Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "jordi" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta, n f
  • ca  campaneta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de temporada, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  corretjola gran, n f alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  meravellera, n f alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  campanilles, n f pl var. ling.
  • ca  maravella, n f var. ling.
  • nc  Ipomoea purpurea Roth
  • nc  Pharbitis purpurea (Roth) Voigt sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

campaneta blava campaneta blava

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta blava, n f
  • ca  campànula de jardí, n f alt. sin.
  • ca  fanalets, n m pl alt. sin.
  • nc  Campanula medium L.

<Botànica > campanulàcies>

campaneta blava campaneta blava

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta blava, n f
  • ca  campànula de jardí, n f alt. sin.
  • ca  fanalets, n m pl alt. sin.
  • nc  Campanula medium L.

<Botànica > campanulàcies>

cap de medusa cap de medusa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap de medusa, n m
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • nc  Taeniatherum caput-medusae (L.) Nevski
  • nc  Elymus caput-medusae L. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

cap de medusa cap de medusa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap de medusa, n m
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • nc  Taeniatherum caput-medusae (L.) Nevski
  • nc  Elymus caput-medusae L. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

caps blancs caps blancs

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  borrissà, n m var. ling.
  • ca  escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
  • ca  escupinyà, n f var. ling.
  • ca  escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
  • ca  herba de l'alicrà, n f var. ling.
  • ca  marrissà bord, n m var. ling.
  • ca  morressà bord, n m var. ling.
  • ca  rabanell, n m var. ling.
  • ca  rabanellet, n m var. ling.
  • ca  ravanell de gafarró, n m var. ling.
  • ca  ravaníssia borda, n f var. ling.
  • ca  salivà de monja, n f var. ling.
  • ca  sempre-en-flor, n m var. ling.
  • ca  sempreenflor, n m var. ling.
  • ca  torrotito, n m var. ling.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  borrissà, n m var. ling.
  • ca  escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
  • ca  escupinyà, n f var. ling.
  • ca  escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
  • ca  herba de l'alicrà, n f var. ling.
  • ca  marrissà bord, n m var. ling.
  • ca  morressà bord, n m var. ling.
  • ca  rabanell, n m var. ling.
  • ca  rabanellet, n m var. ling.
  • ca  ravanell de gafarró, n m var. ling.
  • ca  ravaníssia borda, n f var. ling.
  • ca  salivà de monja, n f var. ling.
  • ca  sempre-en-flor, n m var. ling.
  • ca  sempreenflor, n m var. ling.
  • ca  torrotito, n m var. ling.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
carbó negre de l'ordi carbó negre de l'ordi

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carbó negre de l'ordi, n m

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció de l'ordi (Hordeum vulgare L.) produïda per Ustilago nigra Tapke.
carbó vestit de l'ordi carbó vestit de l'ordi

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carbó vestit de l'ordi, n m
  • ca  carbó cobert de l'ordi, n m sin. compl.

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció de l'ordi (Hordeum vulgare L.) produïda per Ustilago hordei (Pers.) Lagerh.
carretó de jardí carretó de jardí

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  carretó de jardí, n m
  • es  carretilla de jardín

<Bricolatge > Ferreteria>