Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "incl�s" dins totes les àrees temàtiques
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corn anglès, n m
- es corno inglés, n m
<Educació musical>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corn anglès, n m
- ca corn anglés (valencià), n m var. ling.
- es cuerno inglés
- en cor anglais
- en English horn
<Música>
Definició
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca corn anglès, n m
- es corno inglés
- fr cor anglais
- it corno inglese
- en cor anglais [GB]
- en English horn [US]
<Instruments musicals > Instruments aeròfons>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corral, n m
- es corral, n m
- fr enclos, n m
- en corral, n
<Enginyeria forestal>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll anglès d'Anguilla
- de Anguilla-Kreol-Englisch
- de Anguillan Creole English sin. compl.
- en Anguillan Creole English
- en Anguillan Creole English sin. compl.
- en Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
- en Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de Anguilla
- es anguillan creole english sin. compl.
- es leeward caribbean creole english sin. compl.
- eu anguilla Ingelesean kreolera
- eu anguillan creole english sin. compl.
- eu leeward caribbean creole english sin. compl.
- fr créole anglais d'Anguilla
- fr anguillan Creole English sin. compl.
- gl crioulo inglés de Anguilla
- gl anguillan creole english sin. compl.
- gl leeward caribbean creole english sin. compl.
- it creolo inglese di Anguilla
- it anguillan creole english sin. compl.
- it leeward caribbean creole english sin. compl.
- nl Creools Engels op Anguilla
- nl Anguillan Creole English sin. compl.
- nl Engels-Creools van Anguilla sin. compl.
- pt crioulo inglês de Anguilla
- pt anguillan creole english sin. compl.
- pt leeward caribbean creole english sin. compl.
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Anguilla>
Definició
Cristòfor Colom va batejar l'Illa, a causa de la seva forma allargada, el 1493, però els espanyols no s'hi van establir a causa de l'hostilitat de la població ameríndia. La van colonitzar els britànics a partir de 1650, els quals van desenvolupar la indústria sucrera amb població esclava africana.
El 90% de la població d'Anguilla parla el crioll anglès com a primera llengua. L'anglès, parlat tan sols per un 3,7% de la població, funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escripura. En el vessant oral l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll anglès de Barbados
- ca badian sin. compl.
- ca bajà sin. compl.
- ca bajan sin. compl.
- ca barbardian sin. compl.
- de Barbados-Kreol-Englisch
- de Bajan sin. compl.
- de Bajan-Patois sin. compl.
- de Barbadian Creole English sin. compl.
- en Barbados English Creole
- en Badian sin. compl.
- en Bajan sin. compl.
- en Barbadian sin. compl.
- en Barbadian Creole English sin. compl.
- en Barbadian Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de Barbados
- es badian sin. compl.
- es bajan sin. compl.
- es barbadian sin. compl.
- es barbadian creole english sin. compl.
- eu barbados Kreolera
- eu badian sin. compl.
- eu bajan sin. compl.
- eu barbadian sin. compl.
- eu barbadian creole english sin. compl.
- fr créole anglais de la Barbade
- fr badian sin. compl.
- fr bajan sin. compl.
- fr barbadian Creole English sin. compl.
- fr créole barbadien sin. compl.
- gl crioulo inglés de Barbados
- gl badian sin. compl.
- gl bajan sin. compl.
- gl barbadian sin. compl.
- gl barbadian creole english sin. compl.
- it creolo inglese di Barbados
- it badian sin. compl.
- it bajan sin. compl.
- it barbadian sin. compl.
- it barbadian creole english sin. compl.
- nl Creools Engels op Barbados
- nl Badian sin. compl.
- nl Bajan sin. compl.
- nl Barbadian Creole English sin. compl.
- nl Engels-Creools van Barbados sin. compl.
- pt crioulo inglês de Barbados
- pt badian sin. compl.
- pt bajan sin. compl.
- pt barbadian sin. compl.
- pt barbadian creole english sin. compl.
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Barbados>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll anglès de Belize
- ca creola sin. compl.
- ca kriol sin. compl.
- cod bileez kriol
- cy Creoliaith Saesneg Belize
- cy Creola sin. compl.
