Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "infracci��" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Esports de combat > Judo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de judo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 117 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 9)
ISBN 84-7739-227-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca infracció molt greu, n f
- es infracción muy grave
- en very grave infringement
<Esport > Esports de combat > Judo>
Definició
<08 Esports de combat > 02 Judo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca infracció molt greu, n f
- es infracción muy grave
- en very grave infringement
<Esport > 08 Esports de combat > 02 Judo>
Definició
Nota
- Una infracció molt greu es penalitza amb un hansoku-make.
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca infracció molt greu, n f
- es infracción muy grave
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Règim disciplinari>
Definició
Nota
- Per exemple, en l'àmbit de la seguretat industrial, són infraccions molt greus les infraccions comeses per qui expedeix de manera dolosa certificats o documents; obstrueix l'activitat inspectora de l'autoritat corresponent amb aplicació de violència; provoca un dany molt greu; provoca un perill imminent per a les persones, els béns o el medi ambient, o redueix greument la qualitat dels serveis d'inspecció, o bé les infraccions que s'esdevenen de manera reiterada o prolongada.
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca infracció penal, n f
- es infracción penal
- en crime
- en infraction of the law
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca infracció penal, n f
- es infracción penal, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca infracció penal, n f
- es infracción penal
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La infracció penal es diferencia de les altres modalitats d'infraccions, com ara les civils o les administratives. L'antinormativitat és la característica fonamental de la infracció, i es discuteix si l'element d'infracció coincideix amb la tipicitat de la conducta o si requereix, més aviat, l'absència dels pressupòsits de les causes de justificació; és a dir, s'identifica amb l'antijuridicitat.
En general, sembla que tant la doctrina com el mateix Codi penal (CP), en els articles 20.1 i 20.2, empren la paraula infracció per a designar el fet antijurídic; no es pot negar, però, que de vegades s'utilitza per a fer referència al fet típic. En tot cas, sembla clar que l'afirmació de l'existència d'una infracció no requereix l'existència de l'element de la culpabilitat.
El CP dedica tot un títol a la infracció penal: el títol I del llibre I. Aquest títol està dividit en sis capítols: el capítol I, relatiu als delictes i a les faltes (art. 10 al 18); el capítol II, sobre les causes que eximeixen de responsabilitat criminal (art. 19 i 20); el capítol III, relatiu a les circumstàncies que atenuen la responsabilitat criminal (art. 21); el capítol IV, sobre les circumstàncies que agreugen la responsabilitat criminal (art. 22); el capítol V, relatiu a la circumstància mixta de parentiu (art. 23), i el capítol VI, que conté les disposicions generals del títol.
La doctrina i el mateix CP fan la distinció entre dues grans classes d'infraccions penals: els delictes, regulats en el llibre II (art. 138 i s.), i les faltes, regulades en el llibre III (art. 617 i s.). L'article 13 també fa la distinció entre els delictes greus, els delictes menys greus i les faltes. El criteri per a aquesta distinció, que pretenia tenir una virtualitat processal, és la pena. D'aquesta manera, segons l'article 13.1 del CP, són delictes greus les infraccions que la llei castiga amb una pena greu; en canvi, d'acord amb l'article 13.2 del CP, són delictes menys greus les infraccions que la llei castiga amb una pena menys greu i, finalment, són faltes les infraccions que la llei castiga amb una pena lleu. L'article 13.4 afegeix que quan la pena, per la seva extensió, es pugui incloure a la vegada entre les penes dels articles 13.1 i 13.2, el delicte s'ha de considerar, en tots els casos, greu. L'article 33 del CP conté la classificació de les penes segons si són greus, menys greus i lleus. La diferència purament quantitativa de les penes posa en relleu que la diferència entre les infraccions penals greus, les menys greus i les lleus és, clarament, també quantitativa.
D'acord amb el raonament del paràgraf anterior, són delictes greus els que tenen establerta una pena de presó superior als tres anys o una pena d'inhabilitació absoluta, o una inhabilitació especial durant un període superior als tres anys, o la suspensió de l'ocupació o de l'exercici de càrrec públic durant un període superior als tres anys, o la privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors durant un període superior als sis anys, o la privació del dret a la tinença i el portament d'armes durant un període superior als sis anys, o, finalment, la pena de privació del dret de residir o d'acudir a determinats llocs durant un període superior a tres anys (art. 33.2 CP).
Són, en canvi, delictes menys greus els que tenen establerta una pena de presó de sis mesos a tres anys, o una inhabilitació especial de fins a tres anys, o la suspensió de l'ocupació o de l'exercici de càrrec públic de fins a tres anys, o la privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors d'un any i un dia a sis anys, o la privació del dret de residir o d'acudir a determinats llocs de sis mesos a tres anys, o la multa de més de dos mesos, o la multa proporcional, independentment de la quantia, o l'arrest de set a vint-i-quatre caps de setmana, o, finalment, els treballs en benefici de la comunitat de noranta-sis a tres-centes vuitanta-quatre hores (art. 33.3 CP).
