Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "jugar" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI aflorament, aflorament de greix, aflorament de sucre, flor, flor de greix o flor de sucre?
- es (0. aflorament) blanqueamiento, n m
- es (0. aflorament) blanquecimiento, n m
- es (0. aflorament) eflorescencia, n f
- es (aflorament de greix) eflorescencia de grasa, n f
- es (aflorament de sucre) eflorescencia de azúcar, n m
- fr (0. aflorament) blanchiment, n m
- fr (aflorament de greix) blanchiment gras, n m
- fr (aflorament de greix) givre de gras, n m
- fr (aflorament de greix) pruine du corps gras, n f
- fr (aflorament de sucre) blanchiment cristallin, n m
- fr (aflorament de sucre) blanchiment sucré, n m
- en (0. aflorament) bloom, n
- en (0. aflorament) blooming, n
- en (0. aflorament) chocolate bloom, n
- en (0. aflorament) chocolate blooming, n
- en (aflorament de greix) bloom, n
- en (aflorament de greix) fat bloom, n
- en (aflorament de sucre) sugar bloom, n
<Indústria. Energia > Indústria alimentària>
Definició
- L'aflorament és una alteració física de la xocolata consistent en l'aparició d'una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix per fluctuacions en la temperatura o la humitat.
. El sinònim complementari flor s'aplica especialment a la capa blanquinosa que es forma com a conseqüència de l'alteració soferta.
. Els equivalents castellans són blanqueamiento i eflorescencia; el francès, blanchiment, i els anglesos, bloom, blooming, chocolate bloom i chocolate blooming.
En canvi, aflorament de greix (o flor de greix) i aflorament de sucre (o flor de sucre) designen tipus específics d'afloraments, segons la substància que forma la capa blanquinosa superficial:
- L'aflorament de greix és un tipus d'aflorament produït per una recristal·lització de la mantega de cacau, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte suau; la mantega es recristal·litza després d'haver-se fos i haver-se desplaçat de l'interior a la superfície per culpa de la fluctuació de la temperatura o bé d'un temps d'emmagatzematge massa llarg.
. El sinònim complementari flor de greix s'aplica especialment a la capa blanquinosa de greix que es forma a la superfície.
. Els equivalents castellans són blanqueamiento graso, blanquecimiento graso i eflorescencia de grasa; els francesos, blanchiment gras, givre de gras i pruine du corps gras, i els anglesos, bloom, fat bloom i fat blooming.
- L'aflorament de sucre és un tipus d'aflorament produït per una recristal·lització del sucre, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte sec i rugós; el sucre es recristal·litza després d'haver-se dissolt i haver-se desplaçat de l'interior a la superfície per culpa d'un excés d'humitat.
. El sinònim complementari flor de sucre s'aplica especialment a la capa blanquinosa de sucre que es forma a la superfície.
. Els equivalents castellans són blanqueamiento de azúcar, blanqueamiento por azúcar i eflorescencia de azúcar; els francesos, blanchiment cristallin i blanchiment sucré, i els anglesos, sugar bloom i sugar blooming.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, A l'estiu, no deixeu de menjar xocolata, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/lestiu-no-deixeu-menjar-xocolata).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI sucre de llustre, sucre llustre o sucre glace?
- es azúcar de lustre, n m/f
- es azúcar glas, n m/f
- es azúcar glasé, n m/f
- es azúcar glaseada, n f
- es azúcar glaseado, n m
- es azúcar impalpable, n m/f
- es azúcar lustre, n m/f
- fr sucre à glacer, n m
- fr sucre farine, n m
- fr sucre glace, n m
- fr sucre impalpable, n m
- it zucchero a velo, n m
- it zucchero velo, n m
- en confectioner's sugar, n
- en icing sugar, n
- en powdered sugar, n
<Alimentació. Gastronomia > Productes de pastisseria>
Definició
Els motius de la tria de sucre de llustre i sucre llustre són els següents:
(1) Sucre de llustre és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el significat genèric 'sucre en pols'.
(2) Segons els especialistes, sucre glace i sucre de llustre denominen exactament el mateix concepte.
(3) Sucre de llustre i sucre llustre són les formes més utilitzades en l'àmbit professional de la pastisseria.
