Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "insignificança" dins totes les àrees temàtiques

principi d'insignificança principi d'insignificança

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  principi d'insignificança, n f
  • es  principio de insignificancia

<Dret penal>

Definició
Principi segons el qual la gravetat escassa d'una infracció exclou la possibilitat d'existència del tipus penal.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • El principi d'insignificança és un principi molt proper a la idea d'adequació social. Tenen en comú que llur presència exclou la possibilitat de considerar que s'ha comès un tipus penal. Ara bé, la diferència rau en el fet que una conducta socialment adequada comporta l'aprovació social, mentre que una conducta típica però insignificant no és una conducta socialment aprovada, sinó només relativament tolerada, atesa la seva gravetat escassa.
    El principi d'insignificança es pot integrar en la relació d'imputació objectiva, necessària per a poder afirmar la presència del tipus objectiu, en la noció de risc quantitativament irrellevant. En efecte, per bé que una conducta determinada pot ser causal per al resultat, si el risc que comporta no té prou entitat per a ser considerat un atac al bé jurídic protegit, s'ha de negar la tipicitat objectiva (p. ex., privacions de llibertat d'un segon de durada o furts per valor d'un cèntim). En realitat, són casos en què no hi ha un veritable atac o una posada en perill d'un bé jurídic, i per això l'essència del principi d'insignificança és més propera a una regla interpretativa general dels tipus que no pas a una causa o un criteri d'atipicitat.