Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ingredient" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca increment incoatiu, n m
- es incremento incoativo
- fr accroissement inchoatif
- en inchoative extension
<Lingüística>
Definició
Nota
- Aquest increment prové de l'infix llatí ‑SC-, que originàriament tenia un valor aspectual incoatiu.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca increment proporcional, n m
- es incremento proporcional, n m
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca increment retributiu, n m
- es incremento retributivo, n m
<Dret laboral i de la seguretat social>
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca infradiari -ària, adj
- es infradiano -na, adj
- fr infradien -ienne, adj
- en infradian, adj
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>
Definició
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca línia d'isogradient, n f
- es línea de isogradiente
- en equal-gradient line
<Hidrologia subterrània>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca mingrelià
- cod მარგალური ნინა (Margaluri nina)
- ar المارجالية
- cy Mingreleg
- de Mingrelisch
- de Megrelisch sin. compl.
- en Mingrelian
- es mingrelio
- eu mingreliera
- fr mingrélien
- gn mingrelio
- it mingreliano
- ja メグレル語
- nl Mingreels
- pt mingreliano
- pt margaluri sin. compl.
- pt megruli sin. compl.
- pt mingrélio sin. compl.
- ru Мегрельский язык
- ru Иверский sin. compl.
- ru Эгерский sin. compl.
- ru Мингрельский sin. compl.
- zh 明格雷利亚语
- scr Alfabet georgià
<Caucàsica meridional o kartveliana > Zan>, <Àsia > Geòrgia>, <Àsia > Rússia>
Definició
El mingrelià té dos blocs dialectals principals:
- zugdid-samurzakanoyan, al nord-oest del domini lingüístic,
- senak, al sud-est del domini lingüístic .
Tot i que de 1930 a 1938 la llengua zan (mingrelià i laz) va gaudir d'autonomia cultural i es va utilitzar com a llengua literària, no se'n va crear un estàndard oficial. Des de llavors no s'han fet intents seriosos de convertir-la en llengua escrita, tot i que hi ha un grup d'intel·lectuals mingrelians que l'utilitzen com a llengua literària. La majoria, però, continua fent servir el georgià per a aquest propòsit.
La transmissió intergeneracional de la llengua pateix dificultats. Als adults els costa usar l'idioma fora de la família i els joves reben pressió dels pares perquè triïn el georgià com a llengua d'ús habitual. La majoria de mingrelians són bilingües en mingrelià i georgià o en mingrelià i abkhaz.
La comunitat de parlants mingrelians és relativament gran i distribuïda compactament. Des de l'any 1990, l'augment de les publicacions i de l'ús del mingrelià en les esferes en què no sigui necessària l'escriptura han fet augmentar el valor de la llengua com a patrimoni cultural i en faciliten la supervivència. També va ajudar-hi la Missió d'Observació de les Nacions Unides quan va exigir que el seu personal local parlés mingrelià, a més a més de georgià.
A final del segle XIX van aparèixer publicacions on hi havia algunes frases o mostres de textos en mingrelià. Als anys 1930 es van fer les primeres publicacions íntegrament en aquesta llengua. El 2001 es va publicar la primera revista íntegrament en mingrelià: Iriatoni. També s'han editat diccionaris mingrelià-georgià i mingrelià-alemany .
Hi ha grups de parlants de mingrelià desplaçats a l'interior de Geòrgia, a la capital (Tiblisi) i els seus voltants. Aquests parlants són refugiats provinents d'Abkhàzia, on el conflicte de 1993 va fer marxar 250.000 persones, la majoria mingrelians.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca paella Parellada
- es paella Parellada (sin huesos ni espinas)
- fr paella Parellada (sans os ni coquilles)
- it paella Parellada (con gli ingredienti spinati e sgusciati)
- en paella Parellada (with all bones and shells removed)
- de Paella Parellada (ohne Knochen, Gräten und Schalen)
<Plats a la carta. Arrossos>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca paella Parellada de marisc
- es paella Parellada de marisco
- fr paella Parellada aux fruits de mer (ingrédients décortiqués)
- it paella Parellada ai frutti di mare (ingredienti sgusciati)
- en shellfish Paella Parellada (all ingredients shelled)
- de Meeresfrüchtepaella Parellada (alle Zutaten ohne Schale)
<Plats a la carta. Arrossos>
<Química > Química analítica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca polarografia d'increment de càrrega, n f
- es polarografía de incremento de carga
- en charge-step polarography
- en incremental-charge polarography
<Química > Química analítica>
Definició
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca quinquenni, n m
- es quinquenio, n m
- en five-yearly increment, n
<Gestió universitària > Tràmits administratius i documentació / Administrative procedures and documentation>
