Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "juliol" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borriol, n m
  • ca  calament, n m alt. sin.
  • ca  calamenta, n f alt. sin.
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  catameus, n m pl alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  poliol bord, n m alt. sin.
  • ca  rementerola, n f alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. glandulosa (Req.) Gams
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. nepeta auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  camperol, n m
  • ca  carlet, n m
  • ca  cogoma, n f
  • ca  rovellol, n m
  • ca  rovellola, n f
  • ca  rubiol, n m
  • ca  rubiola, n f
  • es  champiñón de prado, n m
  • es  champiñón silvestre, n m
  • fr  agaric champêtre, n m
  • fr  rosé des prés, n m
  • en  field mushroom, n
  • en  meadow mushroom, n
  • nc  Agaricus campestris

<Botànica>

Definició
Bolet comestible de l'ordre de les agaricals, de barret blanquinós, anell descendent i làmines de color rosa viu, abans de la maduració de les espores, que creix als prats.
capsigranyera capsigranyera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  capcigranyera, n f var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  piliol, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling.
  • nc  Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
capsigranyera capsigranyera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  capcigranyera, n f var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  piliol, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling.
  • nc  Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
college postsecundària [college: en] college postsecundària [college: en]

<Pedagogia. Ensenyament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  college postsecundària [college: en], n m
  • fr  collège postsecondaire, n m
  • en  junior college, n

<Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Institució docent nord-americana que ofereix el primer i segon any del primer cicle universitari.
deute subordinat deute subordinat

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  deute subordinat, n m
  • es  deuda subordinada
  • fr  dette de rang inférieur
  • fr  dette subordonnée
  • en  junior debt
  • en  subordinated debt

<Mercats financers > Actius financers>

Definició
Deute a llarg termini que proporciona interessos sota unes certes restriccions i que té menys drets que els altres actius de renda fixa en cas de liquidació per impagament de l'emissor.
donzella donzella

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  julivia, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girelle
  • en  rainbow wrasse
  • nc  Coris julis

<Peixos>

Definició
Peix osteïcti de l'ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d'un 25 cm de llargària, amb els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals.
donzella donzella

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  donzella femella, n f sin. compl.
  • ca  donzella mascle, n f sin. compl.
  • ca  donzella rei, n f sin. compl.
  • ca  donzelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fava, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  guiula [femella], n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyora [mascle], n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vera, n f sin. compl.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  doncella mascle, n f var. ling.
  • ca  doncella rei, n f var. ling.
  • ca  doncellas, n f pl var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  donzellas, n f pl var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  giula, n f var. ling.
  • ca  gúiola, n f var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiules, n f pl var. ling.
  • ca  jodriola, n f var. ling.
  • ca  judriola, n f var. ling.
  • ca  julia, n f var. ling.
  • ca  julibia, n f var. ling.
  • ca  julibria, n f var. ling.
  • ca  julioles, n f pl var. ling.
  • ca  julivia, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juribia, n f var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  senyoretas, n f pl var. ling.
  • nc  Coris julis
  • nc  Julis Gioffredi var. ling.
  • nc  Julis giofredi var. ling.
  • nc  Julis mediterraneus var. ling.
  • nc  Julis speciosus var. ling.
  • nc  Julis vulgaris var. ling.
  • nc  Labrus julis var. ling.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girele
  • fr  girelle
  • it  donzella
  • en  rainbow
  • en  rainbow wrasse
  • en  rainbow-wrass
  • de  Meerfunker
  • de  Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

donzella donzella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  donzella femella, n f sin. compl.
  • ca  donzella mascle, n f sin. compl.
  • ca  donzella rei, n f sin. compl.
  • ca  donzelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fava, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  guiula [femella], n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyora [mascle], n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vera, n f sin. compl.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  doncella mascle, n f var. ling.
  • ca  doncella rei, n f var. ling.
  • ca  doncellas, n f pl var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  donzellas, n f pl var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  giula, n f var. ling.
  • ca  gúiola, n f var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiules, n f pl var. ling.
  • ca  jodriola, n f var. ling.
  • ca  judriola, n f var. ling.
  • ca  julia, n f var. ling.
  • ca  julibia, n f var. ling.
  • ca  julibria, n f var. ling.
  • ca  julioles, n f pl var. ling.
  • ca  julivia, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juribia, n f var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  senyoretas, n f pl var. ling.
  • nc  Coris julis
  • nc  Julis Gioffredi var. ling.
  • nc  Julis giofredi var. ling.
  • nc  Julis mediterraneus var. ling.
  • nc  Julis speciosus var. ling.
  • nc  Julis vulgaris var. ling.
  • nc  Labrus julis var. ling.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girele
  • fr  girelle
  • it  donzella
  • en  rainbow
  • en  rainbow wrasse
  • en  rainbow-wrass
  • de  Meerfunker
  • de  Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

fórmula de Julien fórmula de Julien

<Anatomia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fórmula de Julien, n f

<Anatomia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
En els ossos llargs el primer punt epifisial apareix sempre en aquella extremitat més important des del punt de vista funcional.