- cy Kriol sin. compl.
- de Belize-Kreolisches Englisch
- de Belize-Kriol sin. compl.
- de Creola sin. compl.
- en Belize Creole English
- en Belizean Creole English sin. compl.
- en Creola sin. compl.
- en Kriol sin. compl.
- es criollo inglés de Belice
- es creola sin. compl.
- es kriol sin. compl.
- eu ingeles oinarriko Belizeko kreolera
- eu creola sin. compl.
- eu ingeles oinarriko belizeko kreolera sin. compl.
- eu kriol sin. compl.
- fr créole anglais du Belize
- fr creola sin. compl.
- fr kriol du bélize sin. compl.
- gl crioulo inglés de Belize
- gl creola sin. compl.
- gl kriol sin. compl.
- gn krióllo ingles Velise-gua
- gn creola sin. compl.
- gn kriol sin. compl.
- it creolo del Belize a base inglese
- it creola sin. compl.
- it kriol sin. compl.
- pt crioulo inglês do Belize
- pt creola sin. compl.
- pt kriol sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Belize>
Definició
Al final del segle XVIII, uns 2.000 colons anglesos, acompanyats dels seus esclaus, van haver d'abandonar la zona de la Mosquítia després d'una derrota militar davant els espanyols i es van traslladar a la zona del riu Belize. Això explica la presència de manlleus del miskitu en el crioll de Belize, així com les semblances entre aquest crioll i el crioll de Miskitu Coast (parlat actualment a Hondures i a Nicaragua), també de base anglesa.
Tot i que la llengua oficial de Belize és l'anglès, l'espanyol i el crioll anglès funcionen també com a llengües vehiculars entre les diverses comunitats lingüístiques del país. De fet, la major part de la població parla totes tres llengües, a part de la pròpia llengua materna si és una altra. Així doncs, la major part de la població del país (unes 220.000 persones) parla el crioll de Belize com a primera o com a segona llengua. Sembla que també hi ha força parlants de crioll de Belize als Estats Units.
El crioll de Belize ha continuat en contacte amb la seva llengua base, l'anglès. Quan això succeeix, normalment trobem un contínuum dialectal en què hi ha varietats més pròximes (acrolecte) i varietats més allunyades (basilecte) de la llengua de la qual el crioll ha pres el vocabulari. A Belize el basilecte és el que anomenen broad Kriol i l'acrolecte es pot anomenar Belizean English.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll anglès de Dominica
- ca cocoy sin. compl.
- ca kokoy sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- en Dominican English Creole
- en Cocoy sin. compl.
- en Kokoy sin. compl.
- es criollo inglés de Dominica
- es cocoy sin. compl.
- es kokoy sin. compl.
- eu ingelesean kreolera de Dominica
- eu cocoy sin. compl.
- eu kokoy sin. compl.
- fr créole anglais dominicain
- fr cocoy sin. compl.
- fr kockoy sin. compl.
- gl crioulo inglés de Dominica
- gl cocoy sin. compl.
- gl kokoy sin. compl.
- it creolo inglese di Dominica
- it cocoy sin. compl.
- it kokoy sin. compl.
- nl Creools Engels op de Dominicaanse Republiek
- nl Cocoy sin. compl.
- nl Engels-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
- nl Kockoy sin. compl.
- pt crioulo inglês de Dominica
- pt cocoy sin. compl.
- pt kokoy sin. compl.
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Dominica>
Definició
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base anglesa de Dominica, anomenat kokoy, es troba en una situació força delicada. És parlat en dues petites comunitats al nord del país, Marigot i Wesley, sobretot per adults; els joves tendeixen a parlar anglès estàndard.
L'origen del nom d'aquest crioll no és gaire clar: sembla que deriva del nom d'un tipus de banana i que històricament s'hauria emprat de manera despectiva envers la població vinguda de Montserrat i Antigua, i envers la seva llengua.
El crioll de base francesa, anomenat localment kwèyòl, és la llengua de prop del 80% de la població del país. L'anglès, llengua oficial, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll de base francesa al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. A més, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll anglès de Grenada
- de Grenadian Creole Englisch
- en Grenada English Creole
- es criollo inglés de Grenada
- eu grenada Ingelesean kreolera
- fr créole anglais de Grenade
- fr créole anglais grenadien sin. compl.
- fr grenadian Creole English sin. compl.
- gl crioulo inglés de Grenada
- it creolo inglese di Grenada
- nl Creools Engels op Grenada
- nl Engels-Creools van Grenada sin. compl.
- nl Grenadiaans Engels-Creools sin. compl.
- nl Grenadian Creole English sin. compl.
- pt crioulo inglês da Grenada
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Grenada>
Definició
El territori de Grenada, independent des de 1974, comprèn l'illa de Grenada i l'arxipèlag de les Grenadines. Els francesos van iniciar la colonització de Grenada el 1650. Fins al 1783 no va passar definitivament a mans angleses. Malgrat tot, el francès i el crioll francès que s'hi parlava van continuar sent les llengües de la gran majoria de la població durant els anys posteriors. Amb l'arribada de colons anglesos i nous esclaus s'hi va desenvolupar un crioll de base anglesa, que passaria a ser majoritari a mitjan segle XIX.
El crioll anglès de Grenada és actualment la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 95%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral, l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context.
Pel que fa al crioll de base francesa, tan sols queden uns quants parlants adults, de manera que es troba a prop de l'extinció.
Sembla que el crioll anglès de Grenada ha patit un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua de la qual pren la major part del vocabulari, en aquest cas l'anglès. Alguns autors consideren fins i tot que es tracta d'un postcrioll, és a dir, que hauria esdevingut una variant local d'anglès. Presenta certa influència del crioll francès de Grenada.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll anglès de Hawaii
- ca pidgin sin. compl.
- cy Creoliaith Saesneg Hawäi
- cy Pidgin sin. compl.
- de Hawaii Creole English
- en Hawai'i Creole English
- en Hawaii Pidgin sin. compl.
- en Hawaii Pidgin English sin. compl.
- en Hawaiian Creole English sin. compl.
- en Hawaiian Pidgin sin. compl.
- en Pidgin sin. compl.
- en HCE sigla
- es criollo inglés de Hawái
- es criollo inglés de Hawaii'i sin. compl.
- es pidgin de Hawaii'i sin. compl.
- eu ingeles oinarriko Hawaiiko kreolera
- fr créole hawaïen
- gl crioulo inglés de Hawaii
- gn krióllo ingles Hawai-gua
- it creolo hawaiano a base inglese
- pt crioulo inglês do Havai
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
Les illes Hawaii van ser poblades originàriament per polinesis, però aquesta comunitat és clarament minoritària en l'actualitat. Situades a 2.000 milles a l'oest de Califòrnia i tan sols a 4.000 de l'est del Japó, la major part de la població d'aquestes illes és d'origen asiàtic (japonès, filipí, xinès, etc.), a la qual cal sumar un cert nombre de població d'origen europeu. Van ser descobertes per James Cook l'any 1778 i, de seguida, van esdevenir una escala per als vaixells britànics en la ruta comercial entre Amèrica i la Xina. Pocs anys més tard, a causa del comerç de fusta de sàndal, primer, i de les plantacions de sucre, després, s'hi va establir un gran nombre de colons britànics i de treballadors asiàtics. En aquest context multilingüe s'hauria desenvolupat un pidgin de base anglesa cap al darrer terç del segle XIX. Entre els fills de parelles interètniques, el pidgin hauria esdevingut crioll, és a dir, hauria passat a parlar-se com a primera llengua. Mentre alguns parlants mantenien el pidgin, d'altres parlaven crioll i d'altres encara parlaven varietats descriollitzades (més pròximes a l'anglès). Aquesta varietat descriollitzada (el postcrioll), que és el producte d'un contacte més intens amb l'anglès, és la dominant en l'actualitat.
El crioll anglès de Hawaii, anomenat localment pidgin, no té cap mena de reconeixement legal ara com ara, però té força presència en la vida pública, altres grups etnolingüístics la utilitzen com a segona llengua i es valora com a símbol de la cultura local.