(4) Tenint en compte els punts anteriors, es considera innecessari incorporar el manlleu del francès sucre glace o les diverses adaptacions gràfiques que se n'han fet (com ara *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça o *sucre glaç:)
El sucre de llustre, o el sinònim complementari sucre llustre, és un sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú; aquest sucre s'utilitza sobretot per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.
Nota
-
Podeu consultar la fitxa completa de sucre de llustre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sucre glace o sucre llustre?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/150/).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca accessió de lloc, n f
- es accesión de lugar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adverbi de lloc, n m
- es adverbio de lugar
- fr adverbe de lieu
- en adverb of place
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca adverbi de lloc, n m
- es adverbio de lugar
- fr adverbe de lieu
- en place adverb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Els adverbis de lloc poden pertànyer a la classe dels demostratius (ací, aquí, allí, allà), dels quantificadors (pertot, enlloc) i dels interrogatius, relatius o exclamatius (on, onsevulga). Hi ha locatius, com dins, damunt, darrere, que tenen propietats pròximes als adverbis i a les preposicions. Poden usar-se tots sols, com ocorre amb els adverbis (Deixa la roba dins), o amb un complement precedit d'una preposició, com ocorre amb els adverbis transitius (Deixa la roba dins de l'armari), però també poden regir directament el complement, com ocorre amb les vertaderes preposicions (Deixa la roba dins l'armari), i el complement pot adoptar la forma d'un possessiu (Tinc el record dins meu). En la gramàtica tradicional, se sol considerar que aquests locatius funcionen com a adverbis o preposicions, segons el context. Des d'una perspectiva diferent, també es considera que són preposicions intransitives, és a dir, preposicions que poden no explicitar el seu complement.
<Indústria > Indústria alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca aflorament de sucre, n m
- ca flor de sucre, n f sin. compl.
- es blanqueamiento de azúcar, n m
- es blanqueamiento por azúcar, n m
- es eflorescencia de azúcar, n f
- fr blanchiment cristallin, n m
- fr blanchiment sucré, n m
- it efflorescenza dello zucchero, n f
- en sugar bloom, n
- en sugar blooming, n
- de Zuckerreif, n m
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
Nota
- La denominació flor de sucre s'aplica especialment a la capa blanquinosa de sucre que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
<Fruita fresca. Fruita seca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anona pinya, n f
- ca ata, n f sin. compl.
- ca xirimoia blanca, n f sin. compl.
- es anón, n m
- es anona, n f
- es anona blanca, n f
- es anona de Castilla, n f
- es poshte, n f
- es riñón, n m
- es saramuyo, n m
- fr anone écailleuse, n f
- fr atte, n f
- fr pomme canelle, n f
- fr pomme-cannelle, n f var. ling.
- ptBR fruta-de-conde, n f
- en custard apple, n
- en sugar apple, n
- en sweetsop, n
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anoner pinya, n m
- ca ata, n m sin. compl.
- ca xirimoier pinya, n m sin. compl.
- es anón, n m
- es anona, n f
- es anona azucarada, n f
- es anona blanca, n f
- es anona de Castilla, n f
- es anonillo, n m
- es anono, n m
- es atá, n m
- es até, n m
- es atemoya, n f
- es ates, n m
- es cachimán, n m
- es candón, n m
- es candongo, n m
- es chirimoya, n f
- es chirimoyo, n m
- es corazón cimarrón, n m
- es fruta de condesa, n f
- es fruta del conde, n f
- es mocuyo, n m
- es poshte, n m
- es riñón, n m
- es samaralla, n f
- es saramollo, n m
- es saramuyo, n m var. ling.
- fr annone écailleuse, n f
- fr atte, n f
- fr attier, n m
- fr cachiman canelle, n m
- fr cachiment canelle, n m
- fr corossol, n m
- fr corossolier écailleux, n m
- fr pomme canelle, n f
- fr pommier canelle, n m
- fr pomme-cannelle, n f var. ling.
- pt fruta-pinha, n f
- ptBR ata, n f
- ptBR fruta-de-conde, n f
- ptBR fruta-do-conde, n f
- ptBR pinha, n f
- ptBR pinha-ata, n f
- ptBR pinheira, n f
- en apple bush, n
- en caneel apple, n
- en custard apple, n
- en scaly custard apple, n
- en sugar apple, n
- en sweetsop, n
- de Rahmapfel, n m
- de Süßsack, n m
- de Zimtapfel, n m
- nc Annona squamosa
<Botànica>
Definició
Nota
- El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aprofitament de circumstàncies de lloc, temps o auxili de persones, n m
- es aprovechamiento de las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 22.2n del Codi penal (CP) estableix aquesta circumstància. Per a apreciar aquest agreujant cal que, com a resultat de l'aprofitament de les circumstàncies esmentades pel subjecte actiu del delicte, quedi debilitada la defensa de la víctima o que es faciliti la impunitat de la persona que comet el delicte.