Són faltes o infraccions penals lleus les que tenen establerta una pena de privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors de tres mesos a un any, o la de privació del dret a la tinença i al portament d'armes de tres mesos a un any, o la multa de cinc dies a dos mesos, o l'arrest d'un a sis caps de setmana, o, finalment, els treballs en benefici de la comunitat de setze a noranta-sis hores (art. 33.3 CP). - V. t.: delicte n m
- V. t.: falta n f
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca infracció relativa a la navegació aèria, n f
- es infracción relativa a la navegación aérea
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Les infraccions penals recollides en la Llei 209/1964, del 24 de desembre, penal i processal de la navegació aèria, de l'Estat, són els delictes i les faltes aeronàutics (art. 1 Llei 209/1964). El Codi penal (CP) és d'aplicació subsidiària a la Llei 209/1964 en la regulació de diverses qüestions (art. 2 Llei 209/1964). La jurisdicció penal aeronàutica que estava regulada en el text original de la Llei 209/1964 es va suprimir el 1986 (Llei orgànica 1/1986, del 8 de gener), i avui la jurisdicció ordinària és la competent per a aplicar els preceptes penals substantius que conté la Llei.
En primer lloc, es regulen com a delictes les conductes contra la seguretat de les aeronaus (art. 13 al 19 Llei 209/1964), que inclouen la destrucció durant la navegació, la realització de determinats vols arriscats o acrobàtics, l'incompliment de les ordres de l'autoritat aèria competent i el vol amb excés de pes o amb mala distribució de la càrrega quan això comporta un risc. En segon lloc, es castiguen un seguit de conductes qualificades de delictes contra el tràfic aeri (art. 20 al 38), com ara la sedició de la tripulació o del passatge, l'abandonament de l'aeronau de la persona comandant, la navegació o la prestació del servei sota els efectes de l'alcohol o de drogues, el llançament en paracaigudes dels membres de la tripulació sense l'ordre del comandant en cas de perill, l'apoderament de l'aeronau i la denegació d'auxili en cas de risc. També se sancionen determinades infraccions sota la rúbrica comuna dels delictes contra l'autoritat (art. 45 al 50), com ara els insults i els atemptats al comandament o la desobediència a les ordres quan afectin la seguretat. L'abús d'autoritat i la negligència en l'exercici del comandament es castiguen en els articles del 51 al 53, mentre que en els articles del 54 al 58 es castiguen determinades falsedats, com ara les que afecten les matrícules de l'aeronau o els llibres i documents a bord. A continuació, la Llei fixa el càstig d'alguns delictes contra la propietat (art. 59 al 64), que inclouen els robatoris i els furts en aeronaus o aeroports comesos per la tripulació o per empleats, l'ús il·legítim de l'aeronau en benefici propi, l'apropiació de la càrrega per part dels tripulants, els danys i les avaries causades a l'aeronau o a la càrrega i els actes de polissonatge.
L'article 65 del CP determina la punibilitat de les conductes descrites en el paràgraf anterior quan es duen a terme dolosament, però també regula els casos de comissió per imprevisió, imprudència o imperícia, greus o simples, amb infracció de reglaments. Les imprudències simples sense infracció de reglaments són qualificades de falta (art. 75). Finalment, els articles del 66 al 72 estableixen que determinades conductes són constitutives de falta i les classifiquen en tres grans grups: les faltes contra la policia i la seguretat de la navegació aèria, les faltes contra la policia d'aeroports i altres faltes, com ara la manca de puntualitat de la tripulació i el llançament d'objectes des de l'aeronau.
Pel que fa a les sancions previstes per la Llei 209/1964, coincideixen majoritàriament amb les penes establertes en el CP, per bé que també es fixen algunes sancions específiques privatives de drets, com ara la pèrdua i la suspensió del títol professional o aeronàutic (art. 4). La Llei també conté un sistema propi de mesures de seguretat (art. 7), la peculiaritat del qual és que els jutges poden imposar-les amb llibertat de criteri com a complement de la pena en determinats casos. Això permet afirmar que la naturalesa d'aquestes mesures és molt propera a la de les conseqüències accessòries regulades en el CP vigent (art. 127 al 129). Aquestes mesures són la pèrdua i la suspensió del títol professional o aeronàutic; la suspensió d'entitats, societats o empreses, i la confiscació, demolició o reforma de les instal·lacions, els aparells, els locals, els materials i els elements emprats per a cometre el delicte, que siguin efectes del delicte o que comportin un perill greu per a la navegació aèria.
<Dret financer i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca infracció tributària, n f
- es infracción tributaria, n f
<Dret financer i tributari>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca infracció urbanística, n f
- es infracción urbanística
- fr infraction urbanistique
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca infracció urbanística, n f
- es infracción urbanística, n f
<Dret administratiu > Urbanisme>
Definició
Nota
- Una infracció urbanística pot ser lleu, greu o molt greu.
