Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "joan" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola, n f
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca frígola capitada, n f alt. sin.
- ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca frígola vera, n f alt. sin.
- ca pebrella, n f alt. sin.
- ca senyorida, n f alt. sin.
- ca timó africà, n m alt. sin.
- ca timó capitat, n m alt. sin.
- ca faigola, n f var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- nc Thymbra capitata (L.) Cav.
- nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
- nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola, n f
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca frígola capitada, n f alt. sin.
- ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca frígola vera, n f alt. sin.
- ca pebrella, n f alt. sin.
- ca senyorida, n f alt. sin.
- ca timó africà, n m alt. sin.
- ca timó capitat, n m alt. sin.
- ca faigola, n f var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- nc Thymbra capitata (L.) Cav.
- nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
- nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca frígola de Sant Joan, n f
- ca frígola vera, n f sin. compl.
- es tomillo cabezudo, n m
- nc Thymbra capitata
- nc Thymus capitatus
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gladiol, n m
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadelló, n m alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espaseta, n f alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca vareta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca espadalla, n f var. ling.
- nc Gladiolus sp. pl.
<Botànica > iridàcies>
Nota
- La denominació gladiol se sol aplicar a les espècies cultivades del gènere Gladiolus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gladiol, n m
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadelló, n m alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espaseta, n f alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca vareta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca espadalla, n f var. ling.
- nc Gladiolus sp. pl.
<Botànica > iridàcies>
Nota
- La denominació gladiol se sol aplicar a les espècies cultivades del gènere Gladiolus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram negre, n m
- ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
- ca fragassa, n f sin. compl.
- ca gram porquí, n m sin. compl.
- ca peu de Crist, n m sin. compl.
- ca agram de porc, n m alt. sin.
- ca agram negre, n m alt. sin.
- ca agram porquí, n m alt. sin.
- ca bretuaga, n f alt. sin.
- ca bretuges, n m pl alt. sin.
- ca brunaga, n f alt. sin.
- ca cincfulles, n m/f alt. sin.
- ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
- ca cua roja, n f alt. sin.
- ca fragassa estèril, n f alt. sin.
- ca fraula borda, n f alt. sin.
- ca gram bord, n m alt. sin.
- ca gram de porc, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lloraga, n f alt. sin.
- ca mà de Crist, n f alt. sin.
- ca mà de Maria, n f alt. sin.
- ca maduixera borda, n f alt. sin.
- ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca peu de rata, n m alt. sin.
- ca peu porquí, n m alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
- ca poteta de colom, n f alt. sin.
- ca cinc en rama, n m var. ling.
- ca fregasa, n f var. ling.
- ca fregassa, n f var. ling.
- ca fresera borda, n f var. ling.
- ca gram corquim, n m var. ling.
- ca grum negre, n m var. ling.
- ca pateta de colom, n f var. ling.
- ca peu trist, n m var. ling.
- ca peutrist, n m var. ling.
- nc Potentilla reptans L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram negre, n m
- ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
- ca fragassa, n f sin. compl.
- ca gram porquí, n m sin. compl.
- ca peu de Crist, n m sin. compl.
- ca agram de porc, n m alt. sin.
- ca agram negre, n m alt. sin.
- ca agram porquí, n m alt. sin.
- ca bretuaga, n f alt. sin.
- ca bretuges, n m pl alt. sin.
- ca brunaga, n f alt. sin.
- ca cincfulles, n m/f alt. sin.
- ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
- ca cua roja, n f alt. sin.
- ca fragassa estèril, n f alt. sin.
- ca fraula borda, n f alt. sin.
- ca gram bord, n m alt. sin.
- ca gram de porc, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lloraga, n f alt. sin.
- ca mà de Crist, n f alt. sin.
- ca mà de Maria, n f alt. sin.
- ca maduixera borda, n f alt. sin.
- ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca peu de rata, n m alt. sin.
- ca peu porquí, n m alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
- ca poteta de colom, n f alt. sin.
- ca cinc en rama, n m var. ling.
- ca fregasa, n f var. ling.
- ca fregassa, n f var. ling.
- ca fresera borda, n f var. ling.
- ca gram corquim, n m var. ling.
- ca grum negre, n m var. ling.
- ca pateta de colom, n f var. ling.
- ca peu trist, n m var. ling.
- ca peutrist, n m var. ling.
- nc Potentilla reptans L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba blenera, n f
- ca blenera, n f sin. compl.
- ca candelera, n f sin. compl.
- ca cua de moltó, n f sin. compl.
- ca herba candelera, n f sin. compl.
- ca herba ploranera, n f sin. compl.
- ca herba plorosa, n f sin. compl.
- ca jovenal, n m sin. compl.
- ca repalassa borda, n f sin. compl.
- ca ressentida, n f sin. compl.
- ca salvió, n m sin. compl.
- ca trepó, n m sin. compl.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba trapera, n f alt. sin.
- ca llengua de gat, n f alt. sin.
- ca matapeix, n m alt. sin.
- ca pórpores, n f pl alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca torpa, n f alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca vares de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca Sants Joans, n m pl var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- nc Verbascum L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba blenera, n f
- ca blenera, n f sin. compl.
- ca candelera, n f sin. compl.
- ca cua de moltó, n f sin. compl.
- ca herba candelera, n f sin. compl.
- ca herba ploranera, n f sin. compl.
- ca herba plorosa, n f sin. compl.
- ca jovenal, n m sin. compl.
- ca repalassa borda, n f sin. compl.
- ca ressentida, n f sin. compl.
- ca salvió, n m sin. compl.
- ca trepó, n m sin. compl.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba trapera, n f alt. sin.
- ca llengua de gat, n f alt. sin.
- ca matapeix, n m alt. sin.
- ca pórpores, n f pl alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca torpa, n f alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca vares de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca Sants Joans, n m pl var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- nc Verbascum L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Sant Joan, n f
- ca hipèric humifús, n m alt. sin.
- ca pericó groc, n m alt. sin.
- ca pericó humifús, n m alt. sin.
- ca pericó rèptil, n m alt. sin.
- ca pinzell, n m alt. sin.
- ca transflorina, n f alt. sin.
- ca trescames, n m alt. sin.
- ca pingell, n m var. ling.
- nc Hypericum humifusum L.
<Botànica > gutíferes / clusiàcies>