Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "inferior" dins totes les àrees temàtiques

òrgan inferior òrgan inferior

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  òrgan inferior, n m
  • es  órgano inferior, n m

<Dret administratiu > Organització administrativa>

Definició
Òrgan administratiu que depèn d'un òrgan superior i que té la funció d'executar els plans d'actuació establerts per aquest òrgan.
abscés isquiorectal abscés isquiorectal

<Gastroenterologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  abscés isquiorectal, n m
  • ca  abscés pelvirectal inferior, n m sin. compl.

<Gastroenterologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Abscés anorectal, extraesfinteral, localitzat a la fossa isquiorectal, originat a partir d'una infecció perianal o bé d'un abscés pelvirectal superior que travessi l'elevador de l'anus.
adigué adigué

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adigué
  • ca  circassià occidental sin. compl.
  • ca  txerkès inferior sin. compl.
  • cod  Адыгэбзэ (Adigebze)
  • ar  الأديغية
  • cy  Adyge
  • de  Adygeisch
  • en  Adyghe
  • en  Lower Circassian sin. compl.
  • en  West Circassian sin. compl.
  • es  adigués
  • es  cherkés inferior sin. compl.
  • es  circasiano occidental sin. compl.
  • eu  adigera
  • eu  adyghera sin. compl.
  • eu  behe txerkesera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko txerkesera sin. compl.
  • fr  adygué
  • fr  circassien de l'ouest sin. compl.
  • fr  tcherkesse inférieur sin. compl.
  • gn  adigues
  • gn  cherkes iguypeguave sin. compl.
  • gn  sirkasiáno kuarahyreikegua sin. compl.
  • it  adighé
  • ja  アディゲ語
  • ja  下位チェルケス語、西チェルケス語 sin. compl.
  • nl  Adygisch (of Adyghe)
  • nl  Beneden Tsjerkessië sin. compl.
  • nl  Westelijk Circassië sin. compl.
  • pt  adigue
  • pt  adyguei sin. compl.
  • pt  cherkes sin. compl.
  • pt  circasiano ocidental sin. compl.
  • ru  Адыгейский язык
  • ru  Кяхский sin. compl.
  • ru  Черкесский sin. compl.
  • ru  Нижнечеркесский sin. compl.
  • ru  Западночеркесский sin. compl.
  • tmh  Tadigit
  • zh  阿迪盖语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els adigués són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians a l'est, cap a la plana central precaucàsica. Aquest fet va iniciar la formació de dues llengües diferenciades: la llengua adigué i la llengua kabardina.

La llengua adigué és, doncs, molt propera a la kabardina, fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents. Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.

L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.

Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica de principis del segle XX, els adigués eren majoria al seu territori. La creació de ciutats industrials va implicar l'arribada de treballadors d'altres ètnies, sobretot russos, i el mapa demogràfic de la regió va canviar. El 1991, amb la caiguda de l'URSS, hi va haver un renaixement cultural i nacional adigué impulsat per una política favorable del govern d'Adiguèsia cap a la llengua i la cultura pròpies, que va provocar tensions amb la majoria russòfona. La llengua té presència a l'escola primària i secundària, i també a la Universitat.

La literatura en adigué és molt jove. De fet, els primers textos escrits són de 1918. La llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica, representada en les sagues Nart, també presents en altres nacionalitats del Caucas. S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en llengua adigué. També s'hi fan programes de ràdio i televisió, i s'editen algunes publicacions periòdiques.

Hi ha grups de parlants d'adigué en diàspora en uns 50 països. La major diàspora es va produir al 1864, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 90% de la població adigué va ser deportada cap a l'Imperi otomà. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir lloc una segona migració cap a Turquia. La quantitat total de parlants en diàspora pot ser d'uns 400.000, més de la meitat dels quals a Turquia, on el procés de substitució lingüística cap al turc és ben avançat.
anell esofàgic inferior anell esofàgic inferior

<Ciències de la salut > Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  anell esofàgic inferior, n m
  • ca  anell de Schatzki, n m sin. compl.
  • es  anillo de Schatzki, n m
  • es  anillo esofágico inferior, n m
  • es  anillo esofagogástrico, n m
  • fr  anneau de Schatzki, n m
  • fr  incisure de Templeton, n f
  • en  esophagogastric ring, n
  • en  lower esophageal ring, n
  • en  oesophagogastric ring, n
  • en  Schatzki ring, n
  • en  Schatzki-Gary ring, n
  • en  Schatzki's ring, n

<Ciències de la salut > Gastroenterologia>

Definició
Engruiximent fibrós i simètric situat a la unió gastroesofàgica.

Nota

  • Els anells esofàgics inferiors causen disfàgia intermitent en la deglució de sòlids. Els símptomes poden aparèixer a qualsevol edat, però habitualment comencen després dels 25 anys.
antimeridià antimeridià

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  antimeridià, n m
  • ca  meridià inferior, n m sin. compl.
  • es  antimeridiano
  • es  meridiano inferior
  • fr  antiméridien
  • it  antimeridiano
  • en  antimeridian
  • de  Gegenmeridian

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>

Definició
Meridià complementari a un meridià determinat del qual dista 180° de longitud.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
antimeridià antimeridià

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  antimeridià, n m
  • ca  meridià inferior, n m sin. compl.
  • es  antimeridiano
  • es  meridiano inferior
  • fr  antiméridien
  • it  antimeridiano
  • en  antimeridian
  • de  Gegenmeridian

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>

Definició
Meridià complementari a un meridià determinat del qual dista 180° de longitud.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
antimeridià antimeridià

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  antimeridià, n m
  • ca  meridià inferior, n m sin. compl.
  • es  antimeridiano
  • es  meridiano inferior
  • fr  antiméridien
  • it  antimeridiano
  • en  antimeridian
  • de  Gegenmeridian

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Astronomia, orientació i navegació>

Definició
Meridià complementari a un meridià determinat del qual dista 180° de longitud.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
apòfisi articular inferior apòfisi articular inferior

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  apòfisi articular inferior, n f
  • es  apófisis articular inferior
  • en  inferior articular process
  • TA  processus articularis inferior vertebrae
  • TA  zygapophysis inferior sin. compl.

<Anatomia>

aponeurosi isquiorectal aponeurosi isquiorectal

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aponeurosi isquiorectal, n f
  • ca  fàscia anal, n f sin. compl.
  • ca  fàscia pelvidiafragmàtica inferior, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Definició
Full inferior de l'aponeurosi perineal profunda.
aponeurosi perineal profunda aponeurosi perineal profunda

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aponeurosi perineal profunda, n f
  • ca  fàscia hipogàstrica, n f sin. compl.
  • ca  fàscia pelviana, n f sin. compl.
  • ca  fàscia perineal profunda, n f sin. compl.
  • ca  fàscia profunda del perineu, n f sin. compl.
  • ca  fàscia urogenital diafragmàtica inferior, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Urologia>

Definició
Aponeurosi que recobreix el diafragma pelvià; es divideix en dos fulls: un de parietal, que entapissa les parets de la cavitat pelviana, i un de visceral, que entapissa les vísceres de la dita cavitat.