Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "incidental" dins totes les àrees temàtiques

abenaki occidental abenaki occidental

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abenaki occidental
  • ca  abnaki occidental sin. compl.
  • ca  Saint Francis sin. compl.
  • cod  alnombak
  • cy  Abenaki Gorllewinol
  • cy  Abnaki gorllewinol sin. compl.
  • cy  Saint Francis sin. compl.
  • de  Westliches Abenaki
  • de  Saint Francis sin. compl.
  • de  Westliches Abnaki sin. compl.
  • en  Western Abenaki
  • en  Saint Francis sin. compl.
  • en  Western Abnaki sin. compl.
  • es  abenaqués occidental
  • es  abnakí occidental sin. compl.
  • es  Saint Francis sin. compl.
  • eu  mendebaldeko abenakia
  • eu  mendebaldeko abenakia sin. compl.
  • eu  mendebaldeko abnaki sin. compl.
  • eu  Saint Francis sin. compl.
  • fr  abénaqui occidental
  • fr  abénaki sin. compl.
  • fr  abnaki occidental sin. compl.
  • fr  Saint Francis sin. compl.
  • gl  abenaki occidental
  • gl  abnaki occidental sin. compl.
  • gl  Saint Francis sin. compl.
  • gn  avenaki occidental
  • gn  abnaki occidental sin. compl.
  • gn  Saint Francis sin. compl.
  • it  abenaki occidentale
  • it  abnaki occidentale sin. compl.
  • it  Saint Francis sin. compl.
  • pt  abenaki ocidental
  • pt  abnaki ocidental sin. compl.
  • pt  Saint Francis sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Àlgica > Algonquina > Oriental>, <Amèrica > Canadà>

Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

La ciutat de Saint Francis (al Quebec) es va establir com a resultat d'una missió, al segle XVII, amb població indígena provinent de diversos grups del voltant. De fet, els abenakis són originaris de Nova Anglaterra, però van haver de fugir d'aquella zona.

El grup ètnic abenaki està integrat per unes 2.000 persones que ja no parlen la llengua pròpia. Cal dir que existeixen alguns intents de revitalitzar la llengua.

L'abenaki oriental i l'abenaki occidental es diferencien per diversos trets fonològics, lèxics i sintàctics. El terme abenaki, significa 'gent de l'est'.
acantiza occidental acantiza occidental

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  acantiza occidental, n f
  • es  acantiza sencilla
  • fr  acanthize sobre
  • en  Western thornbill
  • de  Walddornschnabel
  • nc  Acanthiza inornata

<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>

acantiza occidental acantiza occidental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  acantiza occidental, n f
  • es  acantiza sencilla
  • fr  acanthize sobre
  • en  Western thornbill
  • de  Walddornschnabel
  • nc  Acanthiza inornata

<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accident, n m
  • es  accidente
  • en  accidental

<Música>

Definició
Signe que, posat davant d'una nota, en modifica el to.
accident corporal accident corporal

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accident corporal, n m
  • ca  accident personal, n m
  • es  accidente corporal
  • es  accidente personal
  • en  accidental bodily injury

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança d'accidents i malaltia>

Definició
Accident que produeix un dany corporal a l'assegurat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accidental, adj
  • es  accidental

<Dret>

Definició
Substitut o suplent en un càrrec.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: En l'escriptura consta la signatura de l'alcalde accidental.
accidentat accidentat

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  accidentat, n m
  • es  accidentado
  • fr  accidenté

<Trànsit > Seguretat viària > Accidents > Efectes>

Definició
Víctima d'un accident de trànsit o ocupant d'un vehicle implicat en un accident.
adigué adigué

