Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "juliol" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna fosca, n f
- ca lluerna vera, n f
- ca biret, n m sin. compl.
- ca gallineta filosa, n f sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna filosa, n f sin. compl.
- ca oreneta, n f sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca pubilla, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca roget, n m sin. compl.
- ca velleta, n f sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca graneu, n m var. ling.
- ca lluverna, n f var. ling.
- nc Chelidonichthys obscura
- nc Aspitrigla obscura var. ling.
- nc Chelidonichthys (Aspitrigla) obscura var. ling.
- nc Trigla hirundo var. ling.
- nc Trigla obscura var. ling.
- es arete alerón
- es arete aletón
- es arete oscuro
- es bejel
- es chuliola
- es oriola
- es rafech
- fr grondin morrude
- fr grondin sombre
- en longfin gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna fosca, n f
- ca lluerna vera, n f
- ca biret, n m sin. compl.
- ca gallineta filosa, n f sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna filosa, n f sin. compl.
- ca oreneta, n f sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca pubilla, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca roget, n m sin. compl.
- ca velleta, n f sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca graneu, n m var. ling.
- ca lluverna, n f var. ling.
- nc Chelidonichthys obscura
- nc Aspitrigla obscura var. ling.
- nc Chelidonichthys (Aspitrigla) obscura var. ling.
- nc Trigla hirundo var. ling.
- nc Trigla obscura var. ling.
- es arete alerón
- es arete aletón
- es arete oscuro
- es bejel
- es chuliola
- es oriola
- es rafech
- fr grondin morrude
- fr grondin sombre
- en longfin gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lluerna rossa, n f
- ca biret, n m sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca garranyeu, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca oriol, n m sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca rafet de verga negra, n m sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- es alfondega
- es bejel
- fr perlon
- en tube-fish
- en yellow-gurnard
- nc Chelidonichthys lucerna
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna vera, n f
- ca ase, n m sin. compl.
- ca biret, n m sin. compl.
- ca burret, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca cap dur, n m sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca garranyeu, n m sin. compl.
- ca guiules, n f pl sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca juliola de cria, n f sin. compl.
- ca juliola menuda, n f sin. compl.
- ca julioles, n f pl sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna rossa, n f sin. compl.
- ca lluerneta, n f sin. compl.
- ca oriol, n m sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca oriola vera, n f sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca rafet de la verga negra, n m sin. compl.
- ca rafet de verga negra, n m sin. compl.
- ca senyoretes, n f pl sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca asse, n m var. ling.
- ca chuliola, n f var. ling.
- ca gelovia, n f var. ling.
- ca joriola, n f var. ling.
- ca julívia, n f var. ling.
- ca julivies, n f pl var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca juriola de cria, n f var. ling.
- ca juriola menuda, n f var. ling.
- ca lluverna, n f var. ling.
- ca luerna, n f var. ling.
- ca peona, n f var. ling.
- ca rafech, n m var. ling.
- ca trazeta, n f var. ling.
- ca uriola, n f var. ling.
- nc Chelidonichthys lucerna
- nc Trigla corax var. ling.
- nc Trigla lucerna var. ling.
- nc Trigla paeciloptera var. ling.
- es alfondega
- es bejel
- es escaro
- es gallina de mar
- es golondrina
- es lucerna
- es milano
- es rubio
- fr grondin perlon
- fr grondin-perlon
- fr hirondelle
- fr perlon
- en gurnard butterfly
- en sapphirine gurnard
- en tub gurnard
- en tube-fish
- en yellow-gurnard
- de Roter Knurrhahn
<Peixos > Tríglids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna vera, n f
- ca ase, n m sin. compl.
- ca biret, n m sin. compl.
- ca burret, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca cap dur, n m sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca garranyeu, n m sin. compl.
- ca guiules, n f pl sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca juliola de cria, n f sin. compl.
- ca juliola menuda, n f sin. compl.
- ca julioles, n f pl sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna rossa, n f sin. compl.
- ca lluerneta, n f sin. compl.
- ca oriol, n m sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca oriola vera, n f sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca rafet de la verga negra, n m sin. compl.
- ca rafet de verga negra, n m sin. compl.
- ca senyoretes, n f pl sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca asse, n m var. ling.
- ca chuliola, n f var. ling.
- ca gelovia, n f var. ling.
- ca joriola, n f var. ling.
- ca julívia, n f var. ling.
- ca julivies, n f pl var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca juriola de cria, n f var. ling.
- ca juriola menuda, n f var. ling.
- ca lluverna, n f var. ling.
- ca luerna, n f var. ling.
- ca peona, n f var. ling.
- ca rafech, n m var. ling.
- ca trazeta, n f var. ling.
- ca uriola, n f var. ling.
- nc Chelidonichthys lucerna
- nc Trigla corax var. ling.
- nc Trigla lucerna var. ling.
- nc Trigla paeciloptera var. ling.
- es alfondega
- es bejel
- es escaro
- es gallina de mar
- es golondrina
- es lucerna
- es milano
- es rubio
- fr grondin perlon
- fr grondin-perlon
- fr hirondelle
- fr perlon
- en gurnard butterfly
- en sapphirine gurnard
- en tub gurnard
- en tube-fish
- en yellow-gurnard
- de Roter Knurrhahn
<Peixos > Tríglids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta aquàtica, n f
- ca menta de cérvol, n f alt. sin.
- ca menta marina, n f alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de cervo, n m alt. sin.
- ca poliol de cérvol, n m alt. sin.
- nc Mentha cervina L.
- nc Preslia cervina (L.) Fresen. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta aquàtica, n f
- ca menta de cérvol, n f alt. sin.
- ca menta marina, n f alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de cervo, n m alt. sin.
- ca poliol de cérvol, n m alt. sin.
- nc Mentha cervina L.
- nc Preslia cervina (L.) Fresen. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca menta i poliol
- es menta-poleo
- fr menthe poivrée et menthe pouliot
- it infuso di menta piperita e menta pulegio
- en peppermint and pennyroyal
- de Pfefferminze und Poleiminze
<Plats a la carta. Infusions>
<Lleure > Turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca minisuite, n f
- es suite junior
- fr chambre-salon
- fr suite junior
- en junior suite
- de Junior-Suite
<Lleure > Turisme>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 18513:2004 Serveis turístics. Hotels i altres tipus d'allotjament turístic. Terminologia i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 18513:2003).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 167 Turisme, la secretaria del qual és a càrrec de FEHR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del CETT i del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
En els casos en què la norma no recull la denominació per a una llengua determinada, es visualitzen punts suspensius (...) en aquell camp, precedits del codi de llengua corresponent.
- ca minisuite, n f
- es junior suite
- fr chambre-salon
- fr Junior suite
- en junior suite
- de Junior Suite
- cod 2.03.07
<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>
