Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ingl��s" dins totes les àrees temàtiques

teixit de punt anglès teixit de punt anglès

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  teixit de punt anglès, n m
  • ca  punt anglès, n m sin. compl.
  • ca  teixit de punt retingut, n m sin. compl.
  • es  punto inglés
  • es  punto retenido
  • fr  tricot côte anglaise
  • en  full cardigan
  • de  Rechts-und Rechtsware

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

trepadella trepadella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trepadella, n f
  • ca  esparcet, n m sin. compl.
  • ca  esparceta, n f sin. compl.
  • ca  garagot, n m sin. compl.
  • ca  pimpineta, n f sin. compl.
  • ca  pipirigall, n m sin. compl.
  • ca  espaseta, n f alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí de bancal, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí ver, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  gall anglès, n m alt. sin.
  • ca  herba francesa, n f alt. sin.
  • ca  herba mora, n f alt. sin.
  • ca  trepadella vera, n f alt. sin.
  • ca  esparseta, n f var. ling.
  • ca  estaca rosins, n m pl var. ling.
  • ca  estaca rossins, n m pl var. ling.
  • ca  estacarosins, n m pl var. ling.
  • ca  gall inglès, n m var. ling.
  • ca  pipirigallo, n m var. ling.
  • ca  sanfuenc, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí de bancal, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí ver, n m var. ling.
  • ca  trapadella, n f var. ling.
  • nc  Onobrychis viciifolia Scop.
  • nc  Onobrychis sativa Lam. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  trepadella, n f
  • ca  esparcet, n m sin. compl.
  • ca  esparceta, n f sin. compl.
  • ca  garagot, n m sin. compl.
  • ca  pimpineta, n f sin. compl.
  • ca  pipirigall, n m sin. compl.
  • ca  espaseta, n f alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí de bancal, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí ver, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  gall anglès, n m alt. sin.
  • ca  herba francesa, n f alt. sin.
  • ca  herba mora, n f alt. sin.
  • ca  trepadella vera, n f alt. sin.
  • ca  esparseta, n f var. ling.
  • ca  estaca rosins, n m pl var. ling.
  • ca  estaca rossins, n m pl var. ling.
  • ca  estacarosins, n m pl var. ling.
  • ca  gall inglès, n m var. ling.
  • ca  pipirigallo, n m var. ling.
  • ca  sanfuenc, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí de bancal, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí ver, n m var. ling.
  • ca  trapadella, n f var. ling.
  • nc  Onobrychis viciifolia Scop.
  • nc  Onobrychis sativa Lam. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

trotador anglès trotador anglès

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de sella > Cavall de sella i cursa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  trotador anglès
  • ca  Hackney sin. compl.
  • es  Hackney
  • es  trotador inglés
  • fr  Hackney
  • fr  trotteur anglais
  • en  Hackney

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de sella > Cavall de sella i cursa>

trotador anglès trotador anglès

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de sella > Cavall de sella i cursa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  trotador anglès
  • ca  Hackney sin. compl.
  • es  Hackney
  • es  trotador inglés
  • fr  Hackney
  • fr  trotteur anglais
  • en  Hackney

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de sella > Cavall de sella i cursa>

vals anglès vals anglès

<Arts > Dansa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  vals anglès, n m
  • es  vals inglés

<Arts > Dansa>

Definició
Vals caracteritzat pels canvis de pes regulars, el temps lent i el ritme repetitiu i constant, que manté una disposició rítmica de «tres» completament contínua, constant, sense la menor acceleració ni disminució de la velocitat.

Nota

  • A Anglaterra també és conegut com a vals modern, vals diagonal, o, simplement, vals.
voraviu anglès voraviu anglès

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  voraviu anglès, n m
  • ca  merlet anglès, n m sin. compl.
  • es  orillo inglés
  • fr  ourlet anglais
  • en  roll welt
  • en  English welt sin. compl.
  • cod  3.03.37

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Voraviu que es forma teixint la passada de començament (w) i la passada de canalé 1X1 en dues fontures, i les passades de punt llis (z) en una fontura que produeix el dret del teixit.
voraviu anglès invers voraviu anglès invers

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  voraviu anglès invers, n m
  • ca  merlet anglès invers, n m sin. compl.
  • es  orillo inglés inverso
  • fr  ourlet inversé
  • en  reverse welt
  • cod  3.03.38

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Voraviu que es forma teixint la passada de començament (w) i la passada de canalé 1X1 en dues fontures, i les passades de punt llis (z) en una fontura que produeix el revés del teixit.

Nota

  • El voraviu anglès invers s'empra sobretot en mitjons de tres quarts amb la vora tombada.