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adigué
  • ca  circassià occidental sin. compl.
  • ca  txerkès inferior sin. compl.
  • cod  Адыгэбзэ (Adigebze)
  • ar  الأديغية
  • cy  Adyge
  • de  Adygeisch
  • en  Adyghe
  • en  Lower Circassian sin. compl.
  • en  West Circassian sin. compl.
  • es  adigués
  • es  cherkés inferior sin. compl.
  • es  circasiano occidental sin. compl.
  • eu  adigera
  • eu  adyghera sin. compl.
  • eu  behe txerkesera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko txerkesera sin. compl.
  • fr  adygué
  • fr  circassien de l'ouest sin. compl.
  • fr  tcherkesse inférieur sin. compl.
  • gn  adigues
  • gn  cherkes iguypeguave sin. compl.
  • gn  sirkasiáno kuarahyreikegua sin. compl.
  • it  adighé
  • ja  アディゲ語
  • ja  下位チェルケス語、西チェルケス語 sin. compl.
  • nl  Adygisch (of Adyghe)
  • nl  Beneden Tsjerkessië sin. compl.
  • nl  Westelijk Circassië sin. compl.
  • pt  adigue
  • pt  adyguei sin. compl.
  • pt  cherkes sin. compl.
  • pt  circasiano ocidental sin. compl.
  • ru  Адыгейский язык
  • ru  Кяхский sin. compl.
  • ru  Черкесский sin. compl.
  • ru  Нижнечеркесский sin. compl.
  • ru  Западночеркесский sin. compl.
  • tmh  Tadigit
  • zh  阿迪盖语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els adigués són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians a l'est, cap a la plana central precaucàsica. Aquest fet va iniciar la formació de dues llengües diferenciades: la llengua adigué i la llengua kabardina.

La llengua adigué és, doncs, molt propera a la kabardina, fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents. Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.

L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.

Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica de principis del segle XX, els adigués eren majoria al seu territori. La creació de ciutats industrials va implicar l'arribada de treballadors d'altres ètnies, sobretot russos, i el mapa demogràfic de la regió va canviar. El 1991, amb la caiguda de l'URSS, hi va haver un renaixement cultural i nacional adigué impulsat per una política favorable del govern d'Adiguèsia cap a la llengua i la cultura pròpies, que va provocar tensions amb la majoria russòfona. La llengua té presència a l'escola primària i secundària, i també a la Universitat.

La literatura en adigué és molt jove. De fet, els primers textos escrits són de 1918. La llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica, representada en les sagues Nart, també presents en altres nacionalitats del Caucas. S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en llengua adigué. També s'hi fan programes de ràdio i televisió, i s'editen algunes publicacions periòdiques.

Hi ha grups de parlants d'adigué en diàspora en uns 50 països. La major diàspora es va produir al 1864, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 90% de la població adigué va ser deportada cap a l'Imperi otomà. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir lloc una segona migració cap a Turquia. La quantitat total de parlants en diàspora pot ser d'uns 400.000, més de la meitat dels quals a Turquia, on el procés de substitució lingüística cap al turc és ben avançat.
allau desencadenada accidentalment allau desencadenada accidentalment

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  allau desencadenada accidentalment, n f
  • ca  allau accidental, n f sin. compl.
  • ca  allau de desencadenament accidental, n f sin. compl.
  • es  alud accidental
  • es  alud de desencadenamiento accidental
  • es  alud desencadenado accidentalmente
  • fr  avalanche accidentelle
  • fr  avalanche déclenchée accidentellement
  • en  accidental release

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definició
Allau que té un desencadenament lligat a una intervenció involuntària d'una persona o bé d'un animal.

Nota

  • Per exemple, un esquiador fora de pista pot desencadenar una allau d'aquest tipus.
allau desencadenada accidentalment allau desencadenada accidentalment

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  allau desencadenada accidentalment, n f
  • ca  allau accidental, n f sin. compl.
  • ca  allau de desencadenament accidental, n f sin. compl.
  • es  alud accidental
  • es  alud de desencadenamiento accidental
  • es  alud desencadenado accidentalmente
  • fr  avalanche accidentelle
  • fr  avalanche déclenchée accidentellement
  • en  accidental release

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definició
Allau que té un desencadenament lligat a una intervenció involuntària d'una persona o bé d'un animal.

Nota

  • Per exemple, un esquiador fora de pista pot desencadenar una allau d'aquest tipus.