Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "jordi" dins totes les àrees temàtiques

didalets de la Mare de Déu didalets de la Mare de Déu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  didalets de la Mare de Déu, n m pl
  • ca  dolçamel, n m alt. sin.
  • ca  dolçamel de jardí, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gatzerí, n m alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc de jardí, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  mare del bosc, n f alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  mare-selva de bosc, n f alt. sin.
  • ca  mare-selva de jardí, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  garravera, n f var. ling.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • ca  maniselva, n f var. ling.
  • ca  maniselva de bosc, n f var. ling.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • ca  mareselva de jardí, n f var. ling.
  • nc  Lonicera caprifolium L.

<Botànica > caprifoliàcies>

didalets de la Mare de Déu didalets de la Mare de Déu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  didalets de la Mare de Déu, n m pl
  • ca  dolçamel, n m alt. sin.
  • ca  dolçamel de jardí, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gatzerí, n m alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc de jardí, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  mare del bosc, n f alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  mare-selva de bosc, n f alt. sin.
  • ca  mare-selva de jardí, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  garravera, n f var. ling.
  • ca  madriselva, n f var. ling.
  • ca  maniselva, n f var. ling.
  • ca  maniselva de bosc, n f var. ling.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • ca  mareselva de jardí, n f var. ling.
  • nc  Lonicera caprifolium L.

<Botànica > caprifoliàcies>

dragó dels spinifexs dragó dels spinifexs

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dragó dels spinifexs, n m
  • en  mallee dragon
  • nc  Tenophorus fordi

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

dutxa de jardí dutxa de jardí

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dutxa de jardí, n f
  • es  ducha de jardín

<Bricolatge > Ferreteria>

enjardinament vertical enjardinament vertical

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  enjardinament vertical, n m
  • ca  jardí vertical, n m
  • es  ajardinamiento vertical, n m
  • es  jardín vertical, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Efecte d'enjardinar una estructura constructiva vertical.
escola bressol escola bressol

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  escola bressol, n f
  • ca  llar d'infants, n f
  • ca  escola maternal, n f sin. compl.
  • ca  escoleta, n f sin. compl.
  • ca  guarderia, n f sin. compl.
  • ca  jardí d'infants, n m sin. compl.
  • es  casa cuna
  • es  escuela maternal
  • es  guardería
  • es  guardería infantil
  • es  jardín de infancia
  • fr  école enfantine
  • fr  école maternelle
  • fr  jardin d'enfants
  • fr  maternelle
  • en  kindergarten
  • en  nursery school
  • en  pre-school nursery
  • en  preschool

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definició
Centre educatiu on poden assistir els infants en edat preescolar, fins als tres anys.

Nota

  • 1. La denominació catalana escoleta és pròpia de les Illes Balears.
  • 2. La denominació anglesa kindergarten és pròpia del Regne Unit i preschool dels Estats Units.
  • 3. En els països anglòfons i francòfons no es fa la distinció entre escola bressol i parvulari, sinó que només hi ha un tipus de centre per als infants en edat preescolar.
escola bressol escola bressol

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  escola bressol, n f
  • ca  llar d'infants, n f
  • ca  escola maternal, n f sin. compl.
  • ca  escoleta, n f sin. compl.
  • ca  guarderia, n f sin. compl.
  • ca  jardí d'infants, n m sin. compl.
  • es  casa cuna, n f
  • es  escuela maternal, n f
  • es  guardería, n f
  • es  guardería infantil, n f
  • es  jardín de infancia, n m
  • fr  école enfantine, n f
  • fr  école maternelle, n f
  • fr  jardin d'enfants, n m
  • fr  maternelle, n f
  • en  kindergarten, n
  • en  nursery school, n
  • en  pre-school nursery, n
  • en  preschool, n

<Educació > Institucions educatives i tipus d'educació>

Definició
Centre educatiu on poden assistir els infants en edat preescolar, fins als tres anys.

Nota

  • 1. La denominació catalana escoleta és pròpia de les Illes Balears.
  • 2. La denominació anglesa kindergarten és pròpia del Regne Unit i preschool dels Estats Units.
escombra de jardí escombra de jardí

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escombra de jardí, n f
  • es  escoba de jardín
  • es  escoba metálica
  • en  metallic broom

<Jardineria>

Definició
Escombra consistent en un feix de brins o pues, de material metàl·lic o plàstic, lligat en forma de ventall, que serveix especialment per a llevar la brossa del jardí.
esparreguera de jardí esparreguera de jardí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparreguera de jardí, n f
  • ca  espareguera de jardí, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de caperutxa, n f alt. sin.
  • ca  esparraguera de jardí, n f var. ling.
  • nc  Asparagus densiflorus (Kunth) Jessop
  • nc  Asparagopsis densiflora Kunth var. ling.
  • nc  Asparagus sarmentosus auct. var. ling.
  • nc  Asparagus sprengeri Regel var. ling.

<Botànica > liliàcies>

esparreguera de jardí esparreguera de jardí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparreguera de jardí, n f
  • ca  espareguera de jardí, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera de caperutxa, n f alt. sin.
  • ca  esparraguera de jardí, n f var. ling.
  • nc  Asparagus densiflorus (Kunth) Jessop
  • nc  Asparagopsis densiflora Kunth var. ling.
  • nc  Asparagus sarmentosus auct. var. ling.
  • nc  Asparagus sprengeri Regel var. ling.

<Botànica > liliàcies>