Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "jovent" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera tripó, n f alt. sin.
- ca bleneres, n f pl alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca coa de rabosa, n f alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca col de moro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de llop, n f alt. sin.
- ca cua de moltó, n f alt. sin.
- ca fulla borruda, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó mascle, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba del ble, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca herba ploradera, n f alt. sin.
- ca herba plorosa, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca llapassera borda, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
- ca múria, n f alt. sin.
- ca orella de burro, n f alt. sin.
- ca ploraner, n m alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca púrpura, n f alt. sin.
- ca repalassa blanca, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca ressentida, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca santjoanal, n m alt. sin.
- ca santjoanals, n m pl alt. sin.
- ca siriclòs, n m alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó de bosc, n m alt. sin.
- ca trepó joanal, n m alt. sin.
- ca treponera, n f alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca troca, n f alt. sin.
- ca bordellobo, n m var. ling.
- ca candilera, n f var. ling.
- ca engordalobo, n m var. ling.
- ca gordellobo, n m var. ling.
- ca gordollobo, n m var. ling.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca guadalobo, n m var. ling.
- ca guardallobo, n m var. ling.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca guardalobol, n m var. ling.
- ca joanal, n m var. ling.
- ca matalobo, n m var. ling.
- ca rapelassa borda, n f var. ling.
- ca siriclós, n m var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- ca traponera, n f var. ling.
- ca triput, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum thapsus L.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera tripó, n f alt. sin.
- ca bleneres, n f pl alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca coa de rabosa, n f alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca col de moro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de llop, n f alt. sin.
- ca cua de moltó, n f alt. sin.
- ca fulla borruda, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó mascle, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba del ble, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca herba ploradera, n f alt. sin.
- ca herba plorosa, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca llapassera borda, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
- ca múria, n f alt. sin.
- ca orella de burro, n f alt. sin.
- ca ploraner, n m alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca púrpura, n f alt. sin.
- ca repalassa blanca, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca ressentida, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca santjoanal, n m alt. sin.
- ca santjoanals, n m pl alt. sin.
- ca siriclòs, n m alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó de bosc, n m alt. sin.
- ca trepó joanal, n m alt. sin.
- ca treponera, n f alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca troca, n f alt. sin.
- ca bordellobo, n m var. ling.
- ca candilera, n f var. ling.
- ca engordalobo, n m var. ling.
- ca gordellobo, n m var. ling.
- ca gordollobo, n m var. ling.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca guadalobo, n m var. ling.
- ca guardallobo, n m var. ling.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca guardalobol, n m var. ling.
- ca joanal, n m var. ling.
- ca matalobo, n m var. ling.
- ca rapelassa borda, n f var. ling.
- ca siriclós, n m var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- ca traponera, n f var. ling.
- ca triput, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum thapsus L.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
<Economia > Crisi econòmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>
- ca banc dolent, n m
- ca banc tòxic, n m
- es banco malo
- fr banque poubelle
- fr structure de défaisance
- it bad bank
- it banca cattiva
- it società bancaria scorporante
- pt banco tóxico
- pt mau banco
- pt sociedade bancária que efectua a operação de acantonamento
- en aggregator bank
- en bad bank
- en hive-off structure
- de Bad Bank
- de die Ausgliederung vornehmende Bank
<Crisi econòmica>
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca banda de joves, n f
- ca banda juvenil, n f
- ca tribu urbana, n f
- es banda de jóvenes
- es banda juvenil
- es tribu urbana
- fr bande de jeunes
- en gang of youth
- en youth gang
<Educació > Pedagogia social > Sociologia de l'educació>
Definició
Nota
- Les bandes de joves sorgeixen en entorns urbans de nivell socioeconòmic i cultural popular. La tribu urbana, que actualment s'utilitza com a sinònim, originàriament s'identificava amb identitats culturals, musicals o ètniques, sovint alternatives al sistema.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca banda de joves, n f
- ca banda juvenil, n f
- ca tribu urbana, n f
- es banda de jóvenes, n f
- es banda juvenil, n f
- es tribu urbana, n f
- fr bande de jeunes, n f
- en gang of youth, n
- en youth gang, n
<Classes, grups i categories socials > Grups socials>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca barbacana, n f
- ca ràfec, n m
- ca volada, n f
- es alar, n m
- es alero, n m
- es alero de cubierta, n m
- es antetecho, n m
- es rafe, n m
- fr auvent, n m
- fr avant-toit, n m
- en eaves, n
- eu teilatu-hegal, n
<Fusteria > Construccions>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca barbacana, n f
- ca teuladell, n m
- es sobradillo, n m
- es tejadillo, n m
- fr auvent, n m
- eu teilatutxo, n
<Fusteria > Construccions>
<Sociologia / Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bilingüisme encobert, n m
- es bilingüismo encubierto
- fr bilinguisme caché
- en covert bilingualism
<Sociologia / Lingüística>
Definició
<Química > Química analítica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca blanc del solvent, n m
- es blanco del solvente
- en solvent blank
<Química > Química analítica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blenera, n f
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca crestes de gall, n f pl alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba de crocades, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca torpa, n f alt. sin.
- ca trepó candeler, n m alt. sin.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca jovanal, n m var. ling.
- ca sant joans, n m pl var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum lychnitis L.
<Botànica > escrofulariàcies>