Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "indelicat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca devolució de prestacions indegudes, n f
- es devolución de prestaciones indebidas
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La devolució o el reintegrament de prestacions indegudes obliga principalment els treballadors que així les hagin percebudes i subsidiàriament els qui per acció o omissió hagin contribuït a fer possible la prestació, tret que es provi llur bona fe (art. 45.1 i 45.2 Llei general de la Seguretat Social [LGSS]). El caràcter indegut de la prestació pot provenir d'alguna de les dues circumstàncies següents: de la revisió de l'acte administratiu previ en virtut del qual es va causar la prestació, i de la potestat sancionadora de l'Administració per conducta dels beneficiaris, que suspèn o extingeix la prestació prèviament reconeguda. Amb vista a la revisió administrativa de la qual es poden derivar prestacions indegudes i els reintegraments consegüents, cal distingir entre els actes de reconeixement del dret i la percepció indeguda de prestacions una vegada reconegut el dret a aquestes. En el primer supòsit de reconeixement indegut del dret, les entitats gestores, Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.3.1988, no poden revisar per si mateixos (revisió d'ofici) els propis actes declaratius de drets en perjudici dels beneficiaris, i han de sol·licitar, si escau, mitjançant una demanda, la revisió davant el jutjat social competent, tenint en compte per a fer-ho que l'acció de revisió prescriu al cap de quatre anys d'acord amb l'article 45 del Reial decret legislatiu 1/1994, del 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, i l'article 151 de la Llei 36/2011, del 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social, i que la demanda esmentada s'adreça contra els beneficiaris del dret reconegut (legitimació passiva). En cas de percepció de prestacions indegudes una vegada reconegut el dret, les entitats gestores sí que poden revisar per si mateixes, és a dir, sense intervenció del jutjat social, i generen una obligació de reintegrament quan es tracta de rectificar errors materials o de fet i els aritmètics (STS quarta del 14.10.1994), i quan la revisió estigui justificada per la constatació d'omissions o inexactituds en les declaracions dels beneficiaris.
Pel que fa a la potestat administrativa sancionadora de la qual es poden derivar prestacions indegudes i devolucions consegüents (art. 46.2 Llei sobre infraccions i sancions de l'ordre social [LISOS]), no hi ha acord total sobre si cal anar també als tribunals socials, atès que no es diu res sobre aquesta qüestió en l'article 151 de la Llei 36/2011, del 10 d'octubre) (STS del 17.6.1991 i del 23.9.1993, i, per a la unificació de doctrina, del 7.5.1992 i del 23.9.1992).
El procediment general per al reintegrament de prestacions indegudes quan no cal sotmetre prèviament la qüestió a la jurisdicció social (Reial decret [RD] 1637/1995, del 6 d octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de recaptació dels recursos del sistema de la Seguretat Social i art. 102 i 103 OM del 22 de febrer de 1996, que el desplega) estableix que la resolució administrativa de revisió que imposi reintegraments és notificada als obligats i altres interessats; que un cop esgotada la via administrativa, es notifica a la Tresoreria General de la Seguretat Social perquè expedeixi la reclamació del deute, que pot ser objecte de recurs ordinari, i en la qual s'indica el termini que s'ha de procedir al reintegrament; i la persona interessada pot sol·licitar l'ajornament del pagament del deute. Hi ha un procediment especial per al reintegrament en els casos en què els beneficiaris obligats al reintegrament són simultàniament creditors de prestacions econòmiques de la Seguretat Social (RD 148/1996, del 5 de febrer, desplegat en l'Ordre del 18 de juliol de 1997, en concordança amb l'article 40.1.b de la LGSS i els articles 102.2.1 i 104 de l'OM de febrer de 1996) en què s'estableix la possibilitat que en la quantitat que s'ha de reintegrar es pugui satisfer descomptant o deduint periòdicament quantitats de les prestacions reconegudes i que s'han de percebre. A més de la devolució o el reintegrament de prestacions indegudes, també es determina la devolució d'ingressos indeguts (reintegrament total o parcial de les quotes erròniament ingressades) i el reintegrament de despeses sanitàries causades en institucions sanitàries alienes a la Seguretat Social.
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca equip estereofònic, n m
- ca equip d'alta fidelitat, n m sin. compl.
- es equipo de alta fidelidad
- es equipo estereofónico
- en hi-fi system
- en stereophonic equipment
<Música>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca es mostraran els registres que coincideixen amb les opcions de filtre que heu indicat
- en the records that match the filter options that you specified are shown
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca factor d'idealitat, n m
- es factor de idealidad
- en ideality factor
<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>
Definició
<Zoologia > Insectes > Odonats>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Oxygastra. Grup d'Estudi dels Odonats de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN, Ricard [et al.]. Les libèl·lules de Catalunya. Figueres: Brau, 2016.
ISBN 978-84-15885-46-7
Les fitxes amb noms de famílies i gèneres d'odonats han estat completades posteriorment pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra i amb informació extreta d'altres fonts de referència.
- ca ferrer cama-roig, n m
- fr agrion délicat
- en small red damsel
- de Scharlachlibelle
- nc Ceriagrion tenellum
<Odonats > Zigòpters > Cenagriònids > Ceriagrion>
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fidelitat, n f
- es fidelidad
- fr fidélité
- en loyalty
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>
Definició
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca fidelitat, n f
- es fidelidad
- es lealtad
- en loyalty
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Consum>
Definició
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca fidelitat, n f
- es fidelidad
- en fidelity
<Telecomunicacions > Tractament de la informació>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fidelitat, n f
- es fidelidad
- en fidelity
<Música>
Definició
<Llengua. Literatura > Estudis de traducció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Berta Martín Ayala, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN AYALA, Berta. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Elaboració d'un diccionari terminològic de traductologia [recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. Treball de fi de grau.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fidelitat, n f
- es fidelidad, n f
- es lealtad, n f sin. compl.
- fr fidélité, n f
- en fidelity, n
- en faithfulness, n sin. compl.
<Estudis de traducció>
