Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "joan" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espunyidella blanca, n f
- ca quallallet, n m sin. compl.
- ca cua de rabosa, n f alt. sin.
- ca espinadella, n f alt. sin.
- ca espinadella blanca, n f alt. sin.
- ca espunyidella, n f alt. sin.
- ca espunyidella blanca comuna, n f alt. sin.
- ca espunyidera, n f alt. sin.
- ca espunyidera blanca, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca espunidella blanca, n f var. ling.
- nc Galium lucidum All.
<Botànica > rubiàcies>
Nota
- Fins a mitjan segle XX, les espunyidelles de flor blanca, corrents als marges, fenassars i brolles de terra baixa i de l'estatge montà, corresponents a formes d'aquest tàxon, eren identificades, erròniament, com a Galium mollugo L. per la majoria dels botànics catalans.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espunyidella groga, n f
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba nuada, n f sin. compl.
- ca quallallet, n m sin. compl.
- ca espunyidella, n f alt. sin.
- ca espunyidera, n f alt. sin.
- ca espunyidera groga, n f alt. sin.
- ca gali, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba de la mel, n f alt. sin.
- ca herba de mató, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba formatgera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca herbacol, n f alt. sin.
- ca mosquera, n f alt. sin.
- ca quallallets, n m alt. sin.
- ca quallallets groc, n m alt. sin.
- ca galium de la flor groga, n m var. ling.
- ca guallallet, n m var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- nc Galium verum L. subsp. verum
- nc Galium luteum Lam., nom. illeg. var. ling.
<Botànica > rubiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espunyidella groga, n f
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba nuada, n f sin. compl.
- ca quallallet, n m sin. compl.
- ca espunyidella, n f alt. sin.
- ca espunyidera, n f alt. sin.
- ca espunyidera groga, n f alt. sin.
- ca gali, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba de la mel, n f alt. sin.
- ca herba de mató, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba formatgera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca herbacol, n f alt. sin.
- ca mosquera, n f alt. sin.
- ca quallallets, n m alt. sin.
- ca quallallets groc, n m alt. sin.
- ca galium de la flor groga, n m var. ling.
- ca guallallet, n m var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- nc Galium verum L. subsp. verum
- nc Galium luteum Lam., nom. illeg. var. ling.
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca essència de pastor, n f
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola de pastor, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca farigoleta de muntanya, n f alt. sin.
- ca frigoleta, n f alt. sin.
- ca herba de pastor, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca salsa de pastor, n f alt. sin.
- ca serpó, n m alt. sin.
- ca serpol, n m alt. sin.
- ca serpoll, n m alt. sin.
- ca timó de prat, n m alt. sin.
- ca timó negre, n m alt. sin.
- ca serfui, n m var. ling.
- ca serfull, n m var. ling.
- ca sèrpol, n m var. ling.
- nc Thymus serpyllum L. subsp. chamaedrys (Fr.) Vollm.
- nc Thymus pulegioides L. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca essència de pastor, n f
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola de pastor, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca farigoleta de muntanya, n f alt. sin.
- ca frigoleta, n f alt. sin.
- ca herba de pastor, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca salsa de pastor, n f alt. sin.
- ca serpó, n m alt. sin.
- ca serpol, n m alt. sin.
- ca serpoll, n m alt. sin.
- ca timó de prat, n m alt. sin.
- ca timó negre, n m alt. sin.
- ca serfui, n m var. ling.
- ca serfull, n m var. ling.
- ca sèrpol, n m var. ling.
- nc Thymus serpyllum L. subsp. chamaedrys (Fr.) Vollm.
- nc Thymus pulegioides L. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepera, n f
- ca herba sàvia, n f alt. sin.
- ca sàlvia, n f alt. sin.
- ca sàlvia bona, n f alt. sin.
- ca sàlvia de muntanya, n f alt. sin.
- ca sàlvia de Sant Joan de Penyagolosa, n f alt. sin.
- ca sàlvia femella, n f alt. sin.
- ca sàlvia mascle, n f alt. sin.
- ca sàlvia oficinal, n f alt. sin.
- ca sàlvia romana, n f alt. sin.
- ca te indígena, n m alt. sin.
- ca sàliva, n f var. ling.
- ca salvi, n f var. ling.
- ca sauge, n f var. ling.
- ca sàuria, n f var. ling.
- nc Salvia officinalis L. subsp. lavandulifolia (Vahl) Gams
- nc Salvia lavandulifolia Vahl sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepera, n f
- ca herba sàvia, n f alt. sin.
- ca sàlvia, n f alt. sin.
- ca sàlvia bona, n f alt. sin.
- ca sàlvia de muntanya, n f alt. sin.
- ca sàlvia de Sant Joan de Penyagolosa, n f alt. sin.
- ca sàlvia femella, n f alt. sin.
- ca sàlvia mascle, n f alt. sin.
- ca sàlvia oficinal, n f alt. sin.
- ca sàlvia romana, n f alt. sin.
- ca te indígena, n m alt. sin.
- ca sàliva, n f var. ling.
- ca salvi, n f var. ling.
- ca sauge, n f var. ling.
- ca sàuria, n f var. ling.
- nc Salvia officinalis L. subsp. lavandulifolia (Vahl) Gams
- nc Salvia lavandulifolia Vahl sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fabària, n f
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de fulla, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca bàlsam de paret, n m alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca consolva, n f alt. sin.
- ca cullerot, n m alt. sin.
- ca fava grassa, n f alt. sin.
- ca favera borda, n f alt. sin.
- ca faves de jardí, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca foguera, n f alt. sin.
- ca herba callera, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de la cascadura, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba grassa, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca octàvia, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca pell de llimona, n f alt. sin.
- ca balze, n m var. ling.
- ca curalotot, n m var. ling.
- nc Sedum telephium L.
<Botànica > crassulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fabària, n f
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de fulla, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca bàlsam de paret, n m alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca consolva, n f alt. sin.
- ca cullerot, n m alt. sin.
- ca fava grassa, n f alt. sin.
- ca favera borda, n f alt. sin.
- ca faves de jardí, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca foguera, n f alt. sin.
- ca herba callera, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de la cascadura, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba grassa, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca octàvia, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca pell de llimona, n f alt. sin.
- ca balze, n m var. ling.
- ca curalotot, n m var. ling.
- nc Sedum telephium L.
<Botànica > crassulàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca falguera aquilina, n f
- ca falaguera de Sant Joan, n f sin. compl.
- es helecho águila, n m
- es helecho común, n m
- fr fougère aigle, n f
- en bracken fern, n
- nc Pteridium aquilinum
<Enginyeria forestal>
