Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "joan" dins totes les àrees temàtiques

corona de rei corona de rei

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  corona de rei, n f
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiada, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiera, n f sin. compl.
  • ca  herba de cingle, n f sin. compl.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga longifolia

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, que forma petites rosetes, de fulles linears, del centre de les quals surt una inflorescència blanca. Havia estat emprada contra els càlculs; la medicina popular li atribueix també una acció abortiva.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cost, n m
  • ca  herba cost, n f sin. compl.
  • ca  menta romana, n f sin. compl.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  herbabona vera, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta cuquera, n f alt. sin.
  • ca  menta de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  menta vera, n f alt. sin.
  • ca  costo, n m var. ling.
  • nc  Tanacetum balsamita L.
  • nc  Balsamita major Desf. sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum balsamita auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cost, n m
  • ca  herba cost, n f sin. compl.
  • ca  menta romana, n f sin. compl.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  herbabona vera, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta cuquera, n f alt. sin.
  • ca  menta de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  menta vera, n f alt. sin.
  • ca  costo, n m var. ling.
  • nc  Tanacetum balsamita L.
  • nc  Balsamita major Desf. sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum balsamita auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

donzell arbustiu donzell arbustiu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzell arbustiu, n m
  • ca  donzell bord, n m sin. compl.
  • ca  absenta, n f alt. sin.
  • ca  cogombre amarg, n m alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  donzell de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  mata del donzell, n f alt. sin.
  • ca  albrótano, n m var. ling.
  • ca  cobrombo amarg, n m var. ling.
  • nc  Artemisia arborescens L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

donzell arbustiu donzell arbustiu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzell arbustiu, n m
  • ca  donzell bord, n m sin. compl.
  • ca  absenta, n f alt. sin.
  • ca  cogombre amarg, n m alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  donzell de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  mata del donzell, n f alt. sin.
  • ca  albrótano, n m var. ling.
  • ca  cobrombo amarg, n m var. ling.
  • nc  Artemisia arborescens L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

entrar a la pilota entrar a la pilota

<Esport > Esports de pilota > Pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  entrar a la pilota, v intr
  • es  entrar a la pelota
  • fr  rentrer dans la pelote
  • eu  pilotara sartu
  • eu  pilotaren bila joan

<Esport > Esports de pilota > Pilota>

Definició
Anar, un jugador, a buscar la pilota sense esperar que s'acosti per tal de jugar-la correctament.
entrar a la pilota entrar a la pilota

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  entrar a la pilota, v intr
  • es  entrar a la pelota
  • fr  rentrer dans la pelote
  • eu  pilotara sartu
  • eu  pilotaren bila joan

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Anar, un jugador, a buscar la pilota sense esperar que s'acosti per tal de jugar-la correctament.
entrar a la pilota entrar a la pilota

<09 Esports de pilota > 11 Pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  entrar a la pilota, v intr
  • ca  buscar-la [PILOTA VAL], v intr sin. compl.
  • es  entrar a la pelota
  • fr  rentrer dans la pelote
  • eu  pilotara sartu
  • eu  pilotaren bila joan

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota>

Definició
Desplaçar-se endavant, un jugador, per colpejar la pilota sense esperar que se li acosti, amb l'objectiu de jugar-la correctament.
escala d'anada i tornada escala d'anada i tornada

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  escala d'anada i tornada, n f
  • es  escalera de ida y vuelta, n f
  • fr  escalier en deux volées avec palier, n m
  • eu  joan etorriko eskailera, n

<Fusteria > Construccions>

escarabat de maig escarabat de maig

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  escarabat de maig, n m
  • ca  escarabat de Sant Joan, n m
  • ca  escarabat ratllat, n m
  • es  escarabajo de San Juan
  • es  escarabajo sanjuanero
  • fr  hanneton
  • it  maggiolino
  • en  cockchafer
  • en  Jane beetle
  • en  May beetle
  • en  May bug
  • de  Maikäfer
  • nc  Melolontha spp.

<Zoologia>

Definició
Coleòpter de l'ordre dels pleurostictes, de la família dels escarabeids, d'antenes acabades en maça, tòrax de color negre amb diverses làmines que s'obren com un ventall i de larves rizòfagues, que sovint causa plagues importants en els conreus.

Nota

  • Les formes escarabat de Sant Joan, escarabat de maig i escarabat ratllat s'apliquen a les espècies designades amb els noms científics Melolontha melolontha, Melolontha pectoralis i Melolontha hippocastani.