Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "joven�a" dins totes les àrees temàtiques

blenera blenera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blenera, n f
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba de crocades, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó candeler, n m alt. sin.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  jovanal, n m var. ling.
  • ca  sant joans, n m pl var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum lychnitis L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blenera, n f
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba de crocades, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó candeler, n m alt. sin.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  jovanal, n m var. ling.
  • ca  sant joans, n m pl var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum lychnitis L.

<Botànica > escrofulariàcies>

herba blenera herba blenera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba blenera, n f
  • ca  blenera, n f sin. compl.
  • ca  candelera, n f sin. compl.
  • ca  cua de moltó, n f sin. compl.
  • ca  herba candelera, n f sin. compl.
  • ca  herba ploranera, n f sin. compl.
  • ca  herba plorosa, n f sin. compl.
  • ca  jovenal, n m sin. compl.
  • ca  repalassa borda, n f sin. compl.
  • ca  ressentida, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  trepó, n m sin. compl.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba trapera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gat, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  pórpores, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  vares de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  Sants Joans, n m pl var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • nc  Verbascum L.

<Botànica > escrofulariàcies>

herba blenera herba blenera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba blenera, n f
  • ca  blenera, n f sin. compl.
  • ca  candelera, n f sin. compl.
  • ca  cua de moltó, n f sin. compl.
  • ca  herba candelera, n f sin. compl.
  • ca  herba ploranera, n f sin. compl.
  • ca  herba plorosa, n f sin. compl.
  • ca  jovenal, n m sin. compl.
  • ca  repalassa borda, n f sin. compl.
  • ca  ressentida, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  trepó, n m sin. compl.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba trapera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gat, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  pórpores, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  vares de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  Sants Joans, n m pl var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • nc  Verbascum L.

<Botànica > escrofulariàcies>

jover | jovera jover | jovera

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  jover | jovera, n m, f
  • ca  pareller | parellera, n m, f sin. compl.
  • es  yuguero | yuguera
  • es  yuntero | yuntera

<Història del dret>

Definició
Pagès o pagesa obligat a la prestació de jova.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Els jovers representaven la categoria més alta de diferenciació social a l'interior de les comunitats rurals, per sota dels quals hi havia els conjunters, posseïdors de mig tir, i els simples aixaders. En aquella època, hom feia servir la típica arada romana, que utilitzava rella de fusta o de ferro i era arrossegada per bous. Per als pagesos aprisiadors, la possessió de bous esdevingué un element de més eficiència per a poder desenvolupar llur labor. Un dels serveis personals exigits pel senyor banal als pagesos de la seva castellania eren les joves, que obligava els propietaris de bestiar de tir a anar a llaurar gratuïtament a la dominicatura del castell.
  • V. t.: aixader | aixadera n m, f
  • V. t.: conjunter | conjuntera n m, f
noranta noranta

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  noranta, adj
  • es  noventa, adj
  • fr  quatre-vingt-dix, adj
  • pt  noventa, adj
  • en  ninety, adj

<Grans Magatzems > Expressions útils > Nombres>

novena novena

<Arts > Música > Tecnologia del so i de la música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i l'Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POMPEU FABRA. GRUP DE RECERCA EN TECNOLOGIA MUSICAL. Diccionari de les tecnologies del so i de la música [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/161/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Grup de Receca en Tecnologia Musical o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  novena, n f
  • es  novena
  • en  ninth

<Tecnologies del so i de la música > Música>

Definició
Interval entre dues notes separades per nou graus de l'escala diatònica, equivalent a una octava més un segona.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  novena, n f
  • es  novena
  • en  ninth

<Música>

Definició
Interval entre dos notes separades per nou graus de l'escala diatònica, equivalent a una octava més una segona.