Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "improperi" dins totes les àrees temàtiques

ús impropi ús impropi

<Llengua. Literatura > Estudis de traducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Berta Martín Ayala, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN AYALA, Berta. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Elaboració d'un diccionari terminològic de traductologia [recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. Treball de fi de grau.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ús impropi, n m
  • ca  impropietat, n f sin. compl.
  • es  uso impropio, n m
  • es  impropiedad, n f sin. compl.
  • fr  impropriété, n f
  • en  inappropriate expression, n

<Estudis de traducció>

Definició
Atribució d'un sentit equivocat o contrari a l'ús establert d'una paraula.
caixa d'impremta caixa d'impremta

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  caixa d'impremta, n f
  • es  caja de imprenta
  • fr  casse d'imprimerie
  • it  cassa tipografica
  • en  case
  • de  Setzkasten

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Receptacle en forma de calaix, dividit en compartiments, on hi ha les lletres d'impremta.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
caixa d'impremta caixa d'impremta

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  caixa d'impremta, n f
  • es  caja de imprenta
  • fr  casse d'imprimerie
  • it  cassa tipografica
  • en  case
  • de  Setzkasten

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Receptacle en forma de calaix, dividit en compartiments, on hi ha les lletres d'impremta.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
caixa d'impremta caixa d'impremta

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  caixa d'impremta, n f
  • es  caja de imprenta
  • fr  casse d'imprimerie
  • it  cassa tipografica
  • en  case
  • de  Setzkasten

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definició
Receptacle en forma de calaix, dividit en compartiments, on hi ha les lletres d'impremta.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
caràcter tipogràfic caràcter tipogràfic

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  caràcter tipogràfic, n m
  • ca  tipus, n m
  • es  carácter tipográfico
  • es  tipo
  • fr  caractère d'imprimerie
  • en  printing type

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

composició impròpia composició impròpia

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  composició impròpia, n f
  • es  composición impropia
  • fr  composition impropre
  • en  improper composition

<Lingüística>

Definició
Composició en la qual els integrants lèxics s'escriuen separats i l'element que rep els morfemes flexius del compost no és el de la dreta, com ara paper moneda.
delicte especial impropi delicte especial impropi

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  delicte especial impropi, n m
  • es  delito especial impropio, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

delicte especial impropi delicte especial impropi

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte especial impropi, n m
  • es  delito especial impropio

<Dret penal>

Definició
Delicte especial en què la qualificació específica del subjecte actiu és una circumstància modificativa de la responsabilitat criminal.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Per exemple, l'article 167 del Codi penal castiga amb una pena diferent el fet que una autoritat o un funcionari o funcionària públic cometin una detenció il·legal o un segrest.
  • V. t.: delicte especial n m
  • V. t.: delicte especial propi n m
derivació impròpia derivació impròpia

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  derivació impròpia, n f
  • ca  transcategorització, n f
  • ca  habilitació, n f sin. compl.
  • es  derivación impropia
  • es  habilitación
  • es  transcategorización
  • fr  dérivation impropre
  • en  conversion
  • en  irregular derivation
  • en  transcategorisation

<Lingüística>

Definició
Derivació en què es produeix un canvi de categoria gramatical sense modificació formal.

Nota

  • La derivació impròpia és molt productiva en el pas d'adjectius a substantius (com ara col·lectiu) i en el de noms propis a noms comuns.
derivació zero derivació zero

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  derivació zero, n f
  • ca  conversió, n f sin. compl.
  • ca  derivació impròpia, n f sin. compl.
  • ca  habilitació, n f sin. compl.
  • ca  hipòstasi, n f sin. compl.
  • ca  metàbasi, n f sin. compl.
  • ca  transcategorització, n f sin. compl.
  • es  conversión
  • es  derivación cero
  • es  derivación impropia
  • es  habilitación
  • es  hipostasis
  • es  metábasis
  • es  transcategorización
  • fr  conversion
  • fr  dérivation impropre
  • fr  dérivation zéro
  • fr  hypostase
  • fr  transcatégorisation
  • en  converseness
  • en  hypostasis
  • en  transcategorization
  • en  zero derivation

<Lingüística>

Definició
Derivació que canvia la categoria lèxica d'un mot sense afegir cap afix i sense que es produïsca cap modificació formal en el radical.

Nota

  • Per exemple, la conversió de l'adjectiu dolç en un substantiu en oracions com ara M'agrada molt el dolç.