació de noves formes
Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?
D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:
(1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
Ex.: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible
(2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
Ex.: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)
Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bé registrable, n m
- es bien registrable
- fr bien inscriptible
- en property subject to registration
<Dret>
Definició
<Matemàtiques > Geometria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca circumscriptible, adj
- fr circonscriptible
- it circoscrittibile
<Matemàtiques > Geometria>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca currículum prescrit, n m
- es currículo prescrito
- fr curriculum formel
- fr curriculum prescrit
- en formal curriculum
- en prescriptive curriculum
<Educació > Didàctica > Currículum>
Definició
<Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca disc compacte enregistrable, n m
- ca CD-R, n m sigla
- es disco compacto grabable
- es CD-R sigla
- fr disque compact enregistrable
- fr disque compact inscriptible
- fr CD-R sigla
- en compact disk recordable [US]
- en recordable compact disk [US]
- en CD-R sigla
<Indústria > Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>
Nota
- La sigla CD-R prové de l'anglès compact disk recordable.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca disc compacte enregistrable, n m
- ca CD-R, n m sigla
- es disco compacto grabable
- es CD-R sigla
- fr disque compact enregistrable
- fr disque compact inscriptible
- fr CD-R sigla
- en compact disc recordable [GB]
- en compact disk recordable [US]
- en recordable compact disc [GB]
- en recordable compact disk [US]
- en CD-R sigla
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>
Definició
Nota
- La sigla prové de l'anglès compact disc recordable.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gràmatica normativa, n f
- ca gramàtica prescriptiva, n f sin. compl.
- es gramática normativa
- es gramática prescriptiva
- fr grammaire normative
- en normative grammar
- en prescriptive grammar
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gramàtica normativa, n f
- ca gramàtica prescriptiva, n f sin. compl.
- es gramática normativa
- es gramática prescriptiva
- fr grammaire normative
- fr grammaire prescriptive
- en normative grammar
- en prescriptive grammar
<Lingüística>
Definició
Nota
- Contrasta amb gramàtica descriptiva i gramàtica predictiva.
<Indumentària>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca imprescindible, n m
- es imprescindible, n m
- fr must, n m
- fr pièce indispensable, n f
- en must-have, n
<Indumentària>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca imprescriptibilitat, n f
- es imprescriptibilidad
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La institució de la imprescriptibilitat és el manteniment en el temps de les accions i els drets i el fet que els titulars no perden llur legitimitat pel simple transcurs del temps. Aquest fet no impedeix que aquesta mena d'accions s'extingeixin per altres causes, però mai pel simple pas del temps.
L'article 121-1 del llibre primer del Codi civil de Catalunya (CCCat) declara que «la prescripció extingeix les pretensions relatives a drets disponibles, tant si s'exerceixen en forma d'acció com si s'exerceixen en forma d'excepció. S'entén com a pretensió el dret a reclamar d'altri una acció o una omissió». L'article 121-2 enumera les pretensions que es poden considerar imprescriptibles: «les pretensions que s'exerceixen mitjançant accions merament declaratives, incloent-hi l'acció de declaració de qualitat d'hereu o hereva; les de divisió de cosa comuna; les de partició d'herència; les de delimitació de finques contigües; les d'elevació a escriptura pública d'un document privat, i les pretensions relatives a drets indisponibles o les que la llei exclogui expressament de la prescripció». Els drets indisponibles són aquells dels quals la persona titular no pot disposar, és a dir, als quals no pot renunciar ni transmetre.
En l'ordenament jurídic català, es poden trobar altres pretensions, a banda de les que enumera l'article 121-2, que s'introdueixen mitjançant l'expressió final «o les que la llei exclogui expressament de la prescripció».
A tall d'exemple, es pot citar l'article 544-3 del llibre cinquè del CCCat, que estableix que «L'acció reivindicatòria no prescriu, sens perjudici del que aquesta llei estableix en matèria d'usucapió». És a dir, l'acció reivindicatòria es considera imprescriptible, sempre que el bé sobre el qual recaigui no sigui objecte de prescripció adquisitiva o usucapió per una tercera persona, pel fet d'haver-lo posseït pacíficament durant el termini establert per les lleis i haver-ne consolidat així la propietat.