Amb la redacció actual d'aquesta circumstància, sembla que l'òrgan legislador del 1995 hagués volgut mantenir en certa manera els històrics agreujants de despoblat, nocturnitat, quadrilla i auxili de gent armada o persones que assegurin o proporcionin la impunitat, adequant-les, però, a l'època actual i salvant molts dels problemes aplicatius que comportava la rigidesa d'aquestes figures.
El fonament d'aquest agreujament és doble. D'una banda, algunes conductes s'han d'agreujar per la major dificultat que certes circumstàncies comporten per a la defensa de la víctima, ja sigui perquè el lloc o el moment escollits per a l'execució delictiva fan gairebé impossible obtenir auxili de terceres persones, o bé perquè la defensa és greument debilitada pel nombre d'agressors. Aquest fonament vincula aquest agreujant a la idea de més perillositat de la conducta -més antijuridicitat-, la qual cosa la fa molt propera a altres circumstàncies, com ara la traïdoria o l'abús de superioritat. El segon fonament d'aquesta circumstància sembla raure en la major dificultat per a la persecució dels culpables del delicte, que es pot derivar del fet que aquest es cometi en certs llocs, moments o amb l'auxili d'altres persones. Aquest fonament -que també sembla que es troba darrere l'agreujant de disfressa- resulta molt qüestionable perquè és impossible vincular-lo a categories com ara l'antijuridicitat o la culpabilitat. A més, hom pot discutir si és legítim agreujar la pena a la persona que delinqueix per no facilitar a les instàncies encarregades de la persecució penal l'exercici de les seves funcions, una cosa que ni li és exigible ni tampoc agreuja la lesivitat del seu comportament.
Pel que fa a les circumstàncies de lloc, no és imprescindible -com succeïa amb l'antic despoblat- que el delicte es cometi en un lloc solitari allunyat dels centres de població, sinó que la dada fonamental sembla que és la impossibilitat que la víctima pugui obtenir l'auxili de terceres persones (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 22.7.1998, ponent: Moner Muñoz), juntament amb la dificultat que hi hagi testimonis del fet.
Pel que fa a les circumstàncies de temps, alguns autors consideren que no només cal interpretar-les amb un criteri cronològic (com succeïa amb l'antiga nocturnitat), sinó també amb altres criteris, com ara el fet que el delicte es cometi després d'una catàstrofe, la qual cosa porta a entendre que l'article 22.2n del CP també inclou l'antic agreujant de comissió del delicte amb motiu d'incendi, naufragi o una altra calamitat o desgràcia.
Quant a l'aprofitament de l'auxili de persones, el fonament de l'agreujament sembla que és únicament la major dificultat de defensa per part de la víctima, encara que alguns autors consideren que també s'inclouen en aquesta circumstància els casos en què l'autor únic gaudeix del suport de terceres persones per a obtenir la impunitat.
El CP no concreta el nombre de persones necessari, un element que ha de determinar el jutge o jutgessa en cada cas atenent a la ràtio de la circumstància. La idea d'aprofitament en què es basa la redacció de la circumstància sembla que n'exclou l'aplicació en els casos en què el lloc, el moment o l'auxili no han estat buscats amb una certa reflexió per part del subjecte actiu. Atesa la seva naturalesa objectiva, la circumstància és aplicable als partícips que en tinguin coneixement (art. 65.2 CP), per bé que sembla que aquesta aplicació no ha de ser possible, ja que comportaria un ne bis in idem en el cas de partícips l'única aportació dels quals és, precisament, debilitar la defensa de la víctima o facilitar la impunitat de l'autor o autora.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca auró de sucre, n m
- ca erable de sucre, n m
- es arce de azúcar
- es arce sacarino
- fr érable à sucre
- it acero da zucchero
- it acero zuccherino
- en hard maple
- en sugar maple
- en sweet maple
- de Zucherahorn
- de Zucker-Ahorn
- nc Acer saccharum
<Botànica>
