Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "jònega" dins totes les àrees temàtiques

estai de goneta de proa estai de goneta de proa

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estai de goneta de proa, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Estai que va de l'encapelladura de la meitat alta del masteleret del trinquet a la mitjania del botaló de floc, en les naus d'aparell de creu o mixt.
estai de goneta major estai de goneta major

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estai de goneta major, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Estai que va de l'encapelladura de la meitat alta del masteleret major al tamboret del velatxo.
estepa negra estepa negra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa negra, n f
  • ca  mòdega, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa borrera, n f alt. sin.
  • ca  estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mòdega, n f alt. sin.
  • ca  estepa morisca, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa obscura, n f alt. sin.
  • ca  estepera negra, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  mòdegues, n f pl alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  estépara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estrepa negra, n f var. ling.
  • ca  mudeiu, n m var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus monspeliensis L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
estepa negra estepa negra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa negra, n f
  • ca  mòdega, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa borrera, n f alt. sin.
  • ca  estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mòdega, n f alt. sin.
  • ca  estepa morisca, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa obscura, n f alt. sin.
  • ca  estepera negra, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  mòdegues, n f pl alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  estépara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estrepa negra, n f var. ling.
  • ca  mudeiu, n m var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus monspeliensis L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
faneca faneca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  faneca, n f
  • es  fanega
  • es  hanega

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

faneca faneca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  faneca, n f
  • es  fanega, n f
  • fr  fanègue, n f
  • en  grain measure equivalent to 55.5 litres, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  faneca, n f
  • es  fanega

<Dret mercantil>

Definició
Mesura de capacitat per a àrids pròpia de les comarques occidentals de Catalunya.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Al Pallars, equival a dotze almuds; a Lleida, es divideix en nou almuds -per al blat- o dotze almuds -per a la civada, la sal i la fruita.
fanecada fanecada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fanecada, n f
  • ca  faneca d'horta, n f sin. compl.
  • ca  faneca de puny, n f sin. compl.
  • ca  faneca de sembradura, n f sin. compl.
  • es  fanega de puño
  • es  fanega de sembradura
  • es  fanegada
  • es  hanegada

<Agricultura>

Definició
Mesura superficial agrària equivalent a l'extensió de terreny que es pot sembrar amb una faneca de gra.
fanecada fanecada

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fanecada, n f
  • es  fanega de puño
  • es  fanega de sembradura

<Història del dret>

Definició
Mesura superficial agrària corresponent a l'extensió de terra que es pot sembrar amb una faneca de gra.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
figura de l'expressió figura de l'expressió

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  figura de l'expressió, n f
  • ca  cenema, n f sin. compl.
  • ca  fonema, n f sin. compl.
  • es  figura de la expresión
  • fr  figure de l'expression
  • en  expression figure

<Lingüística>

Definició
Element mínim distintiu del pla de l'expressió d'un signe, que no posseeix contingut propi.

Nota

  • També s'anomena cenema i, en una terminologia més generalitzada, fonema.