Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "interès" dins totes les àrees temàtiques

artèries calcànies internes artèries calcànies internes

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Podologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artèries calcànies internes, n f pl

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Podologia>

Definició
Origen, tibial posterior; distribució, pell i greix de la part posterior del tendó del calcani i taló, músculs de la part tibial de la planta del peu.
artèries palpebrals internes artèries palpebrals internes

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artèries palpebrals internes, n f pl

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Oftalmologia>

Definició
Origen, oftàlmica; branques, superior i inferior; distribució, parpelles, conjuntiva i conducte nasolacrimal.
artèries tarsianes internes artèries tarsianes internes

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Podologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artèries tarsianes internes, n f pl

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Podologia>

Definició
Origen, dorsal del peu; distribució, pell i articulacions de la cara interna del peu.
artèries testiculars artèries testiculars

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artèries testiculars, n f pl
  • ca  artèries espermàtiques internes, n f pl sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Urologia>

Definició
Origen, cara ventral de l'aorta abdominal, una mica caudal a les renals; branques, branques de les testiculars; distribució, epidídim, testicle, urèter, múscul cremàster; anastomosi, artèria del conducte deferent.
assistència gestionada assistència gestionada

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  assistència gestionada, n f
  • es  asistencia gestionada
  • es  atención dirigida
  • es  atención gestionada
  • fr  soins gérés
  • fr  soins intégrés
  • en  managed care
  • de  Managed Care

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Definició
Model d'organització sanitària que es basa en la integració i la coordinació de serveis, en el control sistemàtic de l'atenció als pacients, dels procediments emprats i dels resultats obtinguts, i en la transferència de riscos als proveïdors, amb l'objectiu de racionalitzar la despesa i de millorar la qualitat del servei.
atenció integrada atenció integrada

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  atenció integrada, n f
  • es  atención integrada, n f
  • es  cuidados integrados, n m pl
  • fr  soins intégrés, n m pl
  • en  integrated care, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Model d'atenció>

Definició
Atenció que unifica la planificació, la gestió clínica i la provisió dels serveis socials i sanitaris, la qual garanteix la qualitat com a model de pràctica col·laborativa entre diferents serveis amb l'objectiu d'obtenir resultats més satisfactoris en salut i una utilització adequada dels serveis, i de millorar la qualitat de vida i la satisfacció de l'usuari.

Nota

  • L'atenció integrada té en compte tots els agents implicats (persones ateses, professionals, agents de la comunitat, especialistes en gestió de casos, etc.) per a proveir serveis orientats a les necessitats de les persones i de la comunitat.
atenció integrada atenció integrada

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  atenció integrada, n f
  • ca  atenció sociosanitària, n f sin. compl.
  • es  atención integrada, n f
  • es  cuidados integrados, n m pl
  • fr  soins intégrés, n m pl
  • en  integrated care, n

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Definició
Model d'atenció que unifica la planificació, la gestió clínica i la provisió dels serveis socials i sanitaris i que garanteix la qualitat com a model de pràctica col·laborativa i solidària amb els objectius d'obtenir bons resultats en salut i una adequada utilització dels serveis i dels recursos, i de millorar la qualitat de vida i la satisfacció de l'usuari, tot garantint l'atenció integral i l'atenció centrada en la persona.

Nota

  • L'atenció integrada té en compte tots els agents implicats (ciutadans, professionals, agents comunitaris, gestors, etc.) per a proveir serveis orientats a les necessitats de les persones i de la comunitat.

    En aquest context la denominació catalana atenció sociosanitària fa referència a un concepte més ampli que els termes àmbit sociosanitari o sector sociosanitari, que designen un àmbit assistencial específic.
auditoria interna auditoria interna

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  auditoria interna, n f
  • es  auditoría interna
  • fr  audit interne
  • it  audit interno
  • pt  auditoria interna
  • en  internal audit
  • de  internes Audit
  • cod  5.18.1

<Gestió ambiental>

Definició
Procés (6.4) sistemàtic, independent i documentat per a obtenir proves d'auditoria (5.21) i avaluar-les de manera objectiva a fi de determinar en quina mesura es compleixen els criteris d'auditoria (5.20) del sistema de gestió ambiental establert per l'organització (3.4).

Nota

  • En molts casos, sobretot en organitzacions petites, se'n pot demostrar la independència si l'auditor no té cap responsabilitat en l'activitat que s'audita.
  • [ISO 14001:2004]
auditoria interna auditoria interna

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  auditoria interna, n f
  • es  auditoría interna
  • fr  audit interne
  • it  audit interno
  • pt  auditoria interna
  • en  internal audit
  • de  internes Audit
  • cod  5.18.1

<Gestió ambiental>

Definició
Procés (6.4) sistemàtic, independent i documentat per a obtenir proves d'auditoria (5.21) i avaluar-les de manera objectiva a fi de determinar en quina mesura es compleixen els criteris d'auditoria (5.20) del sistema de gestió ambiental establert per l'organització (3.4).

Nota

  • En molts casos, sobretot en organitzacions petites, se'n pot demostrar la independència si l'auditor no té cap responsabilitat en l'activitat que s'audita.
  • [ISO 14001:2004]
baix tanana baix tanana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baix tanana
  • ca  lower tanana sin. compl.
  • ca  minto sin. compl.
  • ca  tanana sin. compl.
  • cy  Isel Tanana
  • cy  Lower tanana sin. compl.
  • cy  Minto sin. compl.
  • cy  Tanana sin. compl.
  • de  Lower Tanana
  • de  Minto sin. compl.
  • de  Tanana sin. compl.
  • de  Unteres Tanana sin. compl.
  • en  Lower Tanana
  • en  Minto sin. compl.
  • en  Tanana sin. compl.
  • es  tanana bajo
  • eu  behe tananera
  • eu  lower tanana sin. compl.
  • eu  minto sin. compl.
  • eu  tanana sin. compl.
  • fr  lower tanana
  • fr  bas tanana sin. compl.
  • fr  minto sin. compl.
  • fr  tanana sin. compl.
  • gl  baixo tanana
  • gl  lower tanana sin. compl.
  • gl  minto sin. compl.
  • gl  tanana sin. compl.
  • gn  vájo tanana
  • gn  lower tanana sin. compl.
  • gn  minto sin. compl.
  • gn  tanana sin. compl.
  • it  basso tanana
  • it  lower tanana sin. compl.
  • it  minto sin. compl.
  • it  tanana sin. compl.
  • pt  tanana inferior
  • pt  lower tanana sin. compl.
  • pt  minto sin. compl.
  • pt  tanana sